Natalia Meklin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Natalia Fiódorovna Kravtsova
Natalia Meklin
8 de desembre de 1922

- 5 de juny de 2005 (als 82 anys)

Sobrenoms, àlies: Bruixa nocturna
Lloc de naixement: Ucraïna Lubny, Ucraïna
Lloc de defunció: Bandera de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia Moscou, Rússia
Lleialtat: the Soviet Union Unió Soviètica
Arma/servei: Estrella roja Força Aèria Soviètica
Anys de servei: 1941–1957
Rang: Major Major
Comandaments: 46è Taman de Bombarders Nocturns de la Guàrdia
Batalles/guerres: Gran Guerra Patriòtica
Condecoracions: Heroi de la Unió Soviètica
Orde de Lenin
Orde de la Bandera Roja
Orde de la Guerra Patriòtica

Natalia Fiódorovna Kravtsova, més coneguda amb el cognom de soltera Natalia Meklin, (Lubny, Ucraïna, 8 de setembre de 1922 - Moscou, 5 de juny de 2005) fou una aviadora soviètica. Durant la Segona Guerra Mundial va ser pilot del 46é Regiment de Guàrdia Femení de Bombardeig Nocturn de la Força Aèria Soviètica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Per desembre de 1944, la tinent Natalia Meklin va realitzar 840 missions de bombardeig d'objectius de gran importància en la rereguarda de l'enemic, aglomeracions de les seves forces vives i equip bèl·lic, causant grans pèrdues a l'enemic. Els alemanys van anomenar a les dones pilot d'aquest regiment "les Bruixes de la Nit".

En 1945 va ser distingida amb el títol de l'Heroi de la Unió Soviètica. També va ser condecorada amb dos ordes de la Guerra Patriòtica, l'Orde de l'Estrella Roja, l'Orde de la Bandera Roja i moltes medalles.

Després de la guerra, Natalia Meklin va acabar un curs de l'Institut Militar d'Idiomes Estrangers (1948-1953). Va treballar d'intèrpret en el departament d'informació de la Direcció de l'Estat Major de l'Exèrcit Soviètic. Després va passar a l'Editorial de Literatura Tècnic-militar en Idiomes Estrangers com a traductora i redactora. Es va retirar amb el grau de major.

Fragment del seu llibre Crònica del bombarder lleuger nocturn Po-2, o 46é Regiment de guàrdia femení:

"La missió és bombardejar Baguerovo, estació ferroviària a l'oest de Kerch (Ucraïna, Crimea). Aquí arriben els combois alemanys portant armes, míssils, soldats.

[...] Per un temps l'avió va volar sobre dels núvols. "És moment de baixar d'altura", va dir la meva navegadora Nina Reutskaia. Sortim dels núvols a l'altura de 500 metres. A sota, com en el palmell de la mà, es trobava l'estació i el nostre Po-2 també es podia albirar perfectament des de la terra. M'adonava que seria una missió "calenta": l'estació comptava amb reflectors i canons antiaeris. Ara estan ocults i callats, ens assetgen ... Això em posa nerviosa. Ja és temps. Un segon més ... no, dos segons ... Què esperen?

En moments així sento en el meu estómac una sensació de fred, com si hagués empassat una granota. La granota és la por. Una por ordinari i fastigós que cal vèncer: de totes maneres passaré totes les proves.

Es van encendre quatre reflectors. El primer canó antiaeri escopir un míssil. Després el segon. Les ràfegues lluminoses es van acostar a l'avió. Jo mantinc el rumb, Nina està bombardejant el comboi. Els míssils esclaten al voltant de l'avió amb estrèpit i espetecs secs. Fa olor de pólvora i cendres. Girant l'avió ja sigui cap a un costat, ja sigui cap avall, intento endevinar on esclatarà el projectil ...

Ens retirem al nord, cap al mar. Els reflectors no ens van deixar fins que no ens situem arran de l'aigua. Els raigs de llum es van posar sobre la terra i, finalment, es van apagar. Nina va dir: "Natasha, mira les ales". Jo vaig veure dos forats grans en l'ala inferior, el superior també va ser foradat, el travesser estava trencat, els trossos de lona penjaven com una bandera. Però l'avió volava i totes les pors van quedar enrere. Tot d'una les meves cames van tremolar forta, donant-se cops contra el terra de la cabina. Amb les mans les vaig estrènyer amb totes les meves forces però va ser inútil. A poc a poc va passar. Ara estàvem volant en un cel clar, sense núvols. Les estrelles desprenien una llum pacífica. Davant de nosaltres a la terra ja es va albirar tres tènues llumetes. Allà ens esperaven. Allà hi havia casa nostra ".

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]