Nebulosa de la Taràntula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nebulosa de la Taràntula
La nebulosa de la Taràntula imatge del  telescopi espacial Spitzer
La nebulosa de la Taràntula
imatge del telescopi espacial Spitzer
Dades d'observació: J2000 Època
Tipus Emissió
Ascensió recta 05h 38m 38s[1]
Declinació -69° 05.7′[1]
Distància 170.000 all (49 ± 3 kpc)[2][3]
Magnitud aparent (V) +8[2]
Dimensions aparents (V) 40′ × 25′[2]
Constel·lació Constel·lació de l'Orada
Característiques físiques
Radi 500 all
Magnitud absoluta (V) ?
Característiques destacables en el Gran Núvol de Magalhães
Vegeu també: Nebulosa difusa, Llistes de nebuloses

La nebulosa de la Taràntula, també coneguda com a 30 Doradus, és una regió HII que es troba al Gran Núvol de Magalhães. Inicialment considerada un estel, el 1751 Nicolas-Louis de Lacaille va reconèixer la seva naturalesa de nebulosa.[4]

Regió central de la nebulosa de la Taràntula —mosaic de 15 imatges del Hubble. Crèdits: NASA/ESA.

Amb una magnitud aparent de 8, la nebulosa de la Taràntula és un objecte extremadament lluminós, considerant que es troba a uns 170.000 anys llum de distància.[5] La seva lluminositat és tal, que si es trobés a la mateixa distància de la Terra que la nebulosa d'Orió, arribaria a produir ombres. De fet, és la regió de formació estel·lar més activa coneguda dins de les galàxies del Grup Local.[3] En el seu centre, es troba el cúmul estel·lar (~2.5 pc de diàmetre)[3] R136, extraordinàriament compacte, massiu (450.000 vegades més massiu que el Sol), i ric en estels de molt alta massa i lluminositat, que produeix la major part de l'energia que fa visible la nebulosa, i s'estima la seva edat en 1 o 2 milions d'anys i existeix la possibilitat que en el futur s'acabi convertint en un cúmul globular de baixa massa.

La supernova més propera observada des de la invenció del telescopi, SN 1987A, va tenir lloc als afores de la nebulosa de la Tarántula.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tarantula Nebula

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «SIMBAD Astronomical Database». Results for Tarantula Nebula. [Consulta: 2006-12-22].
  2. 2,0 2,1 2,2 «SEDS Students for the Exploration and Development of Space». Results for Tarantula Nebula. [Consulta: 2007-05-08].
  3. 3,0 3,1 3,2 Lebouteiller, V.; Bernard-Salas, J.; Brandl, B.; Whelan, D. G.; Wu, Yanling; Charmandaris, V.; Devost, D.; Houck, J. R.. «Chemical Composition and Mixing in Giant H II Regions: NGC 3603, 30 Doradus, and N66». The Astrophysical Journal, 680, 1, juny 2008, p. 398–419. DOI: 10.1086/587503.
  4. NGC 2070. SEDS
  5. Symphony of colours in the Tarantula ESA/Hubble