Nau (vaixell)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La nau Santa Maria al port de Funchal. Aquesta rèplica fou construïda a Galícia.
Història Militar
de la Corona d'Aragó
]]
Roy D'Aragon.jpg
Portal:Història Militar de Catalunya

Una nau és un tipus de vaixell mercant propulsat a vela. Ara bé, la seva forma i tecnologia emprada varià al llarg dels segles. Durant tota l'Alta Edat Mitjana, fins al segle XIV, la nau era construïda segons el principi d'esquelet, amb el folre fet amb taulons encaixats "per testa" i calafatejats -com era habitual a la Mediterrània en la construcció naval medieval-, a més a més disposava amb timó de codast com a element de direcció, i dos arbres amb vela llatina com a sistema de propulsió. A l'edat mitjana el terme nau pot correspondre a un genèric o hiperònim, que fa referència a totes les embarcacions que eren propulsades a vela, per a distingir-les del terme galera, emprat també com a genèric per a fer referència a totes les embarcacions propulsades a rem i a vela, en aquest cas.

Era un vaixell de gran port, amb castells de proa i de popa. Podia dur dos, tres o quatre pals, amb fins a dues o tres veles sobreposades.[1][2]

Història[modifica | modifica el codi]

La seva configuració bàsica consistia en un buc amb relació una eslora d'aproximadament tres, un pal i una enorme vela rectangular. Amb el pas del temps va anar incorporant avenços significatius, el principal d'ells va ser la incorporació de timó de codast com a reemplaçament del timó d'espadella.

A finals del segle XIII s'inicia la via marítima atlàntica cap a Flandes, en detriment de la tradicional via terrestre i fluvial continental, especialment pel Roine. Els mercaders catalans, genovesos i venecians utilitzaran de forma regular aquesta nova ruta, convertint-se en la principal via d'intercanvi de productes entre la Mediterrània i el nord d'Europa (Flandes i Anglaterra).

De la mateixa manera que embarcacions mediterrànies aniran caps als ports de la costa atlàntica i del canal de la Mànega, també arribaran poc després embarcacions atlàntiques a la Mediterrània, procedents bàsicament del Cantàbric, anomenades 'biscaïnes' -englobant sempre a bascos i càntabres-. Dos mons que havien quedat gairebé aïllats i sense contacte començaran a intercanviar tecnologia, tant naval com nàutica.

Així durant el segle XIV apareix a la Mediterrània la coca, i altres embarcacions atlàntiques com el balener, la barxa, etc. Aquestes eren construïdes segons el principi de folrar primer, i amb les taules del folre tinglades -és a dir superposades-, amb un timó de codast i un arbre amb vela quadra.

Durant més d'un segle el terme coca s'utilitzarà a la Mediterrània com a sinònim de nau, el gran vaixell mercant, arribant a fer-lo gairebé desaparèixer. Però per a distingir la nau/coca mediterrània de l'atlàntica s'afegirà a aquesta última el terme baionesc. En el moment en què la nau/coca mediterrània adopti la vela quadra i el timó de roda, l'únic element que diferenciarà la nau/coca mediterrània de l'atlàntica serà l'aspecte i forma en com fou construït el buc, així a l'atlàntica se li afegirà el terme 'tinglat'.

A principi del segle XV el terme nau es recupera, tornant-se a imposar sobre el terme coca. L'aspecte de la nau mediterrània haurà canviat respecte a la del segle XIII, ara disposa de tres arbres, el de trinquet i el mestre amb vela quadra i el de mitjana amb vela llatina, i timó de codast. S'ha convertit en la nau de velam mixt, el que s'anomena també model caravel·la, en la qual es basen bona part dels vaixells de l'Edat Moderna, com el galió, el navili, la fragata, la corbeta, etc.

La Santa María, el més gros dels tres vaixells emprats per Cristòfor Colom en el seu primer viatge al Nou Món en 1492, era una nau. Les altres dues, la Niña i la Pinta, eren caravel·les.

Una de les moltes rèpliques que hi han al món, coneguda popularment com "la caravel·la del port", va flotar al Port de Barcelona durant molts anys.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aragon (Spain); de Capmany y de Montpalau, Antonio. Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon: aprobadas por el Rey D. Pedro IV. año de MCCCLIV ... (en castellà). En la Imp. Real, 1787, p. 1–. «Galeres i naus d'Alfons V (1419)» 
  2. Aragón (Reino); Imprenta Real (Madrid). Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon aprobadas por el rey D. Pedro IV año de MCCLIV: van acompañadas de varios edictos y reglamentos promulgados por el mismo rey.... en la Imprenta Real, 1787, p. 1– Naus amb capacitat per a 120 cavalls? [Consulta: 29 setembre 2010]. 
  3. Històries de Barcelona - La caravel·la de Colom

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]