Pàmpol (peix)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Naucrates fanfarus)
Infotaula d'ésser viuPàmpol
Naucrates ductor Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN190452 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaCarangidae
GènereNaucrates
EspècieNaucrates ductor Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimGasterosteus ductor Modifica el valor a Wikidata

El pàmpol, vairó, pàmpol feixat, pàmpol rascàs, pàmpol ratllat o peix pilot (Naucrates ductor) és un peix teleosti de la família dels caràngids.

Naucrates ductor és l'única espècie del gènere Naucrates.[2]

Morfologia[modifica]

  • Pot arribar als 60 cm de llargària total.
  • Cos cilíndric i poc comprimit.
  • Dors blau i flancs argentats, solcats per 5-7 amples bandes transversals de color blau fosc o negres i que també apareixen a la segona dorsal i a l'anal.
  • Ventre de color gris clar.
  • Presenta una quilla en el peduncle caudal.
  • La línia lateral té una carena longitudinal a l'eix de la cua.
  • El cap és allargat amb un perfil oval.
  • La boca és ampla i quasi horitzontal.
  • Té dues dorsals: la primera té 4-5 radis espinosos lliures i la segona és llarga amb un radi espinós i comença a la part més alta del cos i arriba fins al peduncle caudal.
  • Les pectorals són curtes i similars a les pèlviques.
  • L'anal té dues espines anteriors i és similar a la segona dorsal, però més petita.
  • La caudal és convexa i té la vora blanca.[3][4][5]

Reproducció[modifica]

Un grup de pàmpols acompanyant un tauró

La maduresa sexual arriba quan fan 25 cm. La reproducció ocorre durant la tardor i l'hivern. Els ous i les larves són constituents del plàncton. Presenta diversos estadis larvaris.

Alimentació[modifica]

La seua alimentació és variada: inclou petits peixos planctònics, cirrípedes ectoparàsits de peixos i les restes del menjar dels taurons i altres espècies.[6]

Hàbitat[modifica]

Dibuix d'un tauró acompanyat de pàmpols
Grup de pàmpols amb el seu tauró

És una espècie pelàgica que acompanya els taurons, tortugues i altres peixos pelàgics, dels quals és comensal. Això li proporciona protecció davant dels depredadors, i els seus hostes es veuen lliures de paràsits.[7][8]

Distribució geogràfica[modifica]

Apareix a mars càlids i temperats. És present a tot el Mediterrani i a l'atlàntic se'l pot trobar des de la Mar Cantàbrica (esporàdicament també a les Illes Britàniques) fins a Angola.

Costums[modifica]

Pesca[modifica]

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal. Tot i així, es captura davall objectes a alta mar i a capcers col·locats per a la pesca de pelàgics on es pot pescar amb volantí sense esca.[11]

Observacions[modifica]

  • Es pensava que conduïen els taurons cap a les preses, d'ací ve el nom de peix pilot.
  • És inofensiu per a l'ésser humà.[12]

Referències[modifica]

  1. Asturnatura (castellà)
  2. ITIS
  3. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 154-155.
  4. Randall, John; Allen, Gerald; Steen, Roger. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, 1997, p. 164. ISBN 0824818954. 
  5. Jennings, Gerald. The Sea and Freshwater Fishes of Australia and New Guinea. Calypso Publications, 1997, p. 163. ISBN 0906301629. 
  6. McEachran, John D.; Fechhelm, Janice D.. Fishes of the Gulf of Mexico: Myxiniformes to Gasterosteiformes. University of Texas Press, 1998, p. 287. ISBN 0292706340. 
  7. Webster, Stephen. Thinking about Biology. Cambridge University Press, 2003, p. 24. ISBN 0521590590. 
  8. Webster, Stephen. Thinking about Biology. Cambridge University Press, 2003, p. 24. ISBN 0521590590. 
  9. Eschmeyer, William N.; Herald, Earl Stannard. A Field Guide to Pacific Coast Fishes. Houghton Mifflin Books, 1999, p. 208. ISBN 0395268737. 
  10. Stafford-Deitsch, Jeremy. Sharks of Florida, the Bahamas, the Caribbean and the Gulf of Mexico. Trident Press, 2000, p. 32. ISBN 1900724456. 
  11. Museu de la Pesca (català)
  12. Naucrates ductor (TSN 168742) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. [Consultat el 24 de juny del 2008]. (anglès)