Nawal al-Sa'dawi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nawal al-Sa'dawi
Nawal el Saadawi 01.JPG
Nawal al-Sa'dawi a la Fira del Llibre de Göteborg 2010
Naixement 27 d'octubre de 1931 (1931-10-27) (82 anys)
Kafr Tahla (Egipte)
Activitat escriptora, metgessa, psiquiatra
País Egipte Egipte

Nawal al-Sa'dawi, també escrit Nawal El Saadawi, (en àrab: نوال السعداوي, Nawāl as-Saʿdāwī) (Kafr Tahla, Egipte, 1931) és una escriptora, metgessa i activista feminista egípcia.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 27 d'octubre de 1931 a la ciutat de Kafr Tahla, població propera al riu Nil, en una família acomodada d'Egipte, i de ben jove patí la mutilació dels òrgans genitals femenins. Va estudiar medicina a la Universitat del Caire, on es va graduar l'any 1955.

Obra[modifica | modifica el codi]

Les característiques de l’escriptura de Nawal al-Sa'dawi són una barreja entre la ficció i les dades reals, el seu coneixements de les ciències mèdiques, els detalls autobiogràfics i la descripció de les malaties socials. Les primeres novel·les de Nawal van ser publicades en diaris i revistes. Les seves primeres novel·les van aparèixer al voltant de 1950. El 1958 va iniciar-se en el món novel·lístic amb Memòries d’una doctora, una novel·la particularment autobiogràfica. Aquest llibre va ser considerat una obra de ficció pionera en el feminisme modern del món àrab, encara que, finalment, la protagonista rebel·lada amb la societat, acaba per acceptar el seu destí. Al-Sa'dawi fou una de les primeres dones a criticar obertament el sistema patriarcal i en abordar els temes tabús com l’ablació, l’avortament, la sexualitat, els abusos sexuals a menors i les diferents formes d’opressió a les dones. Durant la seva estància a Addis Abeba (1978), va escriure Le Voile on la protagonista revela els seus pensaments al lector, però no al seu amant. L’opressió sexual i social es relaciona amb la doctrina religiosa en una novel·la curta titulada Elle n’a pas sa place au paradís (1972). Femme au degré zero (1975) s’inspira particularment en allò que Nawal va poder col·leccionar como a testimoni a la universitat Ain Shams sobre la salut mental de les dones. A la presó de dones de Qanatir, troba el seu personatge principal, Fridaws, una dona que va patir abusos durant la seu infància i que la seva cerca per la llibertat acaba en venjança i amb la mort de la persona que la sustentà. El psiquiatra la interroga la vetlla de la seva execució. La mort li suposa una victòria: “No espero res. No vull res. No temo a res. És per això que sóc lliure. Per que, a mesura que va passant tota la vostra vida, tot allò que desitgem, la nostres esperança, i els nostres temors, és tot allò que ens sotmet.” El llibre ha estat traduït al francès sota el títol Fardaous, une voix d’enfer per Assia Djebar y Assia Trabelsi. Després de la publicació en el Caire de la novel·la, La caída del Imam (1987), el seu nom va aparèixer en les llistes negres dels grups fundamentalistes que la van amenaçar de mort, per la qual cosa es va exiliar amb el seu marit als Estats Units. Aquesta novel·la es va prohibir el 2004 a Egipte, com també la nova novel·la Al Riwaya.

Activitat social[modifica | modifica el codi]

Treballant com a metge a Kafr Tahla va observar les dificultats i desigualtats que enfronten les dones rurals. Després d'intentar protegir a una dels seves pacients de la violència domèstica, Sa'dawi va ser enviada al Caire. En aquesta ciutat va aconseguir esdevenir Directora de Salut Pública i es va reunir amb el seu tercer marit, Sherif Hetata, el qual havia estat pres polític durant 13 anys.

Sa'dawi, però, va ser acomiadada del seu càrrec al Ministeri de Salut com a conseqüència de les seves activitats polítiques. Aquestes activitats també li van costar els càrrecs de cap de redacció d'un diari de salut i de Secretària General Adjunta de l'Associació Mèdica d'Egipte. Entre 1973 i 1976 va treballar en la investigació i la neurosi de les dones a la Universitat Ain Shams de la Facultat de Medicina del Caire, i entre 1979 i 1980 va ser assessora de les Nacions Unides per al Programa de la Dona a Àfrica (CEP) i d'Orient Pròxim (CEPAO).

Vista com a polèmica i perillosa pel govern egipci, Sa'dawi va ser empresonada al setembre de 1981, juntament amb altres objectors de consciència a les idees polítiques del president Anwar al-Sadat. Va ser alliberada l'any següent, un mes després de l'assassinat del president.

L'any 1991, després de rebre amenaces de mort dels islamistes, s'exilià als Estats Units d'Amèrica, on passà a ser professora a la Universitat de l'Estat de Washington. El 1996 retornà a Egipte, des d'on ha continuat el seu activisme en favor dels drets de les dones, especialment a partir de la seva obra escrita.

L'any 2003 fou guardonada per la Generalitat de Catalunya amb el Premi Internacional Catalunya i el 2004 amb el Premi Nord-Sud concedit pel Consell d'Europa.

Defensa contra la mutilació genital[modifica | modifica el codi]

Ja de jove, Saadawi va patir el procés de mutilació genital i en edat adulta va escriure i criticar aquesta pràctica. A partir de la mort d’una nena de 12 anys (Bedour Shaker) durant l’operació de circumsició genital el 2007, Saadawi va escriure: “Bedour, havies de morir per iluminar les ments obscures? Havies de pagar amb la teva apreciada vida el preu… perquè doctors i clergues aprenguessin que la bona religió no talla els òrgans dels nens? Com a doctora i activista pels drets humans, Saadawi també s’oposa a la mutilació genotal masculina (circumsició). Pensa que ambdós, nens i nenes mereixen que se’ls protegeixi de la mutilació genital.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

En desembre del 2004, es va presentar com a candidata presencial a Egipte. Com va explicar a diferents entrevistes, era un símbol, ja que sabia que mai se li donaria l’oportunitat d’accedir al govern. En l'actualitat, després d’establir un procés a Nawal Saadawi per part de la universitat Al-Azhar per apostasia i el no respecte a les religions, nombroses veus s’han alçat per donar suport a l’escriptora. El 2008 Nawal va guanyar el pelita i pot tornar a l’Egipte però, continua actualment ensenyant als Estats Units.

Premis i Honors[modifica | modifica el codi]

Nawal el Saadawi ha rebut nombroses distincions, entre les quals trobem: 1974 Premi del Consell superior de literatura 1982 Premi literari de l’amistat franco-àrab 1988 Premi literari Gubran 2007 Premi Doctor Honoris a Vrije Universiteit Brussel, Bèlgica. 2007 Premi Doctor Honoris a la Université Libre de Belgique, Bèlgica. 2010 Premi Doctor Honoris a la National Autonomous University of Mexico, Mèxic. 2011 Premi Stig Dagerman

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Nawal al Saadawi ha escrit prolíficament, penjant molts dels seus treballs a Internet. Tots els originals són en àrab tot i que molts d'ells han estat traduïts a l’anglès, francès, alemany, castellà, portuguès, suec, italià, finlandès, japonès, iranià, turc, urdú i a uns altres 30 idiomes més. Els seus treballs inclouen:

  • 1974: موت الرجل الوحيد على الارض (Dios muere a orillas del Nilo, Editorial Herder, 1996)
  • 1999: Las lágrimas de Hamida, Ediciones Martínez Roca, 1999


Altres obres que no han estat traduïdes ni al català ni al castellà, però si a l’anglès són:

  • 1968: Searching, Zed Books Publisher, 1991
  • 1977: The Hidden Face of Eve: Women in the Arab World, Zed Books Publisher, 1980
  • 1979: She Has No Place in Paradise, Heinemann Educational Books, 1990
  • 1980: موت معالي الوزير سابقا (Death of an Ex-Minister, Methuen Publisher, 1987)
  • 2000: الحب فى زمن النفط (Love in the Kingdom of Oil, Saqi Books, 2000)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nawal al-Sa'dawi Modifica l'enllaç a Wikidata

http://www.nodo50.org/csca/agenda08/palestina/pdf/mujeres.pdf/ Text escrit per Nawal al Saadawi per motiu de la seva participació en la taula rodona "Creativitat, disidència y dona en les societats àrabs, organitzada per la Casa Árabe el 2008.