Navaixes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Navaixes
Navajas
Bandera de Navaixes Escut de Navaixes
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Navaixes respecte del País Valencià Localització de Navaixes respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Vista de Navaixes
Vista de Navaixes
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Sogorb
Gentilici Navaixer, Navaixera
Predom. ling. Castellà
Superfície 7,89 km²
Altitud 383 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
798 hab.
101,14 hab/km²
Coordenades 39° 52′ 42″ N, 0° 30′ 27″ O / 39.87833°N,0.50750°O / 39.87833; -0.50750Coord.: 39° 52′ 42″ N, 0° 30′ 27″ O / 39.87833°N,0.50750°O / 39.87833; -0.50750
Distàncies 60 km de València
69 km de Castelló de la Plana
4 km de Sogorb
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PP i 3 PSPV
José Vicente Torres (PP) (2007)
Codi postal 12470
Codi territorial 12081
Festes majors Verge de la Llum
Setembre
Dies de mercat Divendres
Agermanament Alemanya Scharbeutz (Alemanya)
Web

Navaixes (en castellà i oficialment Navajas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Castellnou, Xèrica, Sogorb i La Vall d'Almonesir.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El riu Palància travessa el terme municipal, de reduïdes proporcions, de NW a SE. El casc urbà està situat en un dels meandres del riu aigua amunt de la ciutat de Sogorb, a la dreta del curs fluvial. El principal reclam turístic de la població és l'abundància de fonts (algunes de les quals són mineromedicinals) i l'activitat balneària que se’n deriva. L'aigua d'aquestes fonts també s'aprofita per al regadiu d'unes 120 ha (principalment d'arbres fruiters i llegums).

Història[modifica | modifica el codi]

Les deixalles trobades testimonien presència humana des del Calcolític; tanmateix, l'origen és una aljama musulmana propietat d'Abu Zayd, últim governador almohade de València, ocupada per les hostes de Jaume I (1208-1276) i donada a Eximen, bisbe de Sogorb, el 1238; va quedar després com a patrimoni del mateix bisbat independentment de la superior jurisdicció en poder del ducat de Sogorb i instituïda el 1279; el 1368 el bisbe Joan, de Barcelona, permutà Navaixes pel lloc de Figueres a Maria Sánchez Lumberri; posteriorment (segle XV) passà, per venda, als comtes de Villafranqueza, que més tard entroncarien amb els comtes de Cirat; durant aquest període mantingué la seua població morisca, que fou expulsada en 1609.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2012
895 907 854 912 880 938 802 585 542 457 541 641 700 833

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia és principalment agrícola, i té molta importància com a lloc d'estiueig, la qual cosa fa créixer el sector serveis. El 27% de la població activa treballa en l'agricultura, el 15% en la indústria i el 40% en el sector serveis.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Posseïx un cos cilíndric i està rematada amb merlets amb forma de corona. Es troba aproximadament a un quilòmetre del nucli urbà en el paratge del mateix nom. El cos de la torre té cinc plantes, a les quals s'accedeix per una escala.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Cascada del Salt de la Novia
  • Salt de la Novia. Aquest paratge, situat en el riu Palància, està format per la cascada del Brazal, un impressionant salt d'aigua de 30 metres. Una llegenda local diu que, quan les parelles anaven a casar-se, les núvies havien de saltar el riu en aquest punt, i si ho assolien, el matrimoni seria feliç, però una vegada una no ho va assolir i fou atrapada juntament amb el seu nuvi que es va llançar a rescatar-la per un remolí del riu. Tots dos moriren.
  • Les fonts. Municipi privilegiat per l'existència de nombroses fonts: la del Curso, Gilda, Baños, 13 caños, Mossen Miguel, la Bañola, Virgen de la Luz i moltes més.
  • Cova del Reloj.
  • Mirador del Paraíso.
  • Brollador de Esperanza.

Cultura i esports[modifica | modifica el codi]

  • Cicle Internacional de Concerts, Ciutat de Navaixes. Durant els mesos de juliol i agost.
  • Mitja marató. El primer dissabte d'agost des de 1982.
  • Triatló. El darrer cap de setmana d'agost des de 1989 i puntuable per al Campionat d'Espanya de Triatló.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Agermanaments


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Navaixes