Namie Amuro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Namie Amuro
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement 安室奈美恵
あむろ なみえ
Amuro Namie
Altres noms Amuro-chan (アムロちゃん?)
Lloc d'origen Naha, Okinawa
Gènere(s) J-Pop, R&B
Ocupació Cantautora, Ballarina, Productora, Actriu
Anys en actiu 1992 - 1995 (grup) 1995 – Present (solista)
Discogràfiques Toshiba-EMI (1992 – 1995) Avex Trax (1995 - Present)
Lloc web oficial Siti Oficial

Namie Amuro (安室 奈美恵, Amuro Namie, nascuda el 20 de setembre, 1977 en Naha, Okinawa) és una cantant, ballarina, i prèviament estrela (actriu/cantant) infantil, qui, a causa del pes de la seua popularitat era referida com la "Reina Adolescent del Japó" i la "Reina de la Música J-pop".[1]

Amuro va debutar a l'edat de catorze en un grup de xiques dit Super Monkey's. Encara que no van tenir molt èxit, el grup va guanyar popularitat en el seu últim any amb el senzill "Try Me Watashi o Shinjite" (1995). Amuro va deixar el grup després del llançament de dos senzills més; va començar la seua carrera com solista amb el llavors menut i independent segell discogràfic Avex Trax. Sota l'ensenyament del productor Tetsuya Komuro, Amuro ràpidament es va convertir en un èxit comercial, produint vendes milionàries dels seus discos i començant diverses tendències de moda. El seu senzill "Can You Celebrate?" (1997) es va convertir en el senzill més venut per una solista femenina al Japó. A la fi d'eixe any Amuro es va retirar per a dedicar-se al seu compromís i embaràs.

Va tornar a la indústria musical en 1998 amb el seu senzill "I Have Never Seen", va enfrontar vendes cada vegada més baixes conforme passava el temps. Va acabar la seua relació laboral amb Tetsuya Komuro en 2001, i es va unir al projecte Suite Chic que la transformaria en artista R&B. Des de llavors ha estat renovant-se a si mateixa, i ha assolit renovar l'interès de les persones en ella. El seu disc Play (2007) va debutar en el top dels charts i va ser seguit pel senzill "60s 70s 80s" (2008), el primer a ser número després de 10 anys.[2]

Després d'una dècada d'haver debutat musicalment, segueix sent una de les cantants femenines que han sobreviscut durant més temps. És l'única cantant japonesa que ha assolit tenir un senzill col·locat en #1 cada any durant catorze anys consecutius.[3] També contínua combatent reeixidament l'estigma de ser una mare soltera divorciada i treballadora (encara que va anunciar els seus plans de matrimoni amb la seua actual parella a mitjans 2008). El 30 de juliol de 2008 va llançar el seu tercer àlbum de gran èxit, Best Fiction, i actualment es troba en el tour promocional d'aquest.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Vida primerenca i carrera Namie Amuro va nàixer en Naha, Okinawa, criada solament per la seua mare, Emiko Taira, a causa del fet que s'havia divorciat quan Namie tenia l'edat de 4 anys. Emiko Taira és mitja-japonesa, mitjana-italiana. Taura treballava com empleada en una guarderia i de hostess en un bar per a mantenir als seus fills.

Amuro no tenia la intenció de convertir-se en una artista; volia ser una aeromossa. Com siga, a l'edat de dotze, mentre visitava a una amiga, va ser descoberta per Masayuki Makino, l'amo de l'"Okinawa Actors School". Amuro es va unir eventualment a aquest col·legi; després de dos anys d'estudi, Makino la va col·locar en un grup dit Super Monkey's amb altres cinc xiques: Ameku Minako, Takushi Nanaku, Aragaki Hisako i Makino Anna. Van debutar al setembre de 1992 en Toshiba-EMI. Un any després graven el seu primer single Mr. USA (ミスターUSA), i en contra dels desitjos de la mamà d'Amuro, el grup es va mudar a Tòquio.

L'èxit de Super Monkey's no va ser gran i canviaven constantment de membres. Ameku Minako deixa la banda per a treballar amb la seua instructora de ball passant-se a dir-se "Super Monkey's 4". Després de gravar el seu tercer single Dancing Junk, Aragaki Hisako deixa la banda on Matsuda Ritsuko (リナ) i Miyauchi Regna (レイナ) van ser les escollides per a reemplaçar a les altres dues menudes.

Des d'eixe moment Amuro va captar l'atenció de tots convertint-se així novament en "Namie Amuro and the Super Monkeys", nom sota el qual van editar el seu nou senzill Paradise Train. A part de les activitats amb el grup, va tenir menuts papers en drames televisius i xicotets films.

Després de deixar a Super Monkey's, Amuro va llançar dos senzills com solista sota la signa Toshiba-EMI i les altres xiques van formar el seu propi grup cridat MAX.

1995-1997: Èxit comercial El senzill debut d'Amuro en Avex, "Body Feels Exit", va ser llançat a l'octubre de 1995, va anar el primer fruit de la seua relació laboral amb el productor Tetsuya Komuro. "Chase the Chance" va ser llançat dos mesos després i es va convertir en el seu primer senzill nombre un amb vendes milionàries. Va guanyar el Golden Arrow Award 1995.

En la primera meitat de 1996, Amuro va acumular senzills de vendes milionàries: "Don't Wanna Cry" i "You're My Sunshine". El seu àlbum d'estudi Sweet 19 Blues, llançat el 22 de Julio, 1996, va anar un èxit comercial, venent més de tres milions d'unitats. La seua popularitat augmente també: va aparèixer en la pantalla gran en dos films i es va convertir en una icona de la moda al Japó, iniciant una moda dita Amuraa caracteritzada per pell bronzejada, cabell tenyit, minifaldilla i botes.

El 27 de Novembre, 1996, va llançar el senzill "A Walk in the Park", que també va vendre més d'un milió d'unitats. A la fi de 1996, Amuro guanye el Grand Prix Award, l'honor més gran en les indústries musicals del Japó, per la seua cançó "Don't wanna cry", convertint-la en l'artista més jove en haver-lo guanyat. Va fer Okinawa més popular en el país.

El seu primer senzill de 1997, "Can You Celebrate?", eventualment va vendre 2.29 milions de còpies, sent el senzill millor venut per una artista femenina al Japó. Eixe mateix any, després del llançament d'altre senzill "How to be a girl", i un segon àlbum, Concentration 20, Amuro va realitzar un tour en quatre domos del Japó en l'estiu. El 3 d'agost d'eixe any, les vendes dels seus discos van arribar els 20 milions.

En l'hivern, Amuro va anunciar en una conferència de presa que havia contret matrimoni amb Masaharu Maruyama (també conegut com a Sam del grup TRF), i que a causa d'açò i que tenia tres mesos d'embaràs es retiraria temporalment de la indústria musical. Al final d'aqueix mateix any, va guanyar el Grand Prix Award de nou però aquesta vegada per "Can You Celebrate?" i va realitzar la seua aparença final en Kouhaku Uta Gassen.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Discografia de Namie Amuro

Àlbums d'estudi[modifica | modifica el codi]

Àlbums recopilatoris[modifica | modifica el codi]

Concerts i tours[modifica | modifica el codi]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Drames[modifica | modifica el codi]

  • Ichigo hakusho (TV Asahi, 1993)
  • Toki o Kakeru Shojo (Fuji TV, 1994)
  • Watashi, mikata desu (TBS, 1995)
  • Station (NTV, 1995)
  • 湘南リバプール学院 (Fuji TV, 1995)

Pel·lícules[modifica | modifica el codi]

  • That's Cunning! Shijo Saidan no Sakusen (1996)
  • Gakko II: The Learning Circle (aka: A Class To Remember 2) (1996) (Cameo)

Temes Principals de Sèries Drama[modifica | modifica el codi]

  • "Chase The Chance" — theme song for The Chef (NTV, 1995)
  • "Can You Celebrate?" — theme song for Virgin Road (Fuji TV, 1997)
  • "I Have Never Seen" — theme song for Yonigeya Honpo (NTV, 1999)
  • "All for You" — theme song for Kimi ga omoi de ni Naru Mae ni (Fuji TV, 2004)
  • "Baby Don't Cry" — theme song for Himitsu no Hanazono (KTV, 2007)
  • '"Sexy Girl" — theme song for Otome no Punch (NHK, 2008)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Herskovitz, Jon. «Japan's Stardom School; Pop Phenoms Get Their Start in an Okinawa Mall». The Washington Post, January 17, 1998, pàg. B.08 [Consulta: 5 setembre 2008].
  2. «Namie Amuro tops music chart for 1st time in a decade». Japan Today, 2008-03-26. [Consulta: 2008-08-10].
  3. Plantilla:Ja icon «安室奈美恵が自分超え、シングル・ランキング1位獲得». MSN, 2008-03-26. [Consulta: 2008-10-29].

Further reading[modifica | modifica el codi]

  • Emiko Taira. 約束―わが娘・安室奈美恵へ (Promise―To my daughter Namie Amuro). Japan: Fushosha, 1998. ISBN 978-4594024833. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]