Navata
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de l'Alt Empordà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Alt Empordà |
||||
| Gentilici | Navatenc, navatenca | ||||
| Superfície | 18,51 km² | ||||
| Altitud | 145 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.254 hab. 67,75 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 488600 4674800Coord.: 42° 13′ 31″ N, 2° 51′ 43″ E / 42.22528,2.86194 | ||||
| Organització Entitats de població |
3 |
||||
| Codi territorial | 171117 |
||||
Navata és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, de la qual pràcticament constitueix el límit occidental. Limita amb la comarca del Pla de l'Estany, entre els rius Manol i Fluvià, i és a tocar de la Garrotxa. El poble forma part del territori anomenat Garrotxa d'Empordà. En els seus terrenys plans es conrea per damunt de tot el blat. Té també ramaderia bovina, porcina i aviram. S'hi ha construït el camp de golf de Torremirona, amb gran incidència en les activitats econòmiques del poble. Ha suposat un creixement del sector de serveis i de la construcció.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Canelles | 37 |
| Navata | 886 |
| Torremirona | 304 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
Taula de continguts |
Demografia[modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
En el cens del 1970 incorpora l'antic municipi de Taravaus.
Indrets d'interès[modifica]
[modifica]
Temple del segle XVII amb pintures murals del segle XVIII molt ben conservades.
[modifica]
Església romànica, documentada de l'any 1019. Fou l'església del poble fins al segle XVIII. Té vestigis de pintures murals a les parets i una portalada esculpida. En procedeix l'estàtua de la Mare de Déu de Navata, conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Està situada als afores del poble, al petit veïnat de Can Miró. A l'abril s'hi celebrava un aplec de sardanes, organitzat pels Amics de Navata.
[modifica]
El castell és conegut també com a "Castell dels Moros", ja que al segle VIII hi hagué un probable palau dels moros. Conserva una torre circular i un mur amb espitlleres. Al solar de l'actual castell, hi hagué una probable vil·la romana (segle III).
És una fortalesa documentada per primera vegada en el segle XI. Estava situada en el comtat de Besalú, en el terme parroquial de Sant Pere de Navata. En aquest segle es van signar diversos pactes entre els senyors de Navata i el bisbe de Girona en els que els primers es comprometien a defensar la parròquia de Sant Pere i la seva sagrera.
L'any 1099 Bernat Adalbert de Navata va donar el castell al comte de Besalú, en canvi de rebre'l després com a feu. Gairebé un segle més tard, en 1190, el rei Alfons I cedí en feu a Bernat de Navata la vila de Peralada.
El 1249 Ermessenda de Navata i el Far es va casar amb Dalmau IV de Rocabertí. A partir d'aquest moment les possessions dels Navata passaren a la família dels Rocabertí. En 1272 l'infant Pere, que actuava com a lloctinent de Jaume I, va permutar amb Dalmau de Rocabertí els castells de Navata i de Vilademuls, tot i que aquesta família continuà exercint com a senyors del castell de Navata.
Església de Sant Esteve de Canelles.[modifica]
Romànica. Esmentada al 855 com a possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa.
Festes[modifica]
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|Navata}}--~~~~ |
- Pessebre Vivent.
- Quines.
- Festa de Sant Antoni.
- Festes de Primavera. Inclou la Nit de la Poesia i els Patis de Primavera.
- Festa Major (pel Carme).
- Setmana Cultural.
- La Pujada a la Mare de Déu del Mont.
[modifica]
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|Navata}}--~~~~ |
- Amics de Navata
- AMPA Col·legi Joaquim Vallmajó
- AMPA Llar d’infants Belluguets
- Futbol: Club Futbol Navata
- C.E.N. Club Esportiu Navata
- Navent, associació cultural i recreativa del jovent de Navata.
- Associació de caça
- Associació de Veïns Horts de la Creu
- Àugia, associació per a la recuperació de fonts i els seus espais naturals.
- Germandat de Donadors de Sang
- Companyia Policrac
[modifica]
- Joaquim Vallmajó (Navata, 1941 – Rwanda, 1994): Missioner. A finals de 1965 va arribar a Rwanda, i a l'any 1994, als 53 anys, va ser arrestat pel Front Patriòtic Rwandès, torturat i assassinat. Va ser una veu de denúncia de l'enfrontament ètnic i el genocidi. L'escola de Navata porta el seu nom.
- Remei Martínez-Marí (Barcelona, 1930 – Navata, 2006): Pintora i poeta.
- Jordi Roura i Goicoechea (Barcelona, – Navata, 2010): Mestre, escultor i un dels fundadors de l'escola de disseny Elisava.
- Anton Casamor (Barcelona, 1907 – Cervià de Ter, 1979): Escultor, pintor i col·leccionista. A Navata, s'hi troba la Fundació Casamor.
Bibliografia[modifica]
- Jaume Marquès i Lluís Constans. Navata. Amics de Navata, 1985. ISBN 84-398-4873-0.
- Volum 8. Catalunya poble a poble. Barcelona, Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5796-1.
- Enciclopèdia Catalunya romànica
- Personatges il·lustres de l'Alt Empordà.
- Artmedieval: http://www.artmedieval.net/Castell%20Navata.htm
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Navata  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||||
