Neobarroc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grand Opéra de París
Museu Etnogràfic (Hamburg)
Arqu. Albert Erbe

Neobarroc és la denominació d'un estil arquitectònic, escultòric, musical i literari, imitació del Barroc, que es donà a la segona meitat del segle XIX. El Neobarroc té grans punts de contacte amb el Romanticisme.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Catedral de Salta

Es dóna a la segona meitat del segle XIX, sobretot a partir del 1880. Es considera com un estil representatiu de l'Historicisme, que rellevà el Neoclassicisme. El Neobarroc s'utilitzà especialment per als teatres, ja que el Barroc havia contribuït a una florida de les arts escenogràfiques. En el període tardà de l'historicisme la tendència general cap al Renaixement entra en un segon pla i el Neobarroc s'utilitza en nombroses construccions.

A Àustria el seu ús té una connotació patriòtica, ja que es relaciona amb la florida cultural i expansió política de principis del segle XVIII. A la seva fase tardana va coexistir amb la Sezession, la qual influí parcialment.

Alguns exemples d'edificis són:

Escultura[modifica | modifica el codi]

Al mateix temps que a l'arquitectura, apareixen a l'escultura tendències neobarroques. Com a màxim representant del neobarroc podem citar a l'escultor berlinès Reinhold Begas i el vienès Victor Tilgner.

Música[modifica | modifica el codi]

En música es designa com a neobarroc una tendència compositiva de principis del segle XX, que reprèn formes i estils de la música barroca. Alguns representants importants són: Max Reger, Johann Nepomuk David, Paul Hindemith i Ernst Krenek.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neobarroc Modifica l'enllaç a Wikidata