Natufià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Natufià és una cultura de l'epipaleolític desenvolupada des de l'Eufrates fins a Egipte entre 11.000 i 8.000 BP. El nom va ser proposat per Dorothy Garrod el 1932, a partir del jaciment d'Uadi-en-Natuf (Israel).

Lloc i formes d'habitatge[modifica | modifica el codi]

Durant el Natufià es vivia ja en poblacions. S'han excavat diversos poblats al Neguev, Galilea, Transjordània i Síria. Les cases eren de planta oval o semicircular i en part eren subterrànies. Les parets eren de pedra i la cobertes de fusta. Apareixen ja estructures d'acumulació de cereals com la sitja.

Economia[modifica | modifica el codi]

Coexistia la caça (sovint de gaseles) la pesca (sobretot mol·luscs) i la recol·lecció de vegetals encara silvestres però que després originarien els conreats (blat, ordi, llenties, festucs, ametlles etc.). Hi ha molins barquiformes i morters de pedra dura i falç de fusta amb trossets de pedra tallada incrustats. La domesticació d'altres animals, a banda el gos, no és segura.

Indústria lítica i en os[modifica | modifica el codi]

La lítica està definida pels segments de cercle (Natufià) i diverses figures microlítiques. Hi ha peces per a pesar. Segons els diversos jaciments els utillatges varien. A Murey Bet hi ha microburins, pics de pedra i puntes amb peduncle.

En ós o banya es fan punxons, atzagaies bicòniques, hams i arpons.

Enterraments[modifica | modifica el codi]

Podien ser en sepultura individual o col·lectiva i tant dins com fora dels habitatges. L'aixovar funerari es componia de collarets, mol·luscs, obsidiana, ossos de gasela o morters de basalt.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natufià