Natchez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Distribució dels Natchez

Els natchez (w-nahk'-che) són una tribu ameríndia potser de parla muskogi (segons Sapir, del grup hoka-sioux[1]). Vivien vora l'actual Natchez (Louisiana), al Mississipí Inferior.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El 1682 eren uns 6.000 individus. El 1944 van morir els dos darrers membres de la tribu. Nogensmenys, segons el cens dels EUA del 2000 encara hi havia enregistrats 386 natchez.

Costums[modifica | modifica el codi]

Eren sedentaris i amb un sistema polític jerarquitzat. Adoraven el sol i li oferien sacrificis de la muller del cabdill quan aquest moria. Hi ha qui sosté la idea que eren una raça més antiga que la dels Mount Builders. Allitaven els nens en pells de pantera o a les nenes en pells de bé. Usaven el greix del peix, d’ós o bé fet amb llavors de nous i amb un pal de noguera encorbada i l'espatlla d'un bisó removien la terra i obrien forats. Eren agricultors, conreaven el moresc, mill, gira-sol, carabasses, melons i tabac, terrissaires i teixidors, però només usaven fusta de noguera sense escorça. També fabricaven pa de nespres i caçaven bisons. Quan arribaren els blancs també adoptaren les gallines i altres aus de corral. Vivien en cases rectangulars de sostre corb cobertes de palla o escorça amb branques doblegades que formaven bigues. Les parets eren pals fixats a terra amb vares o canyes entreteixides recobertes de fang, i els murs eren emblanquinats. No tenien finestres ni forat per als fums. Les cases formaven llogarrets fortificats amb palissades. Duien pocs vestits, fets amb pell de cérvol, i duien mantells de plomes de gall dindi.

Eren animistes i antropomorfistes. El seu déu suprem era Coyocop Chill, el sol, i els Coyocop Techu eren els esperits. Tenien una particular llegenda sobre el diluvi: hi hagué un diluvi al món i se salvaren algunes parelles en el brancatge d'un arbre molt gran. Com que no tenien foc, un ocell cardenal va volar cap al cel, i com un nou Prometeu, els va portar el foc, símbol de la vida. També usaven al màgia simpàtica, i creien que tothom qui hagués viscut sense apartar-se de les normes reguladores de les relacions tribals aniria a un paradís quan es morís. Construïen temples grans en forma de cúpula i imatges d'ocells tallats en fusta que miraven cap a l'Est en els monticles (de 2,5 metres d'alt), rectangulars (9 metres de costat) i amb un altar de 120 cms d'alt per 18 metres de llarg i sis metres d'ample. A l'altar del temple hi havia un cobre fet d'estelles de canya, on es guardaven els ossos del darrer Gran Sol; el Foc Etern es guardava a la primera part del temple, i a la segona, més fosca, no se sap. També tenien un cos permanent de sacerdots que conservaven el foc a l'altar i dirigien el culte al sol i als planetes. Dos sacerdots cuidaven el foc, i hi havia vuit guardians a l'interior. El mestre de cerimònies duia una corona de plomes i un bastó vermell amb plomes roges o blanques, i fumava el calumet en direcció cap al Sol. Tanmateix, eren una societat guerrera que torturava als presoners i on la posició social també depenia del nombre d'enemics que haguessin matat.

Socialment es dividien en tres castes: el Gran Sol o rei, els Nobles, que podien ser Sols (fills de mare sol i Pudent), Nobles (fills de pare sol i mare Pudent) o Honorables (fill de noble o honorable i de Pudent), i els Pudents. El matrimoni era obligatori entre gent de diferent rangle. El Gran Sol era el cap suprem i el sacerdot, amb poder sobre la vida dels seus súbdits. Era dut en volandes, i en morir eren executades les seves vídues junt amb les cendres de les seves despulles al Temple del Sol.

Història[modifica | modifica el codi]

Foren visitats per primer cop pel francès René Robert Cavelier de La Salle el 1682,[2] qui els calculà en 6.000 individus, dels quals 1.200 eren guerrers. Eren enemics dels tunica.

Quan els francesos s'establiren a Louisiana se sublevaren diverses vegades. El 1716 mataren quatre colons francesos; el 1729 se sublevaren quan el governador francès els va exigir més terres, i els cremaren la guarnició, però una expedició francesa saquejà la seva ciutat principal i en matà 200 indis. El 1730 es produí una nova matança amb una bona agafada de presoners, que foren venuts com a esclaus a les Índies Occidentals. Els pocs que sobrevisqueren s'uniren als cherokee o als creek a Eufoula (Oklahoma), on el 1944 van morir els darrers membres de la tribu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smets, Annie Dorsinfang; Hubot, P.; Marcel d'Ans, André. L'Amérique précolombienne: Les civilisations du maïs (en anglès). Meddens, 1973, p. 50. 
  2. Oswalt, Wendell H.; Neely, Sharlotte. This land was theirs: a study of North American Indians. 5a ed. (en anglès). Mayfield Pub. Co., 1996, p. 468. ISBN 1559343753. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natchez Modifica l'enllaç a Wikidata