Neollatí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Systema naturae de Linnaeus és un exemple d'obra escrita en neollatí
Inscripció neollatina a la façana de la Universitat de Salamanca que commemora la visita del príncep "Akihitus" i la princesa "Michika" de Japó.

El neollatí (o nou llatí o llatí modern) és una versió del llatí, utilitzada a partir del Renaixement (des de 1500) fins a 1900 en obres originals.

No s'ha de confondre el neollatí amb les llengües romàniques que de vegades es diuen també llengües neollatines.

El vocabulari llatí,creat durant aquest període, per expressar idees científiques, forma la base de gran part de la terminologia moderna, com són els termes tècnics en la descripció i taxonomia zoològica i botànica.

Avui encara es fa servir, el que s'anomena llatí contemporani, principalment en el llenguatge científic internacional, la cladística i la sistemàtica. Aquest terme es va popularitzar a finals de la dècada de 1890 entre lingüistes i científics.


Història del neollatí[modifica | modifica el codi]

L'ús del neollatí comença amb el triomf de l'Humanisme amb escriptos com Erasme de Rotterdam, More, i Colet. Aquests escriptors purificaren la gramàtica i l'estil del llatí medieval.

Europa el 1648

La Reforma protestant va treure el llaatí de la litúrgia i potser va fer avançar el llatí seglar, coincidint la Reforma protestant amb la difusió de la impremta, es van publicar molts llibres en neollatí. El llatí va servir de lingua franca en la ciència i l'educació i també, en part, en la diplomàcia. Llibres clàssics com Principia Mathematica (1687) de Newton varen ser escrits en aquest idioma. Totes les universitats europees requerien un grau de coneixemnt de llatí suficient per admetre els estudiants.

Declivi[modifica | modifica el codi]

Cap a principis del segle XVIII el neollatí entrà en declivi com ho exemplifica que el llibre de Newton Opticks (1704) es comencés en llatí i acabés en anglès

També el francès va substituir al llatí en la diplomàcia, el darrer tractat internacional redactat en llatí va ser el Tractat de Viena de 1738. El llatí es va començar a considerar una llengua massa difícil comparada amb les estatals. L'ús del llatí va quedar relegat a certes especialitzacions científiques: com la medicina, zoologia i botànica. L'església catòlica elcontinuà usant en la litúrgia fins a les disposicions del Concili Vaticà Segon de la dècada de 1960.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Ijsewijn, Jozef y Dirk Sacré. Companion to Neo-Latin Studies. 2 vols. Leuven University Press, 1990-1998.
  • Waquet, Françoise, Latin, or the Empire of a Sign: From the Sixteenth to the Twentieth Centuries (Verso, 2003) ISBN 1-85984-402-2.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]