Nesosilicat
Els nesosilicats o ortosilicats són un tipus de silicats, compostos per silici i oxigen, amb unions iòniques i covalents. Els nesosilicats presenten un empaquetat dens, la qual cosa els confereix molta densitat i una gran duresa. D'altra banda, l'absència de cadenes i d'exfoliació repercuteix en el caràcter quasi sempre equidimensional de llurs cristalls.[1]
Els silicats corresponen a minerals formats essencialment per grups tetraèdrics SiO4: la unió d'un àtom de silici amb quatre àtoms d'oxigen, conformant un tetràedre aïllat. Els silicats poden unir els silicis i els oxigens directament o bé a través d'altres àtoms, en aquest segon cas contenen un enllaç iònic amb un àtom metall com ara sodi, calci, ferro, alumini, potassi, magnesi, etc.
Alguns exemples de nesosilicats són els silicats d'alumini (caolí, argiles, aluminosilicats), els granats (pirop, almandina, grosularia, espersatina, andradita, uvarovita), l'olivina, el topazi, el zircó (silicat de zirconi), la willemita, la humita o la cerita. Alguns nesosilicats transparents s'usen en joieria com a pedres precioses (topazi, zircó) o semi-precioses (granat, olivina).
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nesosilicat |
  |
Açò és un esborrany sobre geologia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
