Navarrés

Navarrés

(En detall)
Localització
Municipi de la Canal de Navarrés
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Canal de Navarrés Manc. Canal de Navarrés Xàtiva
Gentilici	Navarresí, navarresina
Predom. ling.	Castellà
Superfície	47 km²
Altitud	275 msnm
Població (2012)   • Densitat	3.354 hab. 71,36 hab/km²
Coordenades	39° 06′ 05″ N, 0° 41′ 36″ O
Distàncies	68 km de València 17 km de Énguera
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	2 6 PSPV i 5 PP Vicente Huesca Argente (PSPV)
Codi postal	46823
Festes majors	Del 8 al 12 d'octubre
Patró/Patrons	Mare de Déu del Remei
Web	http://www.navarres.es

Navarrés és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Limita amb Bolbait, Xella i Quesa (a la mateixa comarca) i Sumacàrcer i Tous (a la Ribera Alta).

Geografia

Navarrés, al cor de la comarca, es troba situat en els voltants del riu Grande. L'anomenada Ceja del Rio Grande és el vessant del riu que transcorre per la carretera que duu el mateix nom. Aquest és un recorregut d'excepcional bellesa que permet apreciar la impressionant massa boscosa de pinedes i matorrals aromàtics del citat riu.

En el nord-oest del terme municipal es troba la Presa d'Escalona, que recull aigua del riu Escalona, afluent del Xúquer, i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del riu Grande, el riu Fraile i el Ludey. Proper a aquest punt es troben diverses coves d'interès turístic per la seva excel·lent conservació d'estalactites i estalagmites: Avenc de Tous, Cova del Barber entre unes altres.

Nuclis

• Navarrés
• Playamonte

Història

L'Ereta del Pedregal, considerat un dels jaciments més importants de l'Eneolític a la Península i els diversos abrics i coves amb pintures rupestres des del paleolític fins el Bronze són testimonis del pas de la Història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrab ocupat per Jaume I (1208-1276), durant el seu setge a Xàtiva, en l'any 1244; els seus primers propietaris van ser els Llúria, després passà a Pasqual Maçana i, finalment, va ser adquirit per Jaume Castellà, el 1387; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia amb Bolbait, Xella i Bicorb, la qual seria elevada per Felip II (1527-1598) al rang de marquesat, en 1560, acte en què la dóna a Pere Galceran de Borja, mestre de l'orde de Montesa, lloc de moriscs restà des habitat en 1609, no sense que hi haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'expulsió; el senyor, nogensmenys, fou indemnitzat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; altres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'Almenara, els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
2.840	2.827	2.763	2.772	2.748	2.744	2.882	2.929	2.969	3.068

Economia

La riquesa del municipi es distribueix entre la ramaderia, conill i porc, i l'agricultura, de què destaca la recent proliferació d'hivernacles que han convertit el poble en un dels principals productors de flor del País Valencià; hi ha també magatzems d'alls i, referent a la indústria, una fàbrica de pantalons i una de vidre.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Severino Argente Martínez	PSPV
1983 - 1987	Severino Argente Martínez	PSPV
1987 - 1991	Pablo Franco Blasco	PSPV
1991 - 1995	Salvador Ros Lorente	PP
1995 - 1999	Salvador Ros Lorente	PP
1999 - 2003	Salvador Ros Lorente	PP
2003 - 2007	Salvador Ros Lorente	PP
2007 - 2011	Vicente Huesca Argente	PSPV
Des del 2011	n/d	n/d

Monuments

Interior de l'ermita del Crist de la Salut.

• Església de l'Assumpció. Reconstruïda en el segle XVIII. Campanar aixecat en 1950 sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial. Té una estructura neoclàssica, que es barreja amb una ornamentació rococó. La planta és de creu llatina, amb capelles laterals entre els contraforts, la coberta de volta de mig canó, amb llunetes i cúpula al creuer. Al presbiteri té un magnífic retaule de fusta tallada.
• Ermita del Crist de la Salut. L'ermita, situada a l'est de la població, en un monticle d'una elevació pròxima als 200 m., va ser manada construir al segle XVIII per Paula Calatayud, esposa de D. Baltasar Pérez, els cossos dels quals van ser enterrats després de la seua mort al Temple parroquial, concretament als peus de la patrona, la Mare de Déu del Remei, a l'antiga ubicació de la seua capella. L'ermita que ara coneixem és conseqüència de l'ampliació duta a terme l'any 1928, sent inaugurades les obres el dia 30 d'agost d'aquest any. La seua construcció consta d'una sola nau amb pilastres, arcs de mig punt i volta de canó en la nau central, sobre un arc tranquil a la sagristia. Té espadanya sobre la porta d'entrada. Al presbiteri podem veure un bell retaule d'estil neoclàssic, en la fornícula central queda albergada la imatge del Santíssim Crist de la Salut.
  L'actual imatge del Santíssim Crist de la Salut és rèplica de la que va ser donada per Sant Joan de Ribera al segle XVII amb motiu de la seua visita pastoral a la població l'any 1606, sent destruïda l'any 1936, la qual cosa va suposar que la devoció i el fervor dels navarresins i navarresines al Santíssim Crist de la Salut, es manifestessin l'any 1940 amb l'encàrrec i sufragi de l'actual imatge, que està elaborada en fusta policromada.
• El Castell. Aixecat pot ser aprofitant els fonaments d'una fortalesa del Bronze, les ruïnes de la qual es troben molt a prop. No queden d'ell més que alguns llenços i part de dues torrasses.
• Abribador de los moros.
• La Tinaja. Almodí d'origen àrab.
• Font de la Marquesa o de Los 24 chorros. Més de dos-cents anys d'antiguitat.
• Autèntics tresors d'art prehistòric en: Las Fuentes, Abrigo del Garrofero (pendents de declaració de Patrimoni de la Humanitat), cova del Barbero, Las Carasetas (deu figuracions de cares humanes suposadament del Bronze).

Llocs d'interès

• Ceja del Rio Grande. El gorg característic dels vessants muntanyencs del riu convida als turistes a realitzar activitats en la naturalesa que, de manera professional, es desenvolupen en aquest terme municipal: treeking, descens de barrancs, tècniques verticals de muntanya, espeleologia...
• Presa d'Escalona. En el nord-oest de terme municipal de Navarrés es troba la Presa d'Escalona, que recull aigua del riu Escalona, afluent del Xúquer, i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del Riu Grande, del riu Fraile i el Ludey.
• Avenc de les Graelles. LIC.

Festes i celebracions

• Sant Antoni. Amb tradicional foguera, "torrà" de carn i embotit, balls, jocs populars, etc.
• Setmana Cultural. La primera setmana d'agost amb activitats esportives, culturals, lúdiques, etc.
• Festes Patronals. Del 8 al 12 d'octubre en honor al Crist de la Salut i la Verge del Remei. Les celebracions abasten des les processons, plenes de gran devoció; les actuacions musicals, balls, cercaviles, concerts, ball i dansa clàssica; Corals; exposicions d'artesania locals i foranes; fires artesanals; competicions esportives (futbol, raspall, tir al plat, escacs, etc.); ofrenes de flors; parcs infantils; teatre; focs artificials; concursos gastronòmics, etc.

Fills il·lustres

• Joan Baptista Humet (Navarrés, 1950 - Barcelona, 2008 ) Cantant.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Navarrés

• Ajuntament de Navarrés
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.