Neolític final
El neolític final és la darrera fase del neolític fins a l'arribada dels metalls. A Catalunya aquest període va del 2500 aC al 1800 aC més o menys.[1]
Durant aquesta època van arribar a França tribus de prospectors, caçadors i comerciants que venien del sud de la península Ibèrica (cultura del vas campaniforme) i d'Europa Oriental. A Catalunya arriben una sèrie de fenòmens culturals que trenquen la relativa uniformitat dels sepulcres de fossa del neolític mitjà. S'accentua el poblament de la muntanya.[2]
Característica d'aquest període és la importància que adquireixen les rutes comercials: les més antigues rutes conegudes són la de l'ambre amb el Bàltic i la de l'estany que unia les illes Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània.[3] La navegació millora i es van poblar illes mediterrànies. Les travessies -que abans es feien al llarg de les costes- es fan ara a mar obert. En diversos punts d'Europa apareixen representacions de vaixells, probablement de rems i fets de fusta.
Cultures destacades[modifica]
- Cultura megalítica de la península Ibèrica
- Cultura de Lengyel
- Cultura de Los Millares
- Cultura de les coves
- Cultura del vas campaniforme
- Cultura de Varna
Referències[modifica]
- ↑ Alcaina-Mateos, Jonas «El neolític final – calcolític a la costa central catalana. Estat de la qüestió i aportacions)». ResearchGate, octubre 2014. DOI: 10.13140/rg.2.1.2431.4085.
- ↑ Galter, Josep Tarrús i «Consideracions sobre el Neolític final-calcolític a Catalunya (2500-1800 a.C.)». Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, 5, 01-01-1985, pàg. 47–57. ISSN: 2385-3344.
- ↑ «Neolític final». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
- Molist, Miquel Molist, Maria Bofill, z i Oriol Vicente; Bofill, Maria; Ortiz, Anabel. «Magalitisme a les Gavarres». Patrimoni Cultural i Desenvolupament - Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 23 gener 2017].