Nakharar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nakharar (plural en armeni nakhararq) era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari. Al segle IV hi havia unes 170 famílies de nakharars. El seu significat és "aquell que té la família" però l'origen podria derivar del persa nafa (nació) o nakh (inici o origen). Al príncep, cap de la família se l'anomena nakharar, nahapet o tanuter.

Els principals Nakharars eren:

Els nakharars tenia el comandament sobre els nobles dels seus dominis, als que podien cridar a la guerra; si arribava el cas també podia formar una milícia amb els habitants dels seus dominis. Eren el jutge suprem i cap de l'administració, i recaptadors dels impostos. Fins i tot els bisbes i clergue els obeïa dins els seus dominis.

Els fills de cada nakharar havien de rebre tots ells terres, i aquestes terres a cada herència minvaven les terres del cap. Les branques menors tendien a augmentar els seus dominis a costa de la branca sènior.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referència[modifica | modifica el codi]

Princely families of ancient Great Armenia