Navalla d'Occam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El principi de la navalla d'Occam (o navalla d'Ockham) és atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del segle XIV, i que forma la base del mètode reduccionista.

Versions[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat, és enunciat com segueix: entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem (Les entitats no s'han de multiplicar més enllà de la necessitat), però és absents en les seves obres.[1] Aquesta frase en particular es deu a John Punch.[2] De fet, la contribució d'Ockham restringir el funcionament d'aquest principi en els assumptes relacionats amb els miracles i el poder de Déu: així, en l'Eucaristia, una pluralitat dels miracles és possible, simplement perquè li agrada a Déu.[3]

La versió d'Isaac Newton pot ser més ben entesa:

« Hem d'admetre només aquelles causes de les coses naturals que siguen vertaderes i suficients per explicar la seva aparició »
Isaac Newton[4]

Segons l'ús modern, "vertader" pot significar "ben establert".

El principi és també expressat com a Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem, o "Els ens no s'han de multiplicar sens necessitat", però aquesta sentència va ser escrita per autors posteriors i no pot ser trobada als seus escrits que ens han arribat. Ockham escrigué en llatí Pluralitas non est ponenda sine neccesitate, que traduït al català literalment vol dir: "La pluralitat no es pot donar per sabuda sens necessitat"

Dave Beckett de la Universitat de Kent a Canterbury escrigué: "La regla medieval de l'estalvi, o principi de l'economia, freqüentment usat per Ockham, passà a anomenar-se la navalla d'Ockam."

La navalla d'Occam també ha estat anomenada "economia de postulats", o "principi de la simplicitat", i "K.I.S.S." (Keep it simple stupid) (fes-ho ben simple estúpid). Un altre proverbi que expressa aquesta idea, i que és sovint escoltat a les escoles de medicina, és "Quan sentis renillar, pensa en cavalls, no en zebres."

Una altra variant és l'Espasa de Thargola de Nightfall, un curt conte, d'Isaac Asimov, i Robert Silverberg: "We must drive a sword through any hypothesis that is not strictly necessary", és a dir: Hem de tallar amb l'espasa qualsevol hipòtesi que no sigui estrictament necessària.

La ciència i la navalla d'Occam[modifica | modifica el codi]

La Navalla d'Occam ha esdevingut un principi bàsic del mètode científic. És important de fer notar que és un argument heurístic, que no aporta necessàriament respostes correctes. Sovint, diferents hipòtesis són igual de simples i la Navalla d'Occam no expressa cap preferència en aquests casos.

Per exemple, després d'una tempesta us adoneu que un arbre ha caigut. Basat en l'evidència d'"una tempesta", i "un arbre caigut", una hipòtesi racional podria ser "la tempesta ha tombat l'arbre". Aquesta hipòtesi només necessita una suposició, és a dir, que un fort vent ha tombat l'arbre, i això és més versemblant que pas que l'hagi tombat un bòlid o un elefant. La hipòtesi que "l'arbre ha estat tombat per alienígenes de 200 metres d'alçada", implicaria moltes suposicions addicionals, com ara la vertadera existència d'alienígenes, llur capacitat i voluntat de fer viatges interestel·lars, llur capacitat de fer caure arbres amb intenció o sense, i la biologia que els permet de vagarejar per la gravetat terrestre fent 200 metres d'altitud. En conseqüència, la primera hipòtesi és preferible.

La Navalla d'Occam no és equivalent a la idea que la perfecció és la simplicitat. Albert Einstein tenia això al cap quan escrigué el 1933 que "El suprem propòsit de tota teoria és fer irreductibles els elements bàsics tant com sia possible sense haver d'abandonar la representació adequada d'una dada simple de l'experiència", sovint parafrasejat com "Les teories haurien de ser tan simples com sia possible, però no més simples." Hom ha simplificat massa la Navalla d'Occam dient que "L'explicació més simple és la millor" (o la "vertadera").

L'estadística i la Navalla d'Occam[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferents autors que obtenen la Navalla d'Occam de la teoria de les probabilitats, i l'apliquen a la inferència estadística, i també diferents criteris per penalitzar la complexitat a la inferència estadística. Escrits recents suggereixen un connexió entre la Navalla d'Occam i la complexitat de Kolmogórov.

Un dels problemes amb la formulació original del principi és que només s'aplica a models amb la mateixa potència d'explicació (per exemple: preferir el més simple dels models igualment bons). Una forma més general de la Navalla d'Occam pot ser obtinguda de la inferència Bayesiana i del model Bayesià de comparació, que pot ser usat per comparar models que no acomoden les dades igualment bé. Aquests mètodes poden optimitzar el balanç entre la complexitat i la potència del model.

La religió i la Navalla d'Occam[modifica | modifica el codi]

A la filosofia de la religió la Navalla d'Ocam, a vegades, ha estat usada per frustrar arguments per a l'existència de Déu, cap d'aquests postulats ha estat considerat definitiu, perquè les suposicions assumides no han estat definides de forma precisa. També hauria d'afegir-se que el principi és només una guia cap a la teoria millor basada en coneixements corrents, no la "veritat".

En tot cas, malgrat que la navalla d'Ocam (i, en general, la filosofia d'Ocam) nega alguns arguments de l'existència de Déu (per exemple, els de Duns Escot), no hi ha cap dubte que Ocam és creient convençut i que, amb un o altre argument, defensa clarament l'existència de Déu i la pràctica de la religió.

Precisament, la intenció d'Ocam sembla ser separar la religió de la filosofia, per tal que aquesta primera, desfeta del "pes" de la metafísica, pugui avançar en tota la seva puresa, i que (Ocam ho veia així) la fe sigui l'únic argument en què es basi el creient per tal de mantenir la teoria i la pràctica religioses.

La idea de Guillem d'Occam i altres pensadors[modifica | modifica el codi]

Guillem potser es va inspirar en altres pensadors. Per exemple: el Llibre V de la Física d'Aristòtil postula que "la natura opera en el camí més curt possible."

Galileu satiritzà notablement la Navalla d'Occam en el seu Diàleg. El principi és representat en el diàleg per Simplicio.

El punt de vista que Galileu presentat irònicament és que si un vol començar des del nombre menor d'ens, un podria considerar l'alfabet com els ens fonamentals, aleshores un podria certament construir el coneixement humà complet amb l'alfabet.

Afegint una altra capa d'ironia, molts dels moderns científics, i matemàtics proposen seriosament que els ens bàsics podrien ser els "bits d'informació", per exemple els digits del codi binari, en tal cas els ens de William d'Occam podrien ser vists com a anuncis de la lògica de George Boole i la moderna computació.

Per ventura degut a l'abstrusa naturalesa del lògic medieval, i a la foscor de les metes de Guillem d'Occam, com a teòleg, i lògic, la discussió, i aplicació de la Navalla d'Occam és freqüentment plena d'ironies.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Flew, Antony. A dictionary of philosophy. London: Pan Books, 1979.  p. 253.
  2. Alistair Cameron Crombie (1959), Medieval and Early Modern Philosophy, Cambridge, MA: Harvard, Vol. 2, p. 30.
  3. James Franklin. The Science of Conjecture: Evidence and Probability before Pascal. The Johns Hopkins University Press, 2001.  Chap 9. p. 241.
  4. Ray, William J. Methods Toward a Science of Behavior and Experience (en anglès). Cengage Learning, 2008, p.8. ISBN 0495594911. «We are to admit no more causes to natural things than such as are both true and sufficient to explain their appearances.»