Neurona
De Viquipèdia
Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.
Està formada pel cos cel·lular i l'axó. En el cos cel·lular es troba el nucli i el citoplasma de la cèl·lula. Del cos creixen dos tipus de prolongacions: les dentrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l'axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dentrítiques d'una altra neurona. Les diferents prolongacions:
L'axó: per aquesta estructura transiten els impulsos nerviosos o potencials d'acció des del cos cel·lular cap a la següent cèl·lula. Una neurona només pot tindre un axó. Els axons poden agrupar-se i formar el que anomenem fibra nerviosa. La terminació axonal té forma boteruda i és coneguda amb el nom de botó presinàptic, el qual conté les vesícules sinàptiques i en el seu interior els neurotransmissors, que son substàncies químiques responsables de transmetre els impulsos nerviosos a la neurona que es troba a continuació.
Les dendrites, amb número i estructura variable segons el tipus de neurona, transmeten els potencials d'acció des de les neurones adjacents fins al cos cel·lular o soma. S'uneixen entre elles mitjançant una unió discontínua anomenada sinapsis. Tenim dos tipus de sinapsis, les de tipus elèctric i les de tipus químic, en el primer cas son més ràpides però, no tenen capacitat per elaborar estímuls gaire complexos, mentre que en les segones perden velocitat però poden relacionar-se amb altres neurones de manera més complexa i per tant participar d'estímuls més complexos, com és ara les neurones del sistema nerviós central.
Les neurones es troben a l'encèfal, la medul·la espinal i els ganglis nerviosos i són en contacte amb tot el cos. A diferència de la majoria de les altres cèl·lules de l'organisme, les neurones normals en l'individu madur no es divideixen excepte en algunes àrees molt concretes com la regió hipotalàmica de l'encèfal, on tenen un ritme constant de divisió encara que esdevingui sempre a una velocitat molt baixa, així com les cèl·lules olfactives sí que es regeneren. Els nervis mielinitzats del sistema nerviós perifèric també tenen la possibilitat de regenerar-se mitjançant la utilització del neurolema, una capa formada pels nuclis i per les cèl·lules de Schwann.
La funció principal de les neurones és transmetre els impulsos nerviosos. Segons quin sigui el sentit d'aquests impulsos, les neurones es classifiquen en aferents, quan porten al sistema nerviós els impulsos de l'exterior i del mateix organisme, i en eferents, quan transmeten les ordres del sistema nerviós als òrgans efectors, com ara els músculs.
Taula de continguts |
[edita] Cos cel·lular
- Centre metabòlic cel·lular.
- Rep impulsos, integra i transmet informació.
- Nucli prominent i un citoplasma que presenta una marcada basofília a causa del RER i els polirribosomes. Hi ha una gran quantitat de mitocondris i un aparell de Golgi, així com un marcat citoesquelet que forma un entramat al voltant del nucli.
[edita] Dendrites
- Ramificacions del citoplasma especialitzades a rebre impulsos (terminacions sensitives eferents) i la seva transmissió al soma.
- Tronc curt i ramificat amb unes estructures anomenades espines. Aquestes espines són projeccions citoplasmàtiques que són punt de contacte sinàptic.
[edita] Axó
Projecció citoplasmàtica amb terminacions ramificades que condueix impulsos des del soma fins a d'altres neurones o bé cap a les cèl·lules efectores (músculs, glàndules) en forma de potencials d'acció.
Hi ha dos tipus de transport:
- Anterògrad. Del soma fins a les terminals axòniques.
- Retrògrad. De les terminals axòniques fins al soma.
[edita] Articles relacionats
