Nazzareno De Angelis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nazzareno De Angelis

Termes de Caracal·la a Roma, on Nazzareno De Angelis s'acomiadà de la seva carrera
Naixement 17 de novembre de 1881
L'Aquila, Abruços, Regne d'Itàlia
Defunció 14 de desembre de 1962 (als 81 anys)
Roma, Itàlia
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació cantant d'òpera
Conegut per Les interpretacions de Mefistòfil

Nazzareno De Angelis (L'Aquila,[1] 17 de novembre de 1881 - Roma, 14 de desembre de 1962) fou un cantant d'òpera en la corda de baix. Estudià en l'Scuola dei Carissimi a San Salvatore in Lauro, de Roma, i fou nen de cor en diverses capelles, entre elles la Capella Sixtina i la Giulia. En canviar la veu estudià amb la mestra Ricci i amb Giuseppe Faberi. Va treballar com tipògraf durant cert temps. El 1903 debutà amb Linda di Chamounix, de Gaetano Donizetti. Poc temps més tard, en el Teatre Líric de Milà, cantà La Gioconda, i arran d'això aconseguí un contracte per cantar a Holanda. El 1907 triomfà ja d'una forma definitiva en La Scala, i des de llavors recorregué els principals teatres del món. Ha estat un dels més autèntics intèrprets de Mefistòfil, d'Arrigo Boito, i un dels millors cantants italians de totes les èpoques. En el seu repertori, de 42 òperes, i figuren també Glòria, de Francesco Cilea; L'amore dei tre re, d'Italo Montemezzi; Mirra, de Domenico Alaleona; Il barbiere di Siviglia i Simon Boccanegra. També va representar de forma brillant diversos personatges wagnerians com el rei Marke, a Tristany i Isolda, sota la direcció d'Arturo Toscanini, a La Scala; Wotan, en La valquíria, i Gurnemanz, en Parsifal. En les termes romanes de Caracal·la, el 1939, celebrà la seva 987a. representació de Mefistòfil, retirant-se de l'escena.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dillon, César A.; Andrés Sala, Juan. El teatro musical en Buenos Aires: Teatro Coliseo, 1907-1937, 1961-1998 (en castellà). Ediciones de Arte Gaglianone, 1999, p.238. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]