Nefta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Petir palmerar i bassa
Carrer de Nefta

Nefta (en àrab نفطة, Nafṭa) és una ciutat de Tunísia a la governació de Tozeur, a uns 15 km a l'oest de la ciutat de Tozeur i a uns 35 km de la frontera algeriana. La municipalitat té 20.308 habitants. És capçalera d'una delegació amb 21.460 habitants.

La seva activitat econòmica està fortament basada en el turisme i l'explotació dels dàtils del palmerar perquè el palmerar de Nefta (La Corbeille) amb més de 350.000 palmeres és un dels més importants del país i la varietat Deglet Nur que s'hi produeix és la més apreciada. Hi ha unes 151 fonts. L'arquitectura utilitza una rajola característica, que es pot apreciar especialment al barri tradicional de Ouled Ech Cherif al sud-est de la ciutat. A la rodalia es va rodar alguna escena de la pel·lícula La guerra de les galàxies i es va construir un decorat que avui dia és un reclam turístic.

Fou centre de la confraria o zawiya sufita de Kadria, a la que fou afiliada Isabelle Eberhardt, i la seva influència es conserva a la ciutat. Hi ha un centenar de marabuts o capelles essent el més famós el de Sidi Bou Ali que va expulsar als ibadites de l'oasi al segle XIII. Al barri de Ez Zaouia hi ha l'interessant marabut de Sidi Mohammed Bel Hajj un dels pocs que va resistir la riuada de 1969. Les edificacions religioses es concentren al barri de Al Bayhada. La principal mesquita és la de Sidi Salem. És la segona ciutat més santa de Tunísia després de Kairuan. Fins al 1948 va tenir un barri jueu anomenat Haara però després els jueus van emigrar a Israel.

Dunes prop de Nefta
Decorat de La Guerra de les Galaxies

S'han trobar restes del neolític i la zona fou de poblament líbic (berber). Va quedar dins el regne de Numídia fins que l'any 38 fou annexionada a Roma sota el govern de Seplus Vibilià. Fou una posició avançada romana que tenia el nom de Nepte o Aggarsel-Nepte que servia d'escala en la ruta entre Tusoros (Tozeur) i Aquae (al-Hamma). Una presa al oued Nafta ja presenta proves romanes i no hi ha indicis de que deixés d'ocupar-se.

Va ser després dels vàndals i dels bizantins fins al 686 en què la dominar Uqba ben Nafi. La població antiga va quedar engolida per l'arena i una nova ciutat es va construir el 690 i es va dir Zaafrana (que vol dir safrà).

De Nefta va sortir Tarik ben Ziyad amb dotze mil berbers per ajudar a un partit visigot contra un altre bàndol en la lluita civil. El 833 hi va entrar Sufiane ben Suda. El 944 es va convertir en un centre dels kharigites i ibadites eliminats d'altres llocs. Els cristians hi van viure fins al 1050 (Ibn Khaldun diu fins al segle XIV).

El 1301 es van construir els mausoleus de Sidi Bou Ali i Sidi Nsir. Amb l'arribada dels hilàlides es va formar un consell locl de notables presidit per la influent família dels Banu Khalaf (segle XIV).

Va passar als otomans al segle XVI i sota els beis fou una regió bastant oblidada fins al segle XIX. El 1881 va passar a domini francès. El 1943 Rommel va acampar a Nefta. Després de la guerra es va instal·lar l'aigua i l'electricitat a les cases. Entre 1936 i 1975 la població va baixar passant de 13.500 a la primera data a 12.500 a la segona (amb el mñinim d'11.500 el 1966). L'obertura de l'aeroport internacional a Tozeur i l'afluència del turisme va fer activar el poblament als anys vuitanta i va arribar a 15.000 habitants el 1984, tot i que el creixement era inferior a la mitjana.


Coord.: 33° 53′ N, 7° 53′ E / 33.883°N,7.883°E / 33.883; 7.883

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nefta Modifica l'enllaç a Wikidata