Ceratops (infraordre)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Neoceratopsia)
Aquest article tracta sobre l'infraordre. Vegeu-ne altres significats a «Ceratop (gènere)».
Infotaula d'ésser viuCeratops
Ceratopsia Modifica el valor a Wikidata

Esquelet de triceratops del Museu d'Història Natural de Londres.
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreOrnithischia
SubordreCeratopsia Modifica el valor a Wikidata
Marsh, 1890

Els ceratops (Ceratopsia) constitueixen un infraordre que engloba un grup d'espècies de dinosaures ornitisquis] herbívors amb bec que prosperaren a Nord-amèrica, a l'Àsia i també a Europa, després de la troballa l'any 2010 a Hongria d'Ajkaceratops durant el Cretaci, tot i així les formes ancestrals van viure al Juràssic. Es considera que va ser el grup de dinosaures ornitisquis que va evolucionar més tardanament. Els membres més antics com el psitacosaure eren petits i bípedes. Els membres més recents, incloent-hi els ceratòpsids com el centrosaure o el triceratop, van esdevenir molt grans i quadrúpedes i van desenvolupar banyes facials i un collar a la part posterior del crani. El collar podria haver servit com a protecció pel coll enfront de depredadors, però també podria haver tingut un paper en la parada nupcial, en la termoregulació, d'ancoratge d'un gran coll o de músculs de masticació o alguna combinació de les anteriors. Els ceratops variaven en mida, des d'un metre i 23 kg fins a 9 metres i 5.400 kg.

La majoria de ceratops eren quadrúpedes i presentaven banyes, com el popular Triceratops, encara que també n'existiren de bípedes i de sense banyes, com el psitacosaure.

Etologia[modifica]

Els estudis dels fòssils de ceratòpsids suggereixen que evolucionaren com ho feren per tal de poder menjar plantes de fulles dures.

Probablement els dinosaures amb banyes passaren de ser bípedes a quadrúpedes per soportar el pes d'aquestes. Es creu que les banyes tenien utilitat defensiva en enfront dels depredadors i en les picabaralles entre mascles.

L'abundància de restes fòssils d'una mateixa espècie en una àrea molt reduïda fa pensar que eren animals gregaris que vivien en ramats. Viure en grup proporcionava als individus una millor protecció.

Jaciments[modifica]

El primer ceratòpsid descobert fou trobat per Edward Drinker Cope el 1876, es tractava d'un Monoclonius. El 1889 Othniel Charles Marsh va descriure Triceratops i dos anys més tard, el 1891, a Torosaurus.

Taxonomia[modifica]

Un ceratop primitiu, el psitacosaure (Psittacosaurus)
Leptoceratop (Leptoceratops), un leptoceratòpsid
Un protoceratòpsid típic: esquelet de Protoceratops al Wyoming Dinosaur Center
Estiracosaure (Styracosaurus), un ceratòpsid centrosaurí

D'acord amb Marsh, Ceratopsia s'ha classificat típicament com un subordre dins l'ordre dels ornitisquis, tot i que ocasionalment s'ha rebaixat al nivell d'infraordre.[1]

A continuació una llista dels gèneres de ceratops per classificació i localització:

Hi ha diverses formes fragmentàries que podrien ser o no vàlides: Asiaceratops, Kulceratops i Microceratus. Possibles ceratops de l'hemisferi sud inclouen l'australià Serendipaceratops, conegut a partir d'un cúbit, i Notoceratops de l'Argentina conegut a partir d'una única mandíbula sense dents (que s'ha perdut).[3]

Cladograma[modifica]

Ceratopsia

Yinlong


      
      

Chaoyangsaurus



 IVPP V12722 (Xuanhuaceratops)



      

Psittacosauridae


Neoceratopsia

Liaoceratops


      

Yamaceratops


      

Archaeoceratops


Coronosauria
Leptoceratopsidae

Montanoceratops


      

Udanoceratops



Leptoceratops



Prenoceratops




      

Graciliceratops


      
Protoceratopsidae

Bagaceratops



Protoceratops



      

Zuniceratops



Ceratopsidae












Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ceratops
  1. Benton, M.J. (2004). 'Vertebrate Palaeontology, tercera edició. Blackwell Publishing, 472 p.
  2. Jin Liyong [et al]. «A New Basal Neoceratopsian Dinosaur from the Middle Cretaceous of Jilin Province, China». Acta Geologica Sinica, 83, 2009, pàg. 200. DOI: 10.1111/j.1755-6724.2009.00023.x.
  3. Rich, T.H. & Vickers-Rich, P. 2003. Protoceratopsian? ulnae from the Early Cretaceous of Australia. Records of the Queen Victoria Museum. No. 113.