Navegació interior
La navegació interior, en contraposició amb la navegació que es realitza en els mars i oceans, es desenvolupa en les cursos d'aigues interiors dels continents, ja siguin naturals, com és el cas de rius i llacs, o artificials, com els canals navegables; o la navegació que es porta a terme en una via natural (canals) que es forma per la distribució de les diferents illes en els arxipèlags i/o altres formacions geogràfiques en l'aigua.
Taula de continguts |
Consum energètic pel transport[modifica]
És el mitjà de transport més econòmic, si es té en compte el cost per tona-quilòmetre transportat. Per transportar una tona-1000 km es consumeixen:[1]
- En una barcassa, 3,74 litres de gasoil;
- En tren, 8,26 litres; i,
- En camió, 32,25 litres.
[modifica]
A Europa hi sistemes complexos de navegació interior, és possible navegar desde el Mar del Nord fins la Mar Negra, usant vies navegables interiors composades per exemple pel Rin i Danubi entrelligats mitjançant canals navegables artificials.
[modifica]
- França: 8 501 km
- Alemanya: 7 339 km
- Països Baixos: 5 046 km
- Bèlgica: 1 540 km
- Àustria: 351 km
- Luxemburg: 37 km
[modifica]
A Amèrica del Sud estan projectats importants sistemes de navegació interior, per exemple: la "Hidrovia" en la conca del Paranà - Uruguay arribant fins el riu Paraguay passant per la ciutat d'Asunción i arribant fins Porto Cáceres al Brasil. L'extensió total de la "Hidrovia" és de 3.442 km, i permet la interconnexió entre l'Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguay i Uruguay.
