Nathan Lane

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNathan Lane

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 febrer 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Jersey City (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSt. Peter's Preparatory School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de veu, actor de teatre, actor de cinema, actor de televisió, escriptor, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata –
Nom de plomaNathan Lane Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
IMDB: nm0001447 Allocine: 24027 Rottentomatoes: celebrity/nathan_lane Allmovie: p40372 0 TV.com: people/nathan-lane IBDB: 48878 TMDB.org: 78729
Spotify: 0P0do9GwiSgweSF6Ui3mrv iTunes: 1490603 Musicbrainz: 6744daab-306b-483c-81c3-d4f7cafd90df Songkick: 2221997 Discogs: 310243 Modifica el valor a Wikidata

Joseph "Nathan" Lane (Jersey City, 3 de febrer de 1956) és un actor de teatre, cinema i televisió estatunidenc, guanyador en dues ocasions del Premi Tony i del Premi Emmy. És conegut principalment pels seus papers a Mendy a The Lisbon Traviata, Albert a The Birdcage, Max Bialystock al musical The Producers, Ernie Smuntz a MouseHunt, Nathan Detroit a Guys and Dolls, Pseudolus a A Funny Thing Happened on the Way to the Forum; i pel seu doblatge a The Lion King i a Stuart Little. El 2006 va rebre una estrella al Hollywood Walk of Fame, i el 2008 va ser admès al American Theatre Hall of Fame.

Biografia[modifica]

Lane va néixer com a Joseph Lane a Jersey City Nova Jersey, fill d'una família catòlica d'arrels irlandeses.[1][2] Va ser batejat Joseph en honor d'un oncle seu, un capellà jesuïta.[3] El seu pare, Daniel, conduïa un camió i era un tenor aspirant que morí d'alcoholisme quan Lane només tenia 11 anys; la seva mare, Nora, era mestressa de la llar i secretària que patia depressió maníaca, i morí el 2000.[4][5][6] Té dos germans, Robert i Daniel. Lane estudià a diverses escoles catòliques de Jersey City, incloent-hi la jesuïta St. Peter's Preparatory High School, on va ser triat com a Millor Actor el 1974.

Carrera musical[modifica]

1970s – 1980s[modifica]

El seu germà Dan l'acompanyà al que se suposava que era el seu primer dia a la Universitat Saint Joseph de Filadèlfia, on havia rebut una beca per estudiar drama. Quan arribaren, s'assabentaren que no podria cobrir les despeses de l'estança sense demanar un altre préstec estudiantil, de manera que decidiren tornar a casa. «Recordo que em va dir "la universitat és per la gent que no sap què vol fer"», Dan Lane recordà.

Com que el nom "Joseph Lane" ja estava registrat a l'Actors Equity, se'l canvià a "Nathan" pel personatge de "Nathan Detroit" del musical Guys and Dolls. Es traslladà a Nova York on, després d'una dura lluita, la seva carrera començà a enlairar-se, primer amb alguns petits èxits al món de la comèdia amb company, Patrick Stack, i després a produccions de l'Off-Broadway al Second Stage Theatre, el Roundabout Theatre, el Manhattan Theatre Club, i el seu debut a Broadway el 1982 al revival de Present Laughter, de Noël Coward, amb George C. Scott, Kate Burton, Dana Ivey i Christine Lahti. Lane rebé una nominació al Premi Drama Desk.

La seva segona aparició a Broadway va ser al musical Merlin (1983), protagonitzat per Chita Rivera i per l'il·lusionista Doug Henning. Li seguí Wind in the Willows com Mr. Toad, Some Americans Abroad al Lincoln Center, i la gira nacional de Broadway Bound, de Neil Simon.

1990[modifica]

El 1991, Lane protagonitzà de nou amb George C. Scott un revival de On Borrowed Time al Circle in the Square Theatre a Broadway. El 1992, protagonitzà el revival de Guys and Dolls, rebent la seva primera nominació al Premi Tony, així com al Drama Desk i el Premi Outer Critics Circle, interpretant el paper al que li devia el nom, juntament amb Peter Gallagher i Faith Prince.

La seva associació professional amb el seu amic el dramaturg Terrence McNally inclou papers a The Lisbon Traviata (Drama Desk and Lucille Lortel Awards), Bad Habits, Lips Together, Teeth Apart, Love! Valour! Compassion! (Obie, Drama Desk and Outer Critics Circle Awards), Dedication or the Stuff of Dreams (Drama Desk nomination), The Last Mile on PBS Great Performances, and the film version of Frankie and Johnny. A inicis de la dècada del 1990 començà una temporada d'èxits a Broadway per a Lane. El 1993 interpretà a "Max Prince" a Laughter on the 23rd Floor de Neil Simon. El 1996 protagonitzà el revival de A Funny Thing Happened on the Way to the Forum, guanyant els premis Tony, el Drama Desk i el Outer Critics Circle.

La seva associació amb Sondheim començà amb el taller d'Assassins i, després de Forum, aparegué amb Victor Garber al taller de Wise Guys (posteriorment anomenat Road Show). La seva col·laboració continuà quan revisà el llibret original i protagonitzà l'estrena a Broadway de The Frogs al Lincoln Center el 2004. També cantà una cançó escrita especialment per a ell per Sondheim a la pel·lícula The Birdcage, per la que rebé la seva primera nominació als Globus d'or.

A més de a les obres de McNally, Lane aparegué a diverses produccions a l'Off-Broadway, incloent-hi Love (la versió musical de l'obra Luv, de Murray Schisgal); Measure for Measure, dirigida per Joseph Papp a Central Park, pel qual rebé el Premi St. Clair Bayfield; The Common Pursuit, The Film Society, Mizlansky/Zilinsky or Schmucks, In a Pig's Valise, Trumbo, She Stoops to Conquer, The Merry Wives of Windsor i A Midsummer Night's Dream. El 1992 guanyà el Premi Obie per l'Excel·lència a l'Actuació. També aparegué al Festival de Teatre de Williamstown a The School for Scandal i a Moon Over Miami, de John Guare.

El 1994, Lane donà la seva veu a "Timon", el suricata de l'èxit de The Walt Disney Company The Lion King; i el 1995 interpretà The Wizard of Oz in Concert al Lincoln Center en benefici de. L'actuació va ser emesa originàriament al canal TNT, i publicat en CD i en vídeo el 1996.

2000[modifica]

Lane guanyà el seu segon Premi Tony per la seva interpretació de Max Bialystock al musical The Producers, de Mel Brooks, a més dels Premis Drama Desk i Outer Critics Circle. Posteriorment substituiria a Richard Dreyfuss al paper el 2004 al Theatre Royal Drury Lane de Londres al darrer moment, guanyant el Premi Laurence Oliver a Millor Actor de Musical. Tornaria a interpretar el paper a la versió cinematogràfica, per la que rebria la seva segona nominació als Globus d'Or com a Millor Actor de Comèdia o Musical.

Lane ha realitzat dos papers creats originàriament per Zero Mostel: Pseudolus a A Funny Thing Happened on the Way to the Forum i a Max Bialystock a The Producers. Declinà interpreta a Tevye al revival del 2004 de Fiddler on the Roof perquè no volia que se'l veiés com si sempre seguís les petjades de Mostel. Curiosament, els dos Tonys de Lane han vingut dels papers de Mostel. El 2000 protagonitzà un revival del Roundabout de The Man Who Came to Dinner com Sheridan Whiteside, amb Jean Smart i Harriet Harris. Abans havia protagonitzat una producció de Do Re Mi als Encores!.

El 2005, Lane es reuní de nou amb el seu company de "Producers", Matthew Broderick, per interpretar durant una temporada limitada The Odd Couple, amb gran èxit.[7] El 2006 s'enfronta a un paper principalment dramàtic al revival de Butley, de Simon Gray. El 9 de gener del 2006, juntament amb Broderick, va rebre una estrella al Hollywood Walk of Fame. També van ser immortalitzats com a "Max i Leo" al Museu de Cera Madame Tussauds de Nova York. Posteriorment interpretà al President dels Estats Units a la sàtira política November, de David Mamet, dirigit per Joe Mantello, seguit pel revival de Waiting for Godot com Estragon, rebent una nominació del Cercle de Crítics Exteriors, amb Bill Irwin com Vladimir.[8] A continuació protagonitzà la versió musical de The Addams Family com a "Gomez". El 2008 va ingressar al American Theatre Hall of Fame.

2010[modifica]

Darrerament Lane s'ha dedicat en protagonitzar un revival de l'obra d'Eugene O'Neill "The Iceman Cometh" al Goodman Theatre de Chicago. Lane assumí el paper de Hickey, amb Brian Dennehy interpretant el paper de Larry Slade. La producció va ser dirigida per Robert Falls. Va rebre molt bones crítiques, i esdevingué l'espectacle de més èxit de la història del Goodman. Guanyà sis premis Jeff. A la primavera del 2013 està previst que torni a Broadway per representar la nova obra de Douglas Carter Beane, titulada "The Nance", en una producció del Lincoln Center dirigida per Jack O'Brien.

Vida personal[modifica]

En una ocasió un periodista preguntà a Lane si era gai; ell li respongué: "Tinc quaranta anys, sóc solter i treballo un munt al teatre musical. Ja pot lligar caps." Quan li va dir a la seva mare que era homosexual, ella li respongué: "Preferiria que fossis mort",[1] i ell li replicà "sabia que ho entendries". Lane, que va sortir de l'armari després de la mort de Matthew Shepard, ha estat durant molt temps membre del gabinet del Broadway Cares/Equity Fights AIDS, i ha estat honorat per la Human Rights Campaign, Gay & Lesbian Alliance Against Defamation i The Trevor Project pel seu treball a la comunitat LGBT.

Lane resideix a Nova York amb la seva parella, el productor Devlin Elliot, i és molt amic de Matthew Broderick, de Mel Brooks i d'Ernie Sabella.

Carrera[modifica]

Filmografia[modifica]

Televisió[modifica]

Any Títol Paper Notes
1981 Jacqueline Susann's Valley of the Dolls Mànager d'escenari Telefilm
1982 One of the Boys Johnathan Burns 13 episodis
1983 Great Performances Ratolí Episodi: "Alice in Wonderland"
1985 Miami Vice Morty Price Episodi: "Buddies"
1989–1991 The Days and Nights of Molly Dodd Bing Shalimar 3 episodis
1995 Frasier Phil Episodi: "Fool Me Once, Shame on You, Fool Me Twice..."
1995 Timon & Pumbaa Timon Veu; 10 episodis
1996 The Boys Next Door Norman Bulansky Telefilm
1997 Merry Christmas, George Bailey Clarence Telefilm
1998 Mad About You Nathan Twilley Episodi: "Good Old Reliable Nathan"
1998–1999 Encore! Encore! Joseph Pinoni 13 episodis
1999–2000 George and Martha George Veu; 26 episodis
2000 The Man Who Came to Dinner Sheridan Whiteside Retransmissió en directe de la PBS
2000–2002 Teacher's Pet Spot Helperman

Scott Leadready II

Veu; 34 episodis
2001 Laughter on the 23rd Floor Max Prince Telefilm
2002 Sex and the City Bobby Fine Episodi: "I Love a Charade"
2003 Charlie Lawrence Charlie Lawrence 7 episodis
2004 Curb Your Enthusiasm Nathan Lane Episodi: "Opening Night"
2004 Absolutely Fabulous Kunz Episodi: "White Box"
2007 30 Rock Eddie Donaghy Episodi: "The Fighting Irish"
2010–2019 Modern Family Pepper Saltzman 10 episodis
2012–2014 The Good Wife Clarke Hayden 15 episodis
2014 The Money Gordon McCarren Pilot d'HBO
2014 Don Rickles: One Night Only Ell mateix (convidat) Especial de televisió
2016 The People v. O.J. Simpson:American Crime Story F. Lee Bailey 8 episodis
2016 Difficult People Ell mateix Episodi: "Kessler Epstein Foundation"
2016 Maya & Marty Connor Grayfield Episodi: "Steve Martin & Tina Fey"
2018 The Blacklist Abraham Stern Episodi: "Abraham Stern (No. 100)"
2020 Penny Dreadful: City of Angels Lewis Michener Paper principal

Teatre[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Teatre
Any Treball Premi Resultat
1983
Present Laughter
Premi Drama Desk a l'Actor de Repartiment Més Destacat en una Obra
Nominat
1986
Measure for Measure
Premi St. Clair Bayfield a l'actuació shakespeareana
Guanyador
1990 The Lisbon Traviata
Premi Drama Desk a l'Actor Més Destacat en una Obra
Guanyador
Premi Lucille Lortel
Guanyador
Premi Outer Critics Circle a la Millor Actuació d'Actor Protagonista en una Obra
Nominat
Premi del Cercle de Crítics de Los Angeles
Guanyador
1992 Guys and Dolls
Premi Drama Desk a l'Actor Més Destacat en un Musical
Guanyador
Premi Tony al Millor Actor de Musical
Nominat
Premi Outer Critics Circle a la Millor Actuació d'Actor Protagonista en un Musical
Guanyador
Premi Obie a l'Excel·lència en l'Actuació
Guanyador
1995 Love! Valour! Compassion!
Premi Drama Desk a l'Actor de Repartiment Més Destacat
Guanyador
Premi Outer Critics Circle a la Millor Actuació d'Actor de Repartiment
Guanyador
Premi Obie a l'Actor de Conjunt
Guanyador
1996 A Funny Thing Happened on the Way to the Forum
Premi Drama Desk a l'Actor de Musical Més Destacat
Guanyador
Premi Tony al Millor Actor de Musical
Guanyador
Premi Outer Critics Circle a la Millor Actuació d'Actor Protagonista en un Musical
Guanyador
2001 The Producers
Premi Drama Desk a l'Actor de Musical Més Destacat
Guanyador
Premi Tony al Millor Actor de Musical
Guanyador
2001
Premi Laurence Olivier al Millor Actor de Musical
Guanyador
2006
Dedication or the Stuff of Dreams
Premi Drama Desk a l'Actor Més Destacat
Nominat
2009
Waiting For Godot
Premi Drama Desk a l'Actor Més Destacat
Nominat
2010 The Addams Family
Premi Drama Desk a l'Actor de Musical Més Destacat
Nominat
Premi Outer Critics Circle a la Millor Actuació d'Actor Protagonista en un Musical
Nominat

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nathan Lane
  1. ↑ 1,0 1,1 Dezell, Maureen «Nathan Lane goes beyond Broadway». The Boston Globe. boston.com, 19-10-2003.
  2. ↑ Tugend, Tom «In Search of Nathan Lane's 'Jewish' Roots». Jewish News of Greater Phoenix. jewishaz.com, 30-12-2005 [Consulta: 9 juny 2008].
  3. ↑ Smith, David «Bring on the clown». The Observer. guardian.co.uk, 07-11-2004 [Consulta: 27 juny 2012].
  4. ↑ Vilanch, Bruce «Citizen Lane – Actor Nathan Lane». The Advocate. Highbeam.com, 02-02-1999 [Consulta: 27 juny 2012]. Arxivat 2013-05-24 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-05-24. [Consulta: 11 març 2013].
  5. ↑ «Nathan Lane Biography». Yahoo! Movies, 2008. [Consulta: 9 juny 2008].
  6. ↑ «Nathan Lane Biography». Film Reference, 2008. [Consulta: 9 juny 2008].
  7. ↑ Ben Brantley «Theater Review- The Odd Couple». The New York Times. NYTimes.com, 28-10-2005.
  8. ↑ Frey, Hillary «Broadway Bows Down to Power Dames Fonda, Sarandon, Lansbury». The New York Observer. observer.com, 03-03-2009. Arxivat 19 de gener 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-01-19. [Consulta: 19 març 2013].
  9. ↑ Mervyn Rothstein «Nathan Lane Scales a Theatrical Everest in Chicago's The Iceman Cometh». Playbill. playbill.com, 20-04-2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nathan_Lane&oldid=33016662»