Neoraimondia
 Neoraimondia herzogiana  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Subfamília | Cactoideae |
| Gènere | Neoraimondia Britton i Rose |
| Tipus taxonòmic | Pilocereus macrostibas |
Neoraimondia és un gènere de cactus de mida mitjana a grans i es troben en les zones seques al llarg de la costa del Perú i Bolívia.
Descripció[modifica]
És un cactus columnar que se ramifica des de la base i arriba a una alçada de fins a 15 metros. Les tiges verticals, generalment de color gris-verdós arriben a diàmetres de fins a 40 centímetres. Les seves 4-8 costelles estan molt separades. Les arèoles són grans, de forma rodona a oblonga, de color marró tomentós, espinoses i creixen durant molts anys. Tenen fins a 12 (o més) puntes i són flexibles i llargues fins a arribar als 25 centímetres. Les flors tenen forma d'embut, són rosades o de color crema. Els fruits són globulars amb espines curtes. Las llavors són negres i estan envoltades per un embolcall viscós.
Taxonomia[modifica]
Neoraimondia va ser descrit per Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose i publicat a Cactaceae. Jahrbücher der Deutschen Kakteen-Gesellschaft 2: 181–182, f. 257–260, l'any 1920.[1][2]
El gènere va ser nomenat en honor de l'explorador, naturalista i científic peruà nascut a Itàlia, Antonio Raimondi.
Neocardenasia Backeb.
Espècies[modifica]
A partir de gener de 2023, Plants of the World Online va acceptar dues espècies:[3]
Referències[modifica]
- ↑ Neoraimondia en Trópicos
- ↑ Neoraimondia en PlantList
- ↑ «Neoraimondia Britton & Rose». Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 27 agost 2023].
