Navarcles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Navarcles
Localització

Navarcles situat respecte Catalunya
Navarcles situat respecte Catalunya

Localització de Navarcles respecte del Bages


Municipi del Bages
Parc del Llac
Parc del Llac
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Bages
Gentilici Navarclí, navarclina
Superfície 5,53 km²
Altitud 269 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
5.973 hab.
1.080,11 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 408972 4622906Coord.: 41° 45′ 05″ N, 1° 54′ 11″ E / 41.75139°N,1.90306°E / 41.75139; 1.90306
Organització
Entitats de població

4
Codi territorial 081402
Agermanament L'Avelanet (Llenguadoc)
Sant Ponç de Tomièiras (Llenguadoc)
Web

Navarcles és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages, situat a l'extrem oriental del Pla de Bages a 11 km de la capital de la comarca, Manresa.

L'edifici romànic més emblemàtic de la comarca del Bages, Sant Benet de Bages, es troba situat a 1 km del centre de la població ja en el terme municipal de Sant Fruitós de Bages.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme és molt reduït i es troba a l'esquerra del riu Llobregat, en el punt que rep les aigües del riu Calders i de la riera de Navarcles afluent de l'anterior. Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó i la Font Nova, entre altres.

El terme municipal limita amb els municipis de Sant Fruitós de Bages (a l'oest), amb el riu Llobregat com a límit; Calders (a l'est i al nord), essent els límits el turó de l'Angla, el riu Calders i el torrent de la Déu i la muntanya del Golobart; i Talamanca (al sud), per la serra del Cap de la Serra.

El nucli urbà de Navarcles es divideix en els següents barris: Poble vell, Sant Bartomeu, Tres Pins i la Cura, la Creueta i Camp de Futbol, la Bonavista. Hi ha adjacents dos nuclis de població més: el Llac i la Planota, als que s'ha d'afegir el Galobart. El municipi compta també amb la masia de Solervicenç, el mas del Galobart, la granja del Turó i la granja del Singla.

Història[modifica | modifica el codi]

L'antecedent de l'actual Navarcles seria Navarculas, que etimològicament significa petites comes o replans, que fou una antiga masia documentada des de l'any 940. 32 anys després es va consagrar el Monestir de Sant Benet.

La delimitació de la rodalia de Santa Maria de Manresa, la seu, del 1020, parla d'un gual del Llobregat situat a l'indret actual de la ciutat i la seva parròquia. Poc temps després, el 1023, està documentat que el clergue de Vic Radulf llega en testament un ase perquè, venent-lo, el seu import servís per a refer una campana d'un temple avui.

L'any 1050 eren nomenades les cases que hi havia encerclant l'església i, també, dels masos a l'entorn de la sagrera. El 1093 pertanyia al cavaller Hug Dalmau, que en el seu testament reparteix els seus dominis entre els seus fills, deixant l'església de Sant Pere de Vic a Pere, canonge de la seu de Vic, i el monestir de Sant Benet de Bages a Benet, monjo del propi monestir. Sembla doncs que Hug Dalmau ho havia ben premeditat.

Des de mitjan segle XII fins al segle XIX en què s'extingí la comunitat monàstica, l'abat de Sant Benet —i després de l'any 1593, l'abat de Montserrat, que l'absorbí— fou senyor civil del terme de Navarcles.

El 1626, després de la crisi dels segles XIV i XV ja hi havia 38 cases i el 1687, 72. El 1796 es va construir l'anomenat Pont Vell, eix principal de comunicacions i el 1857 el pont sobre el riu Llobregat. Malgrat tot, fins a principis del segle XIX la vila era només un carrer i la plaça.

Al llarg d'aquest segle, comença un creixement progressiu per convertir-se en un petit nucli amb nous carrers. Així, el 1853 ja existien 299 cases. Amb la industrialització, aprofitant l'aigua del riu hi comencen a aparèixer noves fàbriques. Durant el segle XX la vila experimenta un fort creixement, especialment notori amb l'allau d'immigració provinent del sud d'Espanya durant les dècades dels 50 i 60.

Dos clergues navarclins han escrit la història de la ciutat. El 1910, un antic vicari de la parròquia, el Dr. Fortià Solà, va escriure la primera història científica d'una població bagenca. El rector Víctor Masanés també fou autor d'una monografia del monestir de Sant Benet.

Els vint anys de democràcia, i, per tant, d'alcaldia democràtica a Navarcles, han portat força canvis al poble. Remodelacions de l'ajuntament, enllumenament, innovació, turisme, reestructuració del campanar i rehabilitació de tota l'església i un nou cementiri. Una manifestació molt coneguda pels habitants fou la demanda d'un col·legi públic que va concedir la Generalitat de Catalunya, presidida per Jordi Pujol.

Industrialització[modifica | modifica el codi]

Al llarg del s. XIX els navarclins van veure construir quatre fàbriques al Llobregat (la del Riu, la del Pont, la de Sant Benet i la del Galobart) i dues al Calders (Cal Tàpies i el Moli d’en Serra).[2] La fàbrica del Pont i la fàbrica de Sant Benet foren aixecades a l’altra banda del riu, terme municipal de Sant Fruitós de Bages. Navarcles es va veure afavorit per la proximitat fluvial. Les dones i els nens, destres en la filatura van aprofitar les seves habilitats per treballar a les fàbriques i van haver de sotmetre’s a l’horari laboral. El treball tèxtil de la dona es complementava amb les feines de pagès de l’home.[3]

La Fàbrica del Riu es creu que va ser la primera que es va construir al poble.

La Fàbrica del Pont es va construir cap al 1825 i substituïa un molí edificat el 1817. Aquesta fàbrica està en terreny de Sant Fruitós de Bages tot i que els seus treballadors eren majoritàriament de Navarcles. El fundador va ser Joan Herp i Cia. Fou una empresa dedicada als teixits de llana  fins que al 1850 començà a produir cotó. Fou en aquesta època quan aparegueren els primers problemes econòmics a la família Herp. Van haver-hi diverses compravendes al llarg dels anys. Durant els anys 30 fou coneguda com a colònia Vives, ja que el propietari era Francesc Vives i Oller un comerciant de Barcelona. Les compravendes van continuar durant la segona meitat del s. XX. Cap a finals dels anys 80 la fàbrica es va dividir en diferents parts que van ser comprades per petites empreses.[4]

La Fàbrica de Sant Benet també es troba al terme municipal de Sant Fruitós de Bages. La va construir cap al 1856[5] Josep Vidal i Sellarès juntament amb el seu soci Isidre Puig.[6] A mesura que els fundadors es van anar morint els socis van anar canviant per la via de l'herència fins que al 1946 es va crear una societat anònima MIPSA. Els problemes econòmics van començar a la dècada dels 60. A causa de la crisi industrial, el 1985 La Caixa es convertí en propietària de la fàbrica. Aquest fet i un incendi que va destruir gairebé totes les naus posaven punt final a una de les empreses tèxtils més importants de la comarca.[7]

El Calders és un riu menys cabalós però també va se’n va aprofita l’energia hidràulica. La Fàbrica de Cal Tàpies es va construir cap al 1890. Els Tàpies van ser paraires de Navarcles durant el segle XVIII i al s. XIX procuraren participar en les activitats tèxtils del cotó.[8]L’any 1902 la van vendre a Joan Esquius i Ribera que la va arrendar a Josep Raventós. La fàbrica funcionà fins al 1971 i poc després fou ensorrada. El 1982 es va cedir el canal a l’Ajuntament de Navarcles que el fa servir per portar aigua a la depuradora. El 1996 l’Ajuntament va comprar els terrenys on hi havia hagut la fàbrica.[7]

Prop de la confluència entre el riu Calders i el Llobregat trobem la Fàbrica del Molí d’en Serra. El molí on es troba aquesta fàbrica data del segle XIV i a partir del s. XIX es va convertir en fàbrica tèxtil. El 1805 es va arrendar als navarclins Valentí i Domingo Solervicens per posar-hi màquines de filar cotó. Al llarg del s. XIX hi van haver diverses compravendes de l’edifici fins que al 1924 la va comprar Martí Oliva que la va ampliar dues vegades. El 1967 va tornar a canviar de mans i als anys vuitanta deixà de dedicar-se al sector tèxtil definitivament.[4]

Paisatge urbà[modifica | modifica el codi]

El fet que Navarcles estigui envoltat d’aigua, pel riu Calders i el Llobregat, fa que els ponts siguin un element molt important del municipi, especialment el Pont Vell, el més antic i emblemàtic.[4] Els ponts han facilitat la comunicació de Navarcles amb la resta de la comarca i per tant han contribuït al seu creixement econòmic i social.[9]

El Pont Nou és el segon més antic del municipi. Està situat damunt del riu Llobregat, per on circula la carretera que uneix Manresa amb Moià. Aquest pont delimita els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós de Bages. Es començà l’any 1857, durant la construcció de la carretera que unia Manresa i Vic. L’obra es va abandonar diverses vegades i per això la seva construcció s’allargà fins al 1863, quan una riuada provocà danys materials al pont. Finalment es va poder inaugurar l'any 1865. Finalment el pont es va poder inaugurar l'any 1865.[10] Com a conseqüència de la construcció d’aquest pont hi hagué una millora econòmica al municipi: el 1866 començà a funcionar la fàbrica del Galobard, situada al costat del riu Llobregat, molt a prop del pont nou.

El Pont del Molí d’en Serra, sobre el riu Calders, és un dels més importants, per ésser un dels més utilitzats. Es troba a la carretera BV-1221, que enllaça el poble de Navarcles amb el barri de la Planota, i a més és la via principal d’entrada i sortida del municipi. El seu nom es deu a que es troba situat al costat de la fàbrica del Molí d’en Serra, la més antiga del municipi. El pont es va construir l'any 1916[11] i fa 84 metres de llarg. L’any 1986 se’n va fer una ampliació i va passar de tenir 6 metres d’ample a tenir-ne 13,10, cosa que va permetre fer un pas per als vianants paral·lel a la carretera. Durant els anys ha sofert alguns danys a causa de les riuades, però cap de tant important com a l’octubre de 1994, quan es van malmetre alguns fonaments i es trencaren gran part de les baranes.[12]

El Pont de Sant Benet, sobre el riu Llobregat, connecta Navarcles amb el monestir de Sant Benet de Bages. Va ser construït a principi dels anys 20 tot i que tenim notícia que a l’edat mitjana en aquest mateix indret hi havia un pont que es va enderrocar al s. X.[13]La riuada de 1994 es va emportar el pont i l’any 1997 es va reconstruir.

Política[modifica | modifica el codi]

Llorenç Ferrer al MHC el 2004.

Actualment està governat pel PSC (amb 6 regidors) i el consistori també està format per CiU (5 regidors), ERC (1 regidor) i CUP (1 regidor). El batlle és Llorenç Ferrer i Alòs (exmilitant del PSC i actualment independent) des de l'any 2010. En l'anterior legislatura (2007-2011) fou batlle Albert Brunet i Bosch (PSC) i del 2003-2007 la batllessa fou de CiU, Maria Carme Alòs Pintó.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Galobard, el 18
Llac, el 150
Navarcles 5.695
Planota, la 102
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 10 18 214 597 1.441 1.759 1.876 1.714 1.768
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.709 2.173 2.079 2.110 2.666 3.384 4.598 5.169 5.157 5.235
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.225 5.312 5.318 5.400 5.498 5.723 5.818 5.964 5.973 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Festes, tradicions i festival[modifica | modifica el codi]

El Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles se celebra durant tres setmanes d'abril i maig al municipi. Ofereix sobretot cinema de qualitat i de contingut social, amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre els problemes del nostre món i promoure el debat en la societat.

En el mateix festival es fa un concurs de filmets i curtmetratges que els espectadors voten. Una altra iniciativa del festival és "el Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat", que es concedeix a la persona o entitat que s'hagi significat més o especialment en la defensa dels principis que inspiren el Festival.

Els patrons del poble són la Mare de Déu de l'Assumpció i sant Valentí de Terni, l'arqueta de les relíquies del qual es conserven a la parròquia des de 1836, provinents de Sant Benet de Bages

Amb aquest motiu es fan les festes majors d'estiu el 15 d'agost i les d'hivern el 14 de febrer.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues». [Consulta: 07-10-2014].
  3. Ferrer i Alòs, Llorenç. Les fàbriques de riu de Navarcles. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1994 (Quaderns ; 7). ISBN 8487618170. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Ferrer i Alòs, Llorenç. Navarcles : història en imatges, 1900-1979 (en català). Manresa: Angle : Centre d'Estudis del Bages, 1998, p. 16 (Fotografia històrica; 5). ISBN 8487618375. 
  5. «Concessió d'aprofitament del Llobregat per a dues fàbriques (16-08-1856)». Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues. [Consulta: 07-10-2014].
  6. «Obres de millora a la presa de la fàbrica Isidro Puig y C.ª (21-06-1900)». Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues. [Consulta: 07-10-2014].
  7. 7,0 7,1 Ferrer i Alòs, Llorenç. La història de Navarcles : de quan era un mar fa milions d’anys a l’actualitat. Navarcles: Societat Coral Harmonia, 2010, p. 154-155. 
  8. Bages. Manresa: Parcir, 1987-1988, p. V. 2, p. 145. ISBN 848653805X. 
  9. Serra i Sellarés, Francesc. Els ponts de Navarcles (en català). Navarcles: Ajuntament de Navarcles, 1996 (Quaderns de Navarcles; 1). 
  10. «Inauguració del pont Nou» (en català). Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues. [Consulta: 13-06-2014].
  11. «S'obra la nova carretera i el pont del Calders (08-1917)». Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues. [Consulta: 07-10-2014].
  12. «S'obra la nova carretera i el pont del Calders» (en català). Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues. [Consulta: 13-06-2014].
  13. «Inauguració del nou pont de Sant Benet de Bages». Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues. [Consulta: 13-06-2014].
  14. «Inauguració de la nova seu de la Biblioteca Sant Valentí a Navarcles (Bages)». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Navarcles Modifica l'enllaç a Wikidata