Nemertí
 |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||
| Classificació científica | ||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
Els nemertins (Nemertea, de les nereides) són un fílum d'animals triblàstics no segmentats i vermiformes. La majoria de les seves espècies són marines, però n'hi ha que viuen en aigua dolça i algunes poques són terrestres. Se n'han comptabilitzat més de 1.200 espècies distribuïdes entre dues classes: Anopla i Enopla.
Taula de continguts |
Anatomia [modifica]
Sistema tegumentari [modifica]
Tota la superfície del cos està coberta per cilis. La paret del cos està més organitzada que en els platihelmints, amb menys teixit parenquimàtic i amb musculatura superior.
La pell consta d'una epidermis externa formada per un epiteli columnar ciliat que secreta moc, i una derma laxa i densa interna del teixit connectiu.
Sistema nerviós [modifica]
Consisteix en un cervell de 4 ganglis que rodegen el rincocel i dos parells de cadenes nervioses principals que discorren ventralment; poden presentar cordons nerviosos longitudinals addicionals. L'epidermis posseeix receptors ciliats individuals, en grups i invaginats en solcs cefàlics; es pensa que funcionen en la recepció tàctil i química. Posseeixen ulls semblants als planaris i en nombre de dos a cents d'ells. Son fototàcticament negatius.
Sistema circulatori [modifica]
Sistema circulatori tancat. Dos vasos longitudinals corren a cada banda del tub digestiu interconnectats anterior i posteriorment per espais expandits. Els vasos majores són contràctils, encara que de manera irregular; i el fluxe sanguini sovint és invertit. La sang conté amebòcits i pigments de funció incerta.
Aparell digestiu [modifica]
Aparell digestiu complet, tubular, i consisteix en boca, cavitat bucal, esòfag, estòmag glandular, intestí amb diverticles laterals i anus.
Probòscide [modifica]
L'òrgan més característic i peculiar dels nemertins és la probòscide o trompa; presenta les següents característiques:
- Es troba a dins d'una cavitat tubular (rincocel), una cavitat plena de líquid que alguns autors interpreten com a un autèntic celoma; el rincocel s'obre dorsalment respecte a la boca i s'estén a quasi tota la longitud del cos.
- No està connectada al tub digestiu.
- Algunes espècies posseeixen estilets verinosos a la punta.
- Es dispara per pressió hidrostàtica, evaginant-se en el procés, i després un múscul retractor torna la probòscide a la seva beina.
Alimentació [modifica]
Són exclusivament carnívors i capturen altres invertebrats per la nit amb les seves probòscides. Les espècies amb estilets verinosos, punxen la presa i alliberen una neurotoxina que les paralitza; les espècies sense estilet enrotllen la seva trompa al voltant de la presa. En tots dos casos s'empassen sencera la presa.
Excreció [modifica]
L'excreció es realitza a través de protonefridis similars als trobats en els platihelmints.
Reproducció [modifica]
Són unisexuals i la reproducció és bàsicament sexual. Es formen gónades al llarg de cada costat del cos a partir de grups de cèl·lules parenquimàtiques que es desenvolupa un conducte curt i un gonoporus, els gàmetes són expulsats per contraccions musculars. En ocasions els nemertins s'agreguen abans que els gàmetes siguin posts o puguin formar parelles, ja que no posseeixen d'òrgans copuladors. Els ous fecundats poden ser deixats en galeries, en cordons d'un gel adhesiu o a la deriva en el plàncton. Algunes espècies poden reproduir-se per fragmentació, literalment esclatant i escampant els fragments.
Desenvolupament [modifica]
El patró de desenvolupament varia, algunes espècies marines produeixen una larva lliure nadadora planctònica (pilidum). Aquesta larva està mancada d'anus i presenta algunes semblances amb la larva planctònica de certs políclads (Turbellaria), així com amb les larves dels trocòfors.
Ecologia [modifica]
Viuen a aigües poc profundes i a la costa. Qualcunes espècies són d'aigua dolça o terrestres en sòl humit. Quan se'ls molesta els nemertins esclaten com a mitjà de defensa; es fragmenten en nombroses parts que per regeneració i en condicions favorables produeixen nous individus.
Filogènia [modifica]
Les relacions dels nemertins amb altres invertebrats són encara dubtoses. En el cladograma A es considera que els nemertins comparteixen un ancestre acelomat amb els platihelmints, de manera que l'anus i l'aparell circulatori serien fites evolutives pròpies dels nemertins en la línia acelomada. En el cladograma B, els platihelmints i els nemertins no formen un clade monofilètic; els nemertins compartirien amb els protòstoms celomats la possessió d'anus i el desenvolupament de l'aparell circulatori.
|
|
Bibliografia [modifica]
- Thollesson, Mikael i Norenburg, Jon L.. Proceedings of the Royal Society of London Series B, vol. 270, 2003, p. 407–415.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nemertí |
