Neufville (foneria tipogràfica)
| Seu | Barcelona, Spain |
|---|---|
| Persones clau | Frierrich Bauer, Fundador Jacob de Neufville, Director Carlos Hartmann, Director |
| Lloc web | http://www.neufville.com/nd/uk/start_uk.htm |
Neufville fou una foneria tipogràfica situada a Barcelona molt important a principis i mitjans del segle XX gracies, entre d'altres, a la seva tipografia Futura. Al 1995 la foneria es va dissoldre i quatre anys més tard neix Neufville Digital per oferir ara, les fonts digitalitzades.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El 22 de març de 1885 la Bauersche Gieβerai (propietat dels socis Kramer & Fuchs) amb vistes a una expansió per Espanya compren el "Establecimiento tipográfico de Narciso Ramírez y Rialp" de Barcelona per fundar una filial. Friedrich Bauer confia la seva direcció a Jacob de Neufville, fill d'una família patrícia de Frankfurt que va participar econòmicament a l'empresa. Quan, per motius de salut, J. de Neufville es va retirar de la direcció de la foneria, aquesta va continuar en mans de la Bauersche Gieβerai amb el nom de Succesor de J. de Neufville fins que finalment, l'1 d'Agost de 1898 i després de 25 anys d'activitat, Edward Kramer es retira del negoci, com ho havia fet, tres anys abans, el seu soci Giustav Fuchs, venent la filial de Barcelona Successor de J. de Neufville a Georg Hartmann de 28 anys, propietari també de la poderosa Bauersche Giesserei alemanya, incorporant així dissenys tipogràfics alemanys: Lucian Bernhard, Imre Reiner, Paul Renner, RudolfWeiB i Hermann E. Schneider
Al 1922 Neufville passa a ser propietat de Carlos Hartmann, qui aconsegueix fer d'aquesta, un referent internacional en la producció de tipografia juntament amb la Bauersche Giesserei de Frankfurt am Main i la BauerType Foundry de Nova York. A més, es converteix en l'empresa de més renom pel subministrament de maquinaria per les arts gràfiques a Espanya.
L'èxit del grup familiar Hartmann es basava de la popularitat de que varen gaudir els tipus que fonien, gràcies a la eficàcia de la seva xarxa de distribució i a la fama de dels seus dissenyadors com E.R.Weiss, Ernst Schneidler, H. Jost, Lucian Bernhard, Dr. Bauer o Baum. Però és la tipografia Futura dissenyada per Paul Renner al 1924 la que va contribuir com cap en el lideratge internacional de les empreses. Als anys 30, la majoria d'impremtes tan europees com americanes havien adoptat Futura com a tipografia per defecte, fent de Futura el tipus de plom més venut en la historia. Un exemple de la importància de la tipografia Futura el trobem al 1969 quan, els astronautes Amstrong, Aldrin i Collins arriben per primer cop a la lluna i hi dipositen una placa amb una inscripció realitzada amb la tipografia Futura. Aquest document va ser fabricat a l'estat Espanyol.
Als anys 60 la impressió tipogràfica en plom comença a tenir un clar retrocés al aparèixer l'offset, sistema d'impressió dominant en la actualitat. Aquest procediment propicia la fotocomposició primer i la autoedició després i moltes foneries i impremtes de l'estat Espanyol no es veuen capaces d'adaptar-se als nous temps, sent la Foneria Tipogràfica Neufville de les poques grans foneries que ho aconsegueixen. Sense abandonar la producció de plom, adquireix en el transcurs d'una dècada, dos de les foneries més important d'Alemanya (Bauersche Giesserei al 1972 i Ludwig & Mayer al 1985), una de França (Fonderie Typographique Française al 1974), una d'Espanya (Fundición Tipográfica Nacional al 1972) i una altra del Líban 1987, entre d'altres, fent no només que la producció de plom continuï sinó, més important, que els drets d'autor de famoses tipografies passessin a ser propietat de la foneria barcelonina. El canvi tecnològic que suposa l'aparició dels ordinadors passant de la producció tipogràfica de plom a la digitalització fa que al 1995 es creï la Foneria Tipogràfica Bauer, S.L. (BauerTypes), empresa dedicada en exclusivitat a la creació, distribució i implantació de tipografies digitals.
La Foneria Tipogràfica Neufville es va dissoldre al 1995 i els seus tipus es continuen projectant per la BauerTypes al carrer Selva, 50. Algunes de les seves matrius van ser traslladades al Departament de Disseny i Imatge de la Universitat de Barcelona.
Al 1999 Neufville Digital sorgeix com a acord empresarial entre BauerTypes de Barcelona i Visualogik dels països Baixos, per oferir al mercat nacional i internacional fonts tipogràfiques d'alta qualitat artística i tècnica, les tipografies de la Foneria Tipogràfica Neufville i les altres foneries que havia adquirit. Destaca per la digitalització de la família Futura de Paul Renner, ara Futura Digital, ampliada als caràcters que suporten tots els idiomes llatins, de l'Europa Central i de l'Est, bàltics i turcs.
Tipografies [modifica]
Neufville Digital classifica les seves tipografies en ters grans col·leccions:
|
Bibliografia [modifica]
- L'exaltació del llibre al 800: art, industria i consum a Barcelona. Pilar Vélez.
- American type Design and Designers. David Consuegra.
- La edición barcelonesa: apuntes históricos. Manuel Llanas.
