Neurociència cognitiva
La neurociència cognitiva és una àrea acadèmica que s'ocupa de l'estudi científic dels mecanismes biològics subjacents a la cognició.[1] Així doncs s'enfoca a les estructures neuronals (entre altres cèl·lules) i els processos mentals que provoquen manifestacions conductuals.
Es pregunta sobre com les funcions psicològiques i cognitives són produïdes pel circuit neural. La neurociència cognitiva és una branca tant de la psicologia així com de la neurociència, unificant i interconnectant amb diverses subdisciplines com ara psicologia cognitiva, psicobiologia i neurobiologia. Abans de l'adveniment de la tecnologia de ressonància magnètica funcional, aquesta branca de la ciència era anomenada psicobiologia cognitiva. Els científics que es dediquen a aquesta àrea normalment tenen estudis de base en psicologia experimental o neurobiologia, però poden provenir de diverses disciplines, com ara la psiquiatria, neurologia, física, matemàtica, lingüística, i filosofia.
Referències[modifica]
- ↑ Gazzaniga, Ivry i Mangun. Cognitive Neuroscience: The biology of the mind. Nova York: W.W.Norton., 2002. ISBN 978-0393913484.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neurociència cognitiva |
- Cognitiva Lectoescritura
- Descubre la Neurociencia Cognitiva: Grupo de Neurociencia Cognitiva.
- Ciencia Cognitiva. Revista Electrónica de Divulgación.
- BCBL - Basque Center on Cognition, Brain and Language. Centro de Investigación sobre Neurociencia Cognitiva del Lenguaje