Navegador web
De Viquipèdia
Un navegador web o explorador web, és una aplicació que permet a l'usuari recuperar i reproduir documents d'hipertext, generalment escrits en HTML, des de servidors web situats a qualsevol lloc del món. Aquesta xarxa de documents és coneguda com Teranyina mundial o World Wide Web (WWW). Els navegadors actuals permeten mostrar gràfics, seqüències de vídeo, sons, animacions i programes diversos a més de text i enllaços.
La funció bàsica d'un navegador web és mostrar documents de text, segurament amb recursos multimèdia incrustats. Els documents poden estar ubicats a l'ordinador de l'usuari, però també poden ser a qualsevol altre dispositiu que hi estigui connectat (a través d'internet, per exemple) i que tingui els recursos necessaris per a la transmissió (un programari de servidor web). Aquests documents, habitualment anomenats pàgines web, tenen hipervincles que enllacen una porció de text o una imatge amb un altre document.
El seguiment d'enllaços d'una pàgina a una altre, ubicada en qualsevol ordinador connectat a internet s'anomena navegació.
[edita] Funció
L'objectiu principal d'un navegador web és mostrar informació a l'usuari. El procés comença quan l'usuari introdueix una Uniform Resource Identifier (URI), per exemple http://ca.wikipedia.org/, en el navegador. El prefixe de l'URI determina com s'interpretarà. Els tipus d'URI més freqüentment usat comença amb http: i identifica un recurs per a ser obtingut a traver del Hypertext Transfer Protocol (HTTP). Molts navegadors suporten també altres prefixes, com ara https: per HTTPS, ftp: per a File Transfer Protocol, i file: per a arxius locals. Els prefixes que el navegador web no pot manegar sovint es passen a altres aplicacions. Per exemple, les URIs mailto: normalment es passen al client de correu electrònic que l'usuari tingui per defecte, i les news: es passen al programa lector de grups de discussió.
En els casos de http, https, file i alguns altres, una vegada s'ha obtingut el recurs el navegador el mostra. L'HTML es passa al motor de renderitzat per a transformar el llenguatge de marques en un document interactiu. Apart de l'html, els navegadors poden en general mostrar qualsevol tipus de continguts que pugui formar part d'una pàgina web. La majoria de navegadors poden mostrar imatges, audio, video, i arxius XML. També sovint tenen plug-ins per suportar aplicacions en Flash i Java applets.
En cas que es trobi un fitxer d'un tipus no suportat pel navegador, o un fitxer que està configurat per a ser descarregat en lloc de ser mostrat, el navegador pregunta l'usuari si vol desar el fitxer al disc dur.
Els recursos informatius poden contenir hipervincles a altres recursos informatius. Cada vincle conté l'URI d'un recurs on anar. Quan es clica al vincle, l'explorador navega al recurs indicat per l'URI del vincle, i el procés de portar el contingut a l'usuari comença de nou.
[edita] Estadístiques d'ús
Els percentatges d'us dels navegadors van ésser obtinguts durant l'abril del 2009. Aquestes dades poden no ser correctes, donat que alguns navegadors fan servir l'identificació d'altres per poder mostrar pàgines amb codi HTML o guions JavaScript erronis, però són indicatives de les tendències generals en l'actualitat:
| Mercat a l'abril del 2009 [1] |
|---|
| Internet Explorer - 66.82% |
| Mozilla Firefox - 22.05% |
| Safari - 8.23% |
| Chrome - 1.23% |
| Opera - 0.70% |
| Netscape - 0.69% |
| Altres - 0.26% |
Entre aquests altres navegadors caldria destacar els navegadors web en mode text, que adapten les pàgines web a un estil que sigui exclusivament text, d'aquesta manera, gent amb problemes visuals pot visitar les pàgines web sense problemes. Un exemple seria el Lynux. Així com els navegadors que no necessiten connexió a Internet, per veure les pàgines que s'han descarregat prèviament, i que es fan servir especialment als ordinadors de butxaca com ara el Plucker, també coneguts com navegadors off-line.
[edita] Referències
| Versions Windows Internet Explorer |
|
1.0 (1995) | 2.0 (1995) | 3.0 (1996) | 4.0 (1997) 5.0 (1999) | 6.0 (2001) | 7.0 (2006) | 8.0 (2008) |
| Versions d'Opera |
