Nervi vague

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nervi: Nervi vague

Gray791.png
Representació de les porcions superiors dels nervis glossofaringi, vague i accessori espinal.
Gray793.png
Curs i distribució dels nervis glossofaringi, vague i accessori espinal.
Llatí nervus vagus
Gray subject #205 910
MeSH Vagus+Nerve
Parells cranials
I – Olfactori
II – Òptic
III – MOC
IV – Patètic
V – Trigemin
VI – MOE
VII – Facial
VIII – Auditiu
IX – Glossofaringi
X – Vague
XI – Accessori
XII – Hipoglòs

El nervi vague (del lat. nervus vagus) o nervi pneumogàstric o desè parell cranial o nervi cranial X, innerva la faringe, l'esòfag, la laringe, la tràquea, els bronquis, el cor, l'estómac i el fetge. Neix del bulb raquidi.

Els estímuls que transmet no són controlats a voluntat de l'individu, sinó que són controlats pel sistema nerviós autònom, encarregat de mantenir l'homeòstasi de l'organisme. És un dels nervis més llargs del cos humà, i el seu nom prové del llatí vagus, errant (en el sentit de viatger). La mateixa arrel llatina en català també esdevé "vagabund".

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nervi vague Modifica l'enllaç a Wikidata