Narcisa Freixas i Cruells

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Narcisa Freixas
Narcisa Freixas.jpg
Estil: Cançons infantils
Naixença: 13 de desembre de 1859
Sabadell, Catalunya
Defunció: 20 de desembre de 1926 (als 66 anys)
Barcelona

Obres destacades
  • Corpus: marcha solemne (1885)
  • Rodamón (1907)

Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 13 de desembre de 1859 - Barcelona, 20 de desembre de 1926)[1] va ser una compositora catalana –fonamentalment de cançons infantils– i pedagoga musical.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era filla de Pere Freixas Sabater, escriptor[3] i estudià piano i solfeig amb Joan Pujol, pintura amb Modest Urgell i Inglada i escultura amb Torquat Tasso i Nadal. Participà en diverses exposicions col·lectives.[4] Posteriorment es dedicà a la música i el 1908 fundà l'escola de música Cultura Musical Popular, on s'ensenyava solfeig, vocalització i danses populars.[5] Aquesta escola originà una coral formada per nens i noies joves, que actuà en asils, hospitals i presons.[6] El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que, a causa de l'èxit, hagué de repetir a la Biblioteca Nacional de Madrid (amb el títol Perfeccionamiento de los cantos de las escuelas). Durant un temps residí a la Garriga, on animà la vida intel·lectual local i, després d'anar-hi a prendre uns banys termals, un estiu va decidir de construir-s'hi una casa, que va encarregar a l'arquitecte Joaquim Raspall el 1912. Amb la seva assídua presència a la Garriga, molta gent important va visitar la població, sobretot poetes i músics: Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Rubén Darío, Felip Pedrell, Amadeu Vives, un fill de Wagner, Enric Granados... Precisament aquest últim hi anava amb tota la família i passava llargues temporades molt a prop de la casa Narcisa Freixas.

Publicà dos reculls de cançons infantils i un de cançons catalanes. Posà música a poesies de diverses autors, com Jaume Sabartés i altres –esmentats més avall–, compongué peces de teatre infantil i fou autora de diverses sardanes. La seva aportació en el camp de la pedagogia musical adreçada als infants fou precursora del moviment de renovació pedagògica musical que tindria lloc anys a venir. En reconeixement a la seva tasca pedagògica, a Madrid li concediren la creu d'Alfons XII, que Narcisa Freixas refusà al·legant que ja es sentia prou honorada amb l'afecte dels infants.[7]

A més d'un volum d'homenatge publicat el 1928, i que recollia les seves cançons (vegeu bibliografia), el 1930 el seu fill –el metge Josep Maria Petit i Freixas– fundà l'Hogar Infantil Narcisa Freixas, que va durar fins a l'any 1958, quan va morir. A Sabadell hi ha un carrer que duu el seu nom des del 1928[7] i a la Garriga, una plaça, al número 5 de la qual s'alça la casa Narcisa Freixas; és al capdavall del passeig de la Garriga, conegut per les cases d'estiueig modernistes, una avinguda d'un quilòmetre de llarg en direcció nord-sud, paral·lel a la via del tren de la línia de Ripoll. Del 1959 al 1998, un col·legi de Sabadell portà el nom de Narcisa Freixas.

Placa del carrer de Narcisa Freixas de Sabadell
Placa de la plaça de Narcisa Freixas de la Garriga

Obres[8][modifica | modifica el codi]

  • Corpus: marcha solemne (1885), obra per a piano signada Asicrán Saxierf
  • Festa completa, música per a l'obra de teatre
  • Non, non (1879), per a piano
  • Rodamón (1907), obra lírica en dos actes i cinc quadres, text de Rafael Nogueras i Oller i música de Narcisa Freixas (comprèn la peça Ballet, dansa popular catalana)
  • Vetlla d'amor (1907), obra lírica en dos quadres amb lletra de Joan Molas i Valverde[9]

Cançons[modifica | modifica el codi]

  • A la vora del camí
  • Així fan, fan...
  • L'agulla, lletra de Francesc Sitjà i Pineda
  • L'ametller, lletra de Joan Maragall
  • Ay, l'esperansa
  • La barca, lletra d'Apel·les Mestres
  • Els bons companys
  • Buquica, el gran lladre
  • Les campanes del convent (entre 1925 i 1930), per a veu i piano
  • Cançons catalanes (1900), recull de cançons
  • Cançons infantils (1905), premi Festa de la Música Catalana
  • Cançons infantils (1908), premi Jocs Florals de Girona
  • Corranda (1919), per a veu i piano, amb lletra de Francesc Sitjà
  • Decandiment (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
  • La falsa nineta (ca. 1900), lletra d'Artur Masriera i Colomer
  • La festa majó, lletra de Josep Martí i Folguera
  • Lo filador d'or, lletra de Verdaguer, del recull Cançons catalanes
  • Mareta meva, tinc por
  • El meu branquilló
  • Muntanyenca (<1926), per a veu i piano, lletra de Claudi Omar i Barrera
  • L'ombra de Nazareth
  • Lo pelegrinet
  • El pomeró, per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
  • Les roses (<1926), per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
  • Somriu amor (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
  • Tra la la, cançó
  • Vot d'infants (1912), cançó escolar amb lletra de Dolors Monserdà de Macià

Sardanes[10]
[modifica | modifica el codi]

  • A Sant Medir. Té versió cantada
  • Dolça Catalunya
  • Festa de Roses (1897), primera sardana
  • Flors de la terra

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Obres de Narcisa Freixas[modifica | modifica el codi]

  • Narcisa Freixas Cançons d'infants. Obres de Narcisa Freixas. Edició d'homenatge Barcelona: A.G. Successors d'Henrich i Companyia, 1928. Comprèn un estudi introductori sobre l'autora per Josep Maria Petit i Freixas
  • Narcisa Freixas Canciones infantiles Barcelona: Gustavo Gili, 1916 (n'hi ha 12 edicions)
  • Narcisa Freixas Cançons s.l: s.n., s.a.
  • Narcisa Freixas Cançons amoroses Barcelona: A.Boileau & Bernasconi, 1916, 2a edició
  • Narcisa Freixas Cançons catalanes Barcelona: 1900?, 2a edició
  • Narcisa Freixas Cançons d'infants: segona sèrie Barcelona: Casa Dotesio, 1906? (n'hi ha un mínim d'11 edicions. La darrera, Barcelona: Diputació de Barcelona, 1988)
  • Narcisa Freixas Cançons populars catalanes Barcelona: Henrich i companyia, 1900?
  • Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitjà Piano infantil, breves recreacions para niños Barcelona: Muntañola, 1918? (2a edició Barcelona: Henrich & Cia., 1920?)
  • Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitjà Piano infantil, petites recreacions per infants Barcelona: Muntañola, 1918? (Barcelona: Henrich i Companyia, 1920?. 6a edició)
  • José Maria Petit Freixas La victoria del corazón. Realidades y ensueños de un médico Barcelona: José Maria Petit Freixas, 1950?. Conté cançons de Narcisa Freixas i fotografies de l'Hogar Infantil Narcisa Freixas, Sanatorio Escuela de Niños Inválidos

Obres sobre Narcisa Freixas[modifica | modifica el codi]

Discografia[modifica | modifica el codi]

CD "Compositores catalanes. Generació modernista". Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de guido. Dip.leg. B-45116-2008.[11]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari biogràfic de dones
  2. «Narcisa Freixas i Cruells». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Pere Freixas i Sabater (Capellades, 1829 - Barcelona, 1897) va ser publicista i escriptor. Fou autor d'El escritor pràctico, o sea, Manual completo d'ortografia i ortologia al alcance de todos (1858) i del Nuevo diccionario francés-español y español-francés (1864).
  4. Rius Vernet, Núria La dona: "subjecte" i "objecte" de l'obra d'art
  5. Publicà una revista Biblioteca Juvenil de Cultura Musical Popular, de la que se'n conserva un exemplar del 1914 a la Biblioteca de Catalunya
  6. El 1915 se'n ressenya un concert amb direcció de Narcisa Freixas a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. També se'n troba alguna altra referència com a cor de Cultura Musical Popular Femenina
  7. 7,0 7,1 «Nomenclàtor». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 6 febrer 2014].
  8. «Diccionari Biogràfic de Dones». [Consulta: 17 juliol 2013].
  9. «Espectácúlos». La Vanguardia, 25 de juny de 1907, pàg. 5.
  10. «Sardanes de Narcisa Freixes, al web "boig per la sardana"». [Consulta: 1 de març del 2014].
  11. Caràtula del disc "Compositores catalanes" amb cançons seves

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]