Nakharar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nakharar (plural en armeni nakhararq) era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari. Al segle IV hi havia unes 170 famílies de nakharars. Al segle V segons Adontz [cal citació]eren unes 50 que governaven unes 70 satrapies o principats. El seu significat es "aquell que te la família" però l'origen podria derivar del persa nafa (nació) o nakh (inici o origen). Al príncep, cap de la família se l'anomena nakharar, nahapet o tanuter.

Els principals Nakharars eren:

Els nakharars tenia el comandament sobre els nobles dels seus dominis, als que podien cridar a la guerra; si arribava el cas també podia formar una milícia amb els habitants dels seus dominis. Eren el jutge suprem i cap de l'administració, i recaptadors dels impostos. Fins i tot els bisbes i clergue els obeïa dins els seus dominis.

Els fills de cada nakharar havien de rebre tots ells terres, i aquestes terres a cada herència minvaven les terres del cap. Les branques menors tendien a augmentar els seus dominis a costa de la branca sènior.

Vegeu també [modifica]

Referència [modifica]

Princely families of ancient Great Armenia