Narcís Masferrer i Sala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Narcís Masferrer i Sala (Madrid, 1867 - Barcelona, 1941) fou un pioner de l'esport català i del periodisme esportiu.[1]

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

Va ser un home clau en el desenvolupament de l'esport espanyol i català a finals de lsegle XIX i principis del segle XX. Fou present a la majoria d'iniciatives de l'esport català de la segona meitat de segle XIX i primer terç de segle XX. A Madrid havia fundat la Real Sociedad Gimnástica Española (1887) de la qual en va esdevenir president, i en establir-se a Barcelona va impulsar l'Associació Gimnàstica Catalana (1887) i refundà la Federació Gimnàstica Espanyola (1898), que en els seus inicis va actuar de facto com una federació espanyola de futbol. Va participar en la reunió fundacional del Barça el 29 de novembre del 1989. Va ser vicepresident del Futbol Club Barcelona des de 1909 a 1910 i president de la FCF.

En 1911 va presidir la Unión Velocipédica Espanyola, des d'on va impulsar la creació de la Volta a Catalunya, primera cursa ciclista per etapes d'Espanya i una de les més antigues del món.

Va intervenir en les creacions del Comitè Olímpic Català (1913) i en la reorganització de l'Espanyol, així com en la creació de la Confederació Esportiva de Catalunya (1922). Va ser promotor d'una candidatura de Barcelona pels Jocs Olímpics de 1924 i, a aquest efecte, impulsà la construcció de l'estadi de La Foixarda, inaugurat en 1921.[2]

El 920 també va ser nomenat secretari general de la Cambra de l’Automòbil i va presidir tots els Salons de l’Automòbil que es van celebrar entre els anys vint i trenta. A finals de 1928 va formar part del Comitè Organitzador de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 en la qual es va inaugurar l’Estadi de Montjuïc, que també havia impulsat. I el 1939, després de la Guerra Civil, va tornar a ser membre del Comitè Olímpic Espanyol i president de la UnióVelocipèdica Espanyola del 1932 al 1933 i lligat a l'esport català fins a la sevamort el 1941. En memòria seva, es va disputar durant molts anys el Trofeu Masferrer el dia abans de l'nici de la Volta a Catalunya.

Trajectòria periodística[modifica | modifica el codi]

Desitjós de de divulgar l'esport, també va tenir una destacada activitat com a periodista, fundant alguns dels principals diaris barcelonins com «Los Deportes» (1897), «Vida Deportiva» (1902) i «El Mundo Deportivo» (1906). Posteriorment va dirigir la revista «Stadium», va escriure a «La Vanguardia» diari on va relatar la sessió fundacional del Barça en un article del 29 de novembre del 1924, 25 anys després de la reunió. També va ser corresponsal de la francesa «L'Auto».[3]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-. 
  • Gallén Utset, Carles. UFEC1933-2008 75 anys d'esport a Catalunya, 2008. ISBN B-37953-2008. 
  • Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.