Nalec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nalec
Bandera de Nalec Escut de Nalec
(En detall) (En detall)
Localització

Nalec situat respecte Catalunya
Nalec situat respecte Catalunya

Localització de Nalec respecte de l'Urgell


Municipi de l'Urgell
Vista de Nalec venint des de Vallbona de les Monges
Vista de Nalec venint des de Vallbona de les Monges
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Urgell
Gentilici de Nalec
Superfície 9,3 km²
Altitud 487 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
105 hab.
11,29 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 342925 4602825Coord.: 41° 33′ 42″ N, 1° 6′ 59″ E / 41.56167°N,1.11639°E / 41.56167; 1.11639
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Laura Piera i Cuadras (CiU)
Codi postal 25341
Codi territorial 251459

Nalec és el més petit municipi de la comarca de l'Urgell. És dalt d'un petit turó de 487 metres d'altitud. Hi ha documents antics dels segles XI i XII on és anomenat "Analec" o "Anàleg" i es creu que era d'origen àrab i volia dir les dependències o els llocs subordinats. També s'han trobats documents del segle XIV on apareix escrit "Gualech".

Geografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
18 23 33 58 254 515 582 582 474 482
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
472 419 358 345 253 148 114 101 103 106
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
104 104 105 100 92 102 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

És al vessant esquerre de la Vall del riu Corb, i limita amb els termes de Verdú, Vallbona de les Monges, Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. A través de la C-14, està a una distància de 10 km de la capital de l'Urgell, Tàrrega. Les serres del seu sector sud separen les conques dels rius Corb i Maldanell. El terme té una forma allargassada en direcció nord-sud. La major part del seu terreny és accidentat i té uns desnivells que van des dels 600 m d'altitud als 440 m a les riberes de la vall. La major part del terme es dedica a l'agricultura, encara que hi ha una zona de bosc de pins i alguns terrenys erms. És un lloc de caça abundant, sobretot de conills, llebres i perdius. Els conreus propis d'aquestes terres de secà són els cereals, l'olivera, la vinya i l'ametller. Hi ha també una part de terres de regadiu al costat del riu dedicada a la vinya, als cereals i a les hortalisses.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers pobladors els trobem a la partida dels Recots. S'hi van trobar materials arqueològics de l'època del bronze amb restes de sílex i de ceràmica.

A la vall dels Vilars, al marge dret entre el riu i l'actual carretera, es trobaren restes d'una possible vila romana. Per això es creu que a la vall del riu Corb hi devia passar la via romana que comunicava les ciutats de Barcino i Ilerda.

Aquestes terres van estar sota domini àrab tal com ho mostren les llindes que es troben en diferents racons del poble i la possible construcció del pou, que encara avui abasteix el poble d'aigua.

L'origen de poble de Nalec comença amb la construcció d'una torre de defensa, que més tard es convertí en castell. Vers el 1079, el castell pertanyia al Monestir de Ripoll i cap al 1082 fou assignat com a dotació del Monestir de Sant Pere el Gros de Cervera, antic priorat filial de Ripoll. Posteriorment, a mitjan segle XII, per una permuta amb Ripoll passà a propietat de Vic fins a la desaparició de les senyories. Quan el canonge Ramon d'Anglesola fou elegit bisbe de Vic l'any 1261, Berenguer de Jorba li reté homenatge pel terme i el castell de Nalec que tenia en feu.

Al segle XIV el feudatari del molí i les propietats eren del bisbe de Vic, Ramon de Rocamora. Percebia una part dels fruits de la terra i tenia drets sobre les aigües, el molí i la jova. La jova s'assignava per casa i treball, segons els animals que tenien i es demanava a l'època de llaurar. Més tard, es converteix en diners (dues mules o matxos pagaven 3 sous i 9 diners, en canvi, els que tenien només una mula pagaven tres sous). [cal citació] L'any 1433 Nalec ingressà en el veïnatge de Cervera, però continuà en possessió senyorial dels bisbes de Vic. De l'antic castell gairebé no en queda res i algunes cases del poble es construïren sobre les ruïnes d'aquest, i això es pot apreciar en les magnífiques arcades dels baixos d'aquests habitatges.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

La festa major es celebra per Sant Jaume, el 25 de juliol i n'és copatró Sant Concordi.

El Ball de les Forques[modifica | modifica el codi]

Segons el Costumari Català de Joan Amades, a Nalec es dansava el ball de les forques que havia restat en l'oblit i que gràcies a l'empenta del jovent del poble, el 2011 va ser recuperat. En origen, l'acostumaven a ballar els joves pagesos a les eres, un cop acabada la jornada de batuda del cereal. La tonada es fa a ritme del "Ball de Sant Farriol" i consta de tres compassos. Actualment es balla el dia de la festa major a la plaça de l'església.

Cooperativa del Camp[modifica | modifica el codi]

La cooperativa del camp es fundà l'any 1929 i s'encarrega de l'elaboració i la venda de l'oli d'oliva verge extra. Es tritura l'oliva arbequina amb unes curres de pedra i després la pasta es premsa tal com es feia antigament. L'oli d'oliva del poble és molt apreciat, ja que està fet de manera totalment natural.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nalec Modifica l'enllaç a Wikidata

Ball de les forques