Namárië

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primers versos de Namárië, escrit en l'alfabet Tengwar i en l'alfabet llatí
Namárië escrit en tengwar.

Namárië és el text en llengua Quenya més extens de El Senyor dels Anells, obra cabdal de John R.R. Tolkien.

El significat de Namárië és una forma de comiat pròpia dels elfs.
També es coneix amb el nom de El lament de Galadriel i de forma equívoca sota la denominació de Cançó dels Elfs més enllà del mar.

Aquest poema expressa, en boca de na Galadriel, el dolor dels elfs en abandonar la Terra Mitjana al final de la Tercera Edat, quan aquesta passa a ser el domini dels homes.

Traducció[modifica | modifica el codi]

Els primers versos del text en quenya i la seva traducció al català és la següent: (en alguns casos, la línia del text no correspon exactament a la de la traducció a causa del diferent ordre d'algunes paraules)

Quenya Català
Ai! laurië lantar lassi súrinen,
yéni únótimë ve rámar aldaron!
Yéni ve lintë yuldar avánier
mi oromardi lissë-miruvóreva
Andúnë pella, Vardo tellumar
nu luini yassen tintilar i eleni
ómaryo airetári-lírinen.
Sí man i yulma nin enquantuva?
An sí Tintallë Varda Oiolossëo
ve fanyar máryat Elentári ortanë
ar ilyë tier undulávë lumbulë
ar sindanóriello caita mornië
i falmalinnar imbë met,
ar hísië untúpa Calaciryo míri oialë.
Sí vanwa ná, Rómello vanwa, Valimar!
Namárië! Nai hiruvalyë Valimar!
Nai elyë hiruva! Namárië!
Oh! com or cauen les fulles en el vent,
llargs anys incomptables com les ales dels arbres!
Els llargs anys han passat com breus tastos
del dolç aiguamel en altes sales
més enllà de l'Oest, sota les cúpules blaves de Varda
on tremolen els estels
amb la veu de sa cançó, sagrada i règia.
Qui em reomplirà ara la copa per mi?
Doncs ara, la Il·luminadora, Varda, la reina de les estrelles
des del mont Sempreblanc ha elevat ses mans com núvols
i tots els seus camins s'han ofegat en sombres
i la foscor que ha vingut d'un país gris s'estén
sobre les onades espumoses entre nosaltres,
i la boira cobreix per sempre les joies de Calacirya.
Ara s'ha perdut, perdut per aquells de l'est, Valimar!
Adéu! Potser trobis a Valimar!
Potser la trobis! Adéu!