Neuròpter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Neuròpters
Formiga lleó
Formiga lleó
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Superordre: Endopterygota
Ordre: Neuroptera
Linnaeus, 1758
Superfamilíes
Sinònims

Planipennia

Els neuròpters (Neuroptera, del grec nêuron, "nervi" i pteron "ala", "ales amb nervis") són un ordre d'insectes endopterigots (amb metamorfosi completa). Els adults es caracteritzen per posseir dos parells d'ales membranoses amb nombrosos nervis que formen un reticle. Es coneixen unes 6.000 espècies.[1] Les més grans poden confondre's amb odonats, del quals es diferencien, entre altres coses per les antenes més llargues que el cap i perquè, quan estan en repòs, pleguen les ales sobre el cos en forma de teulada. Es tracta d'un grup molt diversificat, amb registre fòssil des del Permià.

Aquest ordre anteriorment es dividia en els subordres megalòpters (Megaloptera), rafidiòpters (Raphidioptera) i planipenis (Planipennia); els dos primers es consideren actualment ordres independents, i els planipenis són sinònim de neuròpter.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els neuròpters adults tenen un cap hipògnat (dirigit cap avall) amb peces bucals mastegadores, que poden estar molt reduïdes. Les antenes són llargues i filiformes, i estan formades per molts artells o segments. Posseeixen grans ulls compostos. Tenen dos parells d'ales membranoses i transparents generalment iguals, però en alguns grups (nemoptèrids) són molt estretes i llargues, actuant com a balancins per a equilibrar el vol; la venació és primitiva amb nombroses venes longitudinals i transversals que formen un reticle. Les potes són llargues, normalment locomotores, però en els mantíspids les potes anteriors són prensores i recorden a les de les mantis. L'abdomen és estret i tant o més llarg que la resta del cos, de vegades molt llarg i prim (per exemple, en els mirmeleòntids), el que els hi dóna aspecte de libèl·lula.

Biologia i ecologia[modifica | modifica el codi]

Els neuròpters són majoritàriament depredadors, encara que alguns adults s'alimenten de pol·len. Cacen principalment altres artròpodes, alguns del quals, com els pugons, són plagues per als vegetals, amb el que són útils reguladors de les poblacions naturals.

Els neuròpters són holometàbols, és a dir, tenen metamorfosi completa, amb estadis de larva, pupa i imago (adult).

Les larves són de tipus campodeïforme molt mòbils i actives, amb les peces bucals de tipus mastegador, però molt modificades per a perforar i xuclar amb la fusió dels palps maxil·lars amb les mandíbules; produeixen enzims digestius que injecten a les seves preses i després les succionen; les mandíbules són normalment molt llargues i en forma de tenalles. Totes són depredadores i algunes, com les formigues lleó, construeixen trampes de caça. En el seu darrer estadi larvari construeixen càpsules esfèriques de seda, secretada pels tubs de Malpighi modificats; sovint camuflen els capolls cobrint-los amb deixalles vegetals o pedretes, on passen l'estadi de pupa.

Les larves són depredadores i caníbals (fins i tot dels seus propis adults), encara que algunes poques són paràsites d'altres artròpodes; passen per diverses mudes, entre tres a cinc segons l'espècie, posseeixen tubs llargs aguts buits, els quals són el resultat de la; al final del seu últim estadi larval construeixen càpsules esfèriques de seda (produïda en l'abdomen per les glàndules malpigianes) on passen l'estat de pupa, generalment els construeixen cobrint-los amb deixalles vegetals o pedretes per a protegir-se durant aquesta etapa. En molts casos les larves són terrestres, però també n'hi ha d'aquàtiques i amfíbies.

Donat els hàbits depredadors d'altres artròpodes, algunes espècies s'han utilitzat per al control integrat de plagues; la principal dificultat rau en el canibalisme de les larves que fa difícil la producció massiva dels neuròpters.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Els neuròpters s'agrupen en sis superfamílies que al seu torn comprenen 16 famílies:

Superfamília Hemerobioidea

Família Chrysopidae. Són de color verd i ulls daurats, coneguts com crisopes.
Família Dilaridae. Semblats a arnes, reposen amb les ales obertes.
Família Hemerobiidae. Són de color cafè, es denomina crisopes marrons
Família Polystoechotidae
Família Psychopsidae

Superfamília Coniopterygoidea

Família Coniopterygidae. Els neuròpters més petits neuròpters, amb ales polsoses.

Superfamília Ithonioidea

Família Ithonidae. Semblen arnes amb les puntes de les ales tacades.

Superfamília Mantispoidea

Família Berothidae. Recorden a les papallones.
Família Mantispidae. Mitjanes a grans, potes davanteres prensores i protòrax llarg.

Superfamília Myrmeleontoidea

Família Ascalaphidae. Neuròpteros grans semblats a libèl·lules.
Família Myrmeleontidae. Es coneixen com a formigues lleó.
Família Nemopteridae. Ales posteriors molt llargues i estretes.
Família Nymphidae

Superfamília Osmyloidea

Família Osmylidae. Les seves larves penetren en l'aigua per a caçar animals aquàtics.
Família Neurorthidae
Família Sisyridae. Larves aquàtiques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Borror,D. J. i cols., 1989. Study of Insects. Sauders College Publishg. USA.
  • Brooks, S. J. & Barnard, P.C., 1990. The Green Lacewings of the World. Reviews of insects found in Bulletins of the Natural History Museum, London.
  • De La Fuente, J. A., 1990. Zoología de Artrópodos. Mc Graw-Hill.
  • Henry, C. S. i cols., 1992. The neuropteraid Orders of Central America (Neuroptera and Megaloptera). Insects of Panama and Mesoamerica. Selectod Studies. Oxford University Press.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]