Nemertins
Nemertea  | |
|---|---|
 Il·lustració de diversos nemertins, de Louis Joubin | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Nemertea Schultze, 1851 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Significat | Nemertes |
| Classes | |
Els nemertins (Nemertea) són un embrancament d'animals triblàstics no segmentats i vermiformes. La majoria de les espècies són marines, però n'hi ha que viuen en aigua dolça i algunes són terrestres.[2] Se n'han comptabilitzat 1.354 espècies.[3]
Anatomia[modifica]
Sistema tegumentari[modifica]
Tota la superfície del cos està coberta per cilis. La paret del cos està més organitzada que en els platihelmints, amb menys teixit parenquimàtic i amb musculatura superior.
La pell consta d'una epidermis externa formada per un epiteli columnar ciliat que secreta moc, i una derma laxa i densa interna del teixit connectiu.
Sistema nerviós[modifica]
Consisteix en un cervell de quatre ganglis que rodegen el rincocel i dos parells de cadenes nervioses principals que discorren ventralment; poden presentar cordons nerviosos longitudinals addicionals. L'epidermis posseeix receptors ciliats individuals, en grups i invaginats en solcs cefàlics; es pensa que funcionen en la recepció tàctil i química. Posseeixen ulls semblants a les planàries i en nombre de dos a cents d'ells. Són fototàcticament negatius.
Sistema circulatori[modifica]
Sistema circulatori tancat. Dos vasos longitudinals corren a cada banda del tub digestiu interconnectats anterior i posteriorment per espais expandits. Els vasos majors són contràctils, encara que de manera irregular; i el flux sanguini sovint és invertit. La sang conté amebòcits i pigments de funció incerta.
Aparell digestiu[modifica]
Aparell digestiu complet,[2] tubular, i consisteix en boca, cavitat bucal, esòfag, estómac glandular, intestí amb diverticles laterals i anus.
Probòscide[modifica]
L'òrgan més característic i peculiar dels nemertins és la probòscide o trompa; presenta les següents característiques:
- Es troba a dins d'una cavitat tubular (rincocel),[4] una cavitat plena de líquid que alguns autors interpreten com un autèntic celoma; el rincocel s'obre dorsalment respecte a la boca i s'estén a quasi tota la longitud del cos.
- No està connectada al tub digestiu.
- Algunes espècies posseeixen estilets verinosos a la punta.
- Es dispara per pressió hidroestàtica, evaginant-se en el procés, i després un múscul retractor torna la probòscide a la seva beina.
Alimentació[modifica]
Són exclusivament carnívors i capturen altres invertebrats per la nit amb les seves probòscides. Les espècies amb estilets verinosos punxen la presa i alliberen una neurotoxina que les paralitza; les espècies sense estilet enrotllen la seva trompa al voltant de la presa. En tots dos casos s'empassen sencera la presa.
Excreció[modifica]
L'excreció es realitza a través de protonefridis similars als trobats en els platihelmints.
Reproducció[modifica]
Són unisexuals i la reproducció és bàsicament sexual. Es formen gònades al llarg de cada costat del cos a partir de grups de cèl·lules parenquimàtiques que es desenvolupa un conducte curt i un gonoporus, els gàmetes són expulsats per contraccions musculars. A vegades els nemertins s'agreguen abans que els gàmetes siguin posts o puguin formar parelles, ja que no posseeixen d'òrgans copuladors. Els ous fecundats poden ser deixats en galeries, en cordons d'un gel adhesiu o a la deriva en el plàncton. Algunes espècies poden reproduir-se per fragmentació, literalment esclatant i escampant els fragments.
Desenvolupament[modifica]
El patró de desenvolupament varia, algunes espècies marines produeixen una larva lliure nedadora planctònica (pilidum). Aquesta larva està mancada d'anus i presenta algunes semblances amb la larva planctònica de certs políclads (Turbellaria), així com amb les larves dels trocòfors.
Ecologia[modifica]
Viuen en aigües poc profundes i a la costa. Qualcunes espècies són d'aigua dolça o terrestres en sòl humit. Quan se'ls molesta els nemertins esclaten com a mitjà de defensa; es fragmenten en nombroses parts que per regeneració i en condicions favorables produeixen nous individus.
Filogènesi[modifica]
Les relacions dels nemertins amb altres invertebrats són encara dubtoses. En el cladograma A es considera que els nemertins comparteixen un ancestre acelomat amb els platihelmints, de manera que l'anus i l'aparell circulatori serien fites evolutives pròpies dels nemertins en la línia acelomada. En el cladograma B, els platihelmints i els nemertins no formen un clade monofilètic; els nemertins compartirien amb els protòstoms celomats la possessió d'anus i el desenvolupament de l'aparell circulatori.
|
|
Referències[modifica]
- ↑ Knaust, 2010, p. 344.
- ↑ 2,0 2,1 Díaz i Santos, 1998, p. 104.
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ Díaz i Santos, 1998, p. 105.
Bibliografia[modifica]
- Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2.
- Knaust, D. «Remarkably preserved benthic organisms and their traces from a Middle Triassic (Muschelkalk) mud flat» (en anglès). Lethaia, 43, 3, 2010, pàg. 344-356. DOI: 10.1111/j.1502-3931.2009.00196.x.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nemertins |
- Smithsonian Institution nemertean site Arxivat 2006-07-09 a Wayback Machine. (anglès)