Nemertí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Nemertins
Parborlasia corrugatus al mar de Ross
Classificació científica
Regne: Animalia
Superfílum: Lophotrochozoa
Clade: Bilateria
Fílum: Nemertea
Schultze, 1851
Classe

Anopla
Enopla

Els nemertins (Nemertea, de les nereides) són un fílum d'animals triblàstics no segmentats i vermiformes. La majoria de les seves espècies són marines, però n'hi ha que viuen en aigua dolça i algunes poques són terrestres. Se n'han comptabilitzat més de 1.200 espècies distribuïdes entre dues classes: Anopla i Enopla.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Sistema tegumentari[modifica | modifica el codi]

Tota la superfície del cos està coberta per cilis. La paret del cos està més organitzada que en els platihelmints, amb menys teixit parenquimàtic i amb musculatura superior.

La pell consta d'una epidermis externa formada per un epiteli columnar ciliat que secreta moc, i una derma laxa i densa interna del teixit connectiu.

Sistema nerviós[modifica | modifica el codi]

Consisteix en un cervell de 4 ganglis que rodegen el rincocel i dos parells de cadenes nervioses principals que discorren ventralment; poden presentar cordons nerviosos longitudinals addicionals. L'epidermis posseeix receptors ciliats individuals, en grups i invaginats en solcs cefàlics; es pensa que funcionen en la recepció tàctil i química. Posseeixen ulls semblants als planaris i en nombre de dos a cents d'ells. Són fototàcticament negatius.

Sistema circulatori[modifica | modifica el codi]

Sistema circulatori tancat. Dos vasos longitudinals corren a cada banda del tub digestiu interconnectats anterior i posteriorment per espais expandits. Els vasos majores són contràctils, encara que de manera irregular; i el fluxe sanguini sovint és invertit. La sang conté amebòcits i pigments de funció incerta.

Aparell digestiu[modifica | modifica el codi]

Aparell digestiu complet, tubular, i consisteix en boca, cavitat bucal, esòfag, estòmag glandular, intestí amb diverticles laterals i anus.

Probòscide[modifica | modifica el codi]

L'òrgan més característic i peculiar dels nemertins és la probòscide o trompa; presenta les següents característiques:

  • Es troba a dins d'una cavitat tubular (rincocel), una cavitat plena de líquid que alguns autors interpreten com a un autèntic celoma; el rincocel s'obre dorsalment respecte a la boca i s'estén a quasi tota la longitud del cos.
  • No està connectada al tub digestiu.
  • Algunes espècies posseeixen estilets verinosos a la punta.
  • Es dispara per pressió hidrostàtica, evaginant-se en el procés, i després un múscul retractor torna la probòscide a la seva beina.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Són exclusivament carnívors i capturen altres invertebrats per la nit amb les seves probòscides. Les espècies amb estilets verinosos, punxen la presa i alliberen una neurotoxina que les paralitza; les espècies sense estilet enrotllen la seva trompa al voltant de la presa. En tots dos casos s'empassen sencera la presa.

Excreció[modifica | modifica el codi]

L'excreció es realitza a través de protonefridis similars als trobats en els platihelmints.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Són unisexuals i la reproducció és bàsicament sexual. Es formen gónades al llarg de cada costat del cos a partir de grups de cèl·lules parenquimàtiques que es desenvolupa un conducte curt i un gonoporus, els gàmetes són expulsats per contraccions musculars. A vegades els nemertins s'agreguen abans que els gàmetes siguin posts o puguin formar parelles, ja que no posseeixen d'òrgans copuladors. Els ous fecundats poden ser deixats en galeries, en cordons d'un gel adhesiu o a la deriva en el plàncton. Algunes espècies poden reproduir-se per fragmentació, literalment esclatant i escampant els fragments.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

El patró de desenvolupament varia, algunes espècies marines produeixen una larva lliure nadadora planctònica (pilidum). Aquesta larva està mancada d'anus i presenta algunes semblances amb la larva planctònica de certs políclads (Turbellaria), així com amb les larves dels trocòfors.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Viuen a aigües poc profundes i a la costa. Qualcunes espècies són d'aigua dolça o terrestres en sòl humit. Quan se'ls molesta els nemertins esclaten com a mitjà de defensa; es fragmenten en nombroses parts que per regeneració i en condicions favorables produeixen nous individus.

Filogènia[modifica | modifica el codi]

Les relacions dels nemertins amb altres invertebrats són encara dubtoses. En el cladograma A es considera que els nemertins comparteixen un ancestre acelomat amb els platihelmints, de manera que l'anus i l'aparell circulatori serien fites evolutives pròpies dels nemertins en la línia acelomada. En el cladograma B, els platihelmints i els nemertins no formen un clade monofilètic; els nemertins compartirien amb els protòstoms celomats la possessió d'anus i el desenvolupament de l'aparell circulatori.

Bilateria  
  Acoelomata  

Platyhelminthes


  

Nemertea




Protostomia



:::A
Bilateria  
  

Platyhelminthes




Nemertea



Protostomia




::::B

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nemertí