Neuropatia perifèrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Neuropatia perifèrica
Classificació i recursos externs

Micrografia que mostra una neuropatia perifèrica vasculítica. Tinció de blau de toluïdina.
CIM-10 G64, G90.0
CIM-9 356.0, 356.8
DiseasesDB 9850
MedlinePlus 000593
MeSH D010523

La neuropatia perifèrica és un terme general usat per referir-se al dany dels nervis del sistema nerviós perifèric,[1] un dany que pot ser causat per problemes en els propis nervis o per efectes secundaris causats per malalties sistemàtiques.

Les quatre patologies principals són: polineuropatia, mononeuropatia, mononeuritis múltiple i neuropatia autònoma. La forma més comuna és la polineuropatia perifèrica, que afecta les extremitats inferiors, tant cames com peus. Les classe de neuropatia poden ser subdividides per causes o per la mida de les fibres involucrades, neuropatia perifèrica de fibres curtes o la de fibres llargues. Freqüentment la causa de la neuropatia no pot ser identificada i es designa com a idiopàtica. La neuropatia normalment es troba associada a diverses combinacions de debilitats, canvis autònoms (també coneguts com a vegetatius) i canvis sensitius (afecten el sistema sensorial). Es pot observar pèrdua en el volum dels músculs o fasciculacions, unes contraccions específiques del múscul. Els símptomes del sistema sensorial comporten pèrdua de la sensació o d'altres fenòmens com dolor. Tot i així els símptomes depenen del tipus de nervi afectat (motors, sensitius o autònoms/vegetatius) i a on es troben localitzats al cos. Per altra banda, les patologies poden afectar un o més tipus de nervi.

Els símptomes més comuns en el dany dels nervis de la part motriu són debilitat, rampes i espasmes. I també podrien succeir pèrdues de coordinació i equilibri. Quan el problema es troba als nervis sensitius, es pot produir formigueig, entumiment i dolor. En aquest cas es defineix el dolor de diferents maneres, tal com les següents: tenir la sensació de portar posat un guant invisible o un mitjó, sensació d'escalfor, de calfreds, d'electrocució i extrema sensibilitat en tocar. Finalment, quan els nervis afectats són els autònoms, trobem problemes en les funcions involuntàries. En concret, símptomes com: pressió sanguínia anormal i ritme del pols del cor alterat, habilitat reduïda per suar, restrenyiment, disfunció de la bufeta i disfunció sexual.[2]

Classificació[modifica | modifica el codi]

La neuropatia perifèrica es troba classificada de diferents maneres: segons el nombre de nervis afectats o segons el tipus de cèl·lula nerviosa afectada: motores, sensorials o autònomes. I finalment segons el procés que els afecta, com per exemple la inflamació en el cas de la neuritis.

Mononeuropatia[modifica | modifica el codi]

La mononeuropatia és un tipus de neuropatia que afecta únicament un sol nervi.[3] Pel que fa a diagnòstic és important distingir-la de les polineuropaties, ja que la limitació en l'àmbit d'aplicació les fa més semblants que si la causa és una infecció o “trauma” localitzat.

La causa més comuna de la mononeuropatia és la compressió física del nervi i es coneix com a neuropatia compressiva, i pot succeir en qualsevol part del cos. La síndrome del túnel carpià n'és un dels exemples. La sensació de cruiximent quan un peu queda adormit (parestèsia) és causada per la compressió d'un nervi, si bé quan succeeix temporalment pot ser resolta fàcilment movent el peu i recolocant-lo en una postura diferent, quan afecta al nervi directament, la interrupció del subministrament de sang (isquèmia), o la inflamació, pot degenerar en mononeuropatia.

Mononeuritis múltiple[modifica | modifica el codi]

La mononeuritis múltiple és la participació simultània o seqüencial de cada un dels troncs nerviosos no contigus, ja sigui de forma parcial o total. L'evolució i desenvolupament pot durar de dies fins a anys i generalment es presenta amb pèrdua aguda o subaguda de la funció motriu i sensorial de cada un dels nervis perifèrics. Es tracta d'un grup de símptomes, no d'una malaltia. El patró d'afectació és asimètric, encara que a mesura que la malaltia progressa el dèficit esdevé més confluent i simètric, fent més difícil diferenciar-la de la polineuropatia. Consegüentment, és bàsic atorgar especial atenció als primers símptomes. La mononeuritis múltiple també pot causar dolor, definit com a profund i agut i que s'agreuja a la nit. Normalment és freqüent a la zona lumbar, als malucs o a les cames. En les persones que pateixen diabetis mellitus, la mononeuritis múltiple és aguda, unilateral, amb dolor sever a la cuixa i que va seguida de debilitat muscular i pèrdua del reflex del genoll.

Els estudis d'electrodiagnòstic mostren la neuropatia multifocal del motor axonal sensorial.

Generalment és causada o es troba associada a diferents condicions mèdiques:

Polineuropatia[modifica | modifica el codi]

El terme neuropatia perifèrica a vegades és utilitzat de forma inadequada per referint-se únicament a la polineuropatia. La polineuropatia és un subgrup de trastorns en els nervis perifèrics que es caracteritza pel fet que moltes de les cèl·lules nervioses, i de diverses parts del cos, es troben afectades, sense tenir en compte el nervi que travessen. Seria necessari destacar que no totes es troben afectades en cada cas particular. En la axonopatia distal, patologia bastant estesa, el cos de les neurones es manté intacta, però els axons es troben afectats en proporció a la seva allargada. La neuropatia diabètica és la causa més comuna d’aquest patró. En el cas de les polineuropaties desmielinitzants, la beina de mielina que envolta els axons està atrofiada i la capacitat dels axons per conduir els impulsos elèctrics es veu afectada. El tercer i última patró més freqüent afecta al cos mòbil de les neurones directament. Normalment escull les neurones motores (patologia coneguda com a malaltia de la neurona motriu) o les neurones sensorials (conegut com a neuropatia sensorial o ganglionopatia de l'arrel dorsal).

L'efecte de tot això és que causa símptomes en més d'una part del cos, sovint en el costat dret i esquerre simètricament. Mentre que per qualsevol neuropatia, els principals símptomes inclouen: debilitat o incapacitat del moviment (aparell locomotor), sensacions inusuals i desagradables com podrien ser formigueig o escalfor, disminució en la capacitat per distingir textures o notar la temperatura (entre d’altres) i l’alteració de l’equilibri al mantenir-se dret o caminant (problemes sensorials). En la majoria de polineuropaties, aquests símptomes es donen primer i més severament en els peus. A més, poden haver-hi símptomes en la part autònoma com marejos en aixecar-se, disfunció erèctil i dificultat per controlar la micció.

Les polineuropaties són causades habitualment per processos que afecten a la totalitat del cos. La diabetis i la intolerància a la glucosa són les causes més comunes. Existeixen altres causes que es relacionen amb el tipus de polineuropatia i n’hi ha de molt diverses per cada tipus, incloses les deficiències vitamíniques, malalties inflamatòries, com la malaltia de Lyme, trastorns de la sang i toxines (incloent alcohol i algunes drogues prescrites). La majoria de classes de polineuropatia progressen lentament, des de mesos fins a anys, però pot succeir que el període de desenvolupament de la malaltia sigui curt i succeeixi ràpid. És important reconèixer que quan els nivells de glucosa en sang assoleixen un pic el nivell de nervis danyats pot augmentar, normalment després d’una ingesta d’aliments, encara que en dejú els nivells de sucre en sang i la mitjana del nivell de glucosa en sang estiguin sota els valors “normals” (actualment la normalitat està considerada per sota dels 100 en el plasma (en dejú) i a 6.0 per HGBA1c, el test que s’usa generalment per mesurar els nivells mitjans de glucosa en sang durant un període prolongat de temps) Els estudis han mostrat que molts dels casos de neuropatia perifèrica en fibres petites amb els símptomes típics de formigueig, dolor i pèrdua de sensibilitat als peus i les mans, es deuen a intolerància a la glucosa abans que un diagnòstic de diabetis o prediabetes. Aquest dany és sovint reversible, sobretot en les primeres etapes, amb dieta, exercici i pèrdua o control del pes. 17

El tractament de la polineuropatia té diferents objectius, en primer lloc eliminació o control de la causa, en segon mantenir la força del múscul i les funcions físiques normals i per últim controlar els símptomes com serien el dolor neuropàtic.

Neuropatia autònoma[modifica | modifica el codi]

La neuropatia autònoma és una forma de polineuropatia que afecta al sistema nerviós no sensorial i no voluntari: el sistema nerviós autònom o vegetatiu, atacant sobretot els òrgans interns com els músculs de la bufeta, el sistema cardiovascular, el tracte digestiu i els òrgans genitals. Aquests nervis no estan sota el control conscient de la persona i funcionen automàticament. Les fibres nervioses autònomes formen grans conjunts en el tòrax, l’abdomen i la pelvis fora de la medul·la espinal, tot i que formen connexions amb ella i, en última estància, amb el cervell. El més freqüent és que la neuropatia autonòmica s’observi en persones amb diabetis mellitus de tipus 1 i 2. En la majoria, però no tots els casos, aquest tipus es dóna conjuntament amb altres formes de neuropatia, com la neuropatia sensorial. La seva aparició és deguda al mal funcionament del sistema nerviós autònom, però no n’és l'única; algunes condicions que afecten al cervell o la medul·la espinal poden provocar també disfunció autònoma, com l’atròfia del sistema múltiple, i consegüentment produir símptomes semblants a la neuropatia autònoma.

Els símptomes de la neuropatia autònoma inclouen els següents:

Neuritits[modifica | modifica el codi]

La neuritis és un terme general usat per parlar de la inflamació d’un nervi[4] o la inflamació general del sistema nerviós perifèric. Els símptomes depenen dels nervis implicats, però poden incloure dolor, parestèsia, parèsia, hipoestèsia (entumiment), anestèsia, paràlisi, desgast i desaparició dels reflexos. Les causes inclouen:

  • Lesions físiques
    Causa comuna de neuritis i d’una posterior inflamació dels nervis que van fins als dits dels peus és dur sabates de taló o sabates mal ajustades i poc adequades que comprimeixen els dits dels peus excessivament. Això pot causar temporalment entumiment i dolor als dits afectats durant diversos dies. Un tractament efectiu és Neuromethyn (també conegut com a methylcobalamin o mecobalantin) que pot ser prescrit per un metge.
  • Infeccions:
  • Condicions subjacents que causen polineuritis (afecten a múltiples nervis):

Els tipus de neuritis inclouen:

Signes i símptomes[modifica | modifica el codi]

Persones amb malalties o disfuncions dels nervis perifèrics poden presentar problemes en qualsevol de les funcions normals d’aquests.

En termes de funció sensorial, hi ha, comunament dit, símptomes de pèrdua de la funció (negatius) que inclouen entumiment, tremolor i anomalies al caminar. Els símptomes de guany de funció (positius) inclouen formigueig, dolor, picor, rastreig i sensació com “si es clavessin agulles”. El dolor pot arribar a ser suficientment intens com per a requerir l’ús de fàrmacs opiacis com la morfina, oxicodona, etc. La pell pot arribar a ser tan sensible que els pacients tenen prohibit el contacte del seu cos amb qualsevol objecte, especialment els peus. Si s’assoleix aquest grau de sensibilitat no es pot deixar que un llençol li toqui els peus o usar mitjons o sabates, i fins i tot els pot ser molt difícil sortir de casa.

En el cas dels nervis motors inclouen els símptomes de pèrdua de funció (negatius)com debilitat, fatiga muscular, pesadesa i anomalies en caminar; i símptomes de guany de funció (positius) com rampes, tremolors i espasmes musculars; fasciculacions. També es presenta dolor muscular (miàlgia), etc.; també pot produir-se disfunció autònoma. Durant un examen físic, les persones amb neuropaties perifèriques generalitzades amb major freqüència presenten una pèrdua sensorial distal o motriu i sensorial, encara que les persones amb una patologia dels nervis perifèrics poden ser perfectament normals, de vegades es mostra una debilitat proximal. Un cas en serien algunes neuropaties inflamatòries com el Síndrome de Guillain-Barré. També es pot mostrar una debilitat o pertorbació sensorial, tals com en mononeuropaties. El tiró de turmell és un reflex clàssicament absent en la neuropatia perifèrica.

Causes[modifica | modifica el codi]

Les causes s’agrupen de la següent forma:

Tractament[modifica | modifica el codi]

Moltes estratègies de tractament per la neuropatia perifèrica són simptomàtiques. Recentment algunes investigacions en models animals han demostrar que la neurotrophin-3 pot oposar-se a la desmielinització present en algunes neuropaties perifèriques.[11]

Per altra part, un conjunt de compostos químics que actuen sobre el sistema nerviós central com drogues, originalment amb funció d’antidepressius i fàrmacs antiepilèptics, han estat útils en la gestió del dolor neuropàtic. Tractaments emprats comunament inclouen l’ús d’un antidepressiu tricíclic (com amitriptilina) i teràpies antiepilèptiques com la gabapentina o valproato de sodi. A més, aquests tenen l’avantatge de tenir un cost econòmic acceptable, a part de ser efectius en molts casos.

Una gran quantitat d’investigacions realitzades entre l’any 2005 i 2010 indiquen que l’ús de cannabinoides sintètics i la inhalació de cànnabis són tractaments eficaços per una àmplia gamma de trastorns neuropàtics.[12] Les investigacions han demostrat que el cannabinoide sintètic oral Nabilona és un agregat eficaç per a les condicions neuropàtiques, especialment per a persones que són resistents, intolerants o al·lèrgiques a certs medicaments.[13] També es comprovà que els derivats opiacis orals són més eficaços que el cànnabis per a la majoria de pacients.[14] I es descobrí que el cànnabis fumat actua contra el VIH associat a la neuropatia sensitiva,[15] així com que també alleuja la neuropatia associada a la CRPS tipus I, el perjudici de la medul·la espinal, la neuropatia perifèrica i lesions nervioses.[16]

La pregabalina és un fàrmac anticonvulsiu utilitzat contra dolor neuropàtic i també és efectiu pel trastorn d’ansietat generalitzada. Va ser dissenyat com un potent successor de la gabapentina, però és molt més costós, especialment en l’actualitat que la gabapentina ha expirat i la pregabalina està disponible com un medicament genèric. El pregabalina és comercialitzat per Pfizer amb el nom de Lyrica.

TENS (Transcutaneus Electrical Nerve Stimulation) possiblement és la teràpia més efectiva i segura en el tractament de la neuropatia perifèrica diabètica. En un recent article de tres assaigs on participaven 78 pacients es va trobar millores en el grau de dolor després de 4 i 6 setmanes de tractament, si bé després d’aquest període no s’observen canvis, i una millora general del símptomes neuropàtics en 12 setmanes.[17] En un segon examen de 4 assaigs es van trobar significants millores en el dolor i en els símptomes en general, amb un 38% de pacients convertits en asimptomàtics en el primer assaig. El tractament roman eficaç inclús després d’un ús prolongat, però els símptomes retornen després d’un mes d’haver cessat el tractament.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Peripheral Neuropathy Fact Sheet(NINDS)».
  2. [enllaç sense format] http://www.neurologychannel.com/neuropathy/symptteoms.shtml
  3. «Dorlands Medical Dictionary:mononeuropathy».
  4. neuritis al Dorland's Medical Dictionary
  5. Gabriel JM, Erne B, Pareyson D, Sghirlanzoni A, Taroni F, Steck AJ. «Gene dosage effects in hereditary peripheral neuropathy. Expression of peripheral myelin protein 22 in Charcot-Marie-Tooth disease type 1A and hereditary neuropathy with liability to pressure palsies nerve biopsies». Neurology, 49, 6, 1997, pàg. 1635–40. PMID: 9409359.
  6. Kiziltan ME, Akalin MA, Sahin R, Uluduz D. «Peripheral neuropathy in patients with diabetes mellitus presenting as Bell's palsy». Neuroscience Letters, 427, 3, 2007, pàg. 138. DOI: 10.1016/j.neulet.2007.09.029. PMID: 17933462.
  7. Cohen JS. «Peripheral Neuropathy Associated with Fluoroquinolones» (PDF). Ann Pharmacother, 35, 12, December 2001, pàg. 1540–7. DOI: 10.1345/aph.1Z429. PMID: 11793615.
  8. Heck AW, Phillips LH 2nd. «Sarcoidosis and the nervous system». Neurol Clin, 7, 3, 1989, pàg. 641–54. PMID: 2671639.
  9. Gonzalez-Duarte A, Cikurel K, Simpson DM. «Managing HIV peripheral neuropathy». Current HIV/AIDS reports, 4, 3, 2007, pàg. 114–8. DOI: 10.1007/s11904-007-0017-6. PMID: 17883996.
  10. Wilkes G. «Peripheral neuropathy related to chemotherapy». Seminars in oncology nursing, 23, 3, 2007, pàg. 162–73. DOI: 10.1016/j.soncn.2007.05.001. PMID: 17693343.
  11. Liu N, Varma S, Tsao D, Shooter EM, Tolwani RJ. «Depleting endogenous neurotrophin-3 enhances myelin formation in the Trembler-J mouse, a model of a peripheral neuropathy». J. Neurosci. Res., 85, 13, 2007, pàg. 2863–9. DOI: 10.1002/jnr.21388. PMID: 17628499 [Consulta: 8 setembre 2009].
  12. [enllaç sense format] http://www.cannabis-med.org/data/pdf/en_2010_01_special.pdf
  13. Skrabek RQ, Galimova L, Ethans K, Perry D. «Nabilone for the treatment of pain in fibromyalgia». J. Pain, 9, 2, 2008, pàg. 164–73. DOI: 10.1016/j.jpain.2007.09.002. PMID: 17974490 [Consulta: 26 febrer 2010].
  14. Frank B, Serpell MG, Hughes J, Matthews JN, Kapur D. «Comparison of analgesic effects and patient toleration of nabilone and dihydrocodeine for chronic neuropathic pain: randomized, crossover, double blind study». BMJ, 336, 7637, 2008, pàg. 119–201 [Consulta: 26 febrer 2010].
  15. Abrams DI, Jay CA, Shade SB, Vizozo H, Reda H, Press S, Kelly ME, Rowbotham Mc, Petersen KL. «Cannabis in painful HIV-associated sensory neuropathy: a randomized placebo-controlled trail». J. Neurology, 68, 7, 2007, pàg. 515–21. DOI: 10.1212/01.wnl.0000253187.66183.9c. PMID: 17296917 [Consulta: 26 febrer 2010].
  16. Wilsey B, Marcotte T, Tsodikov A, Millman J, Bentley H, Gouaux B, Fishman S. «A randomized, placebo-controlled, crossover trail of cannabis cigarettes in neuropathic pain». J. Pain, 9, 6, 2008, pàg. 506–21. DOI: 10.1016/j.jpain.2007.12.010. PMID: 18403272 [Consulta: 26 febrer 2010].
  17. Jin DM, Xu Y, Geng DF, Yan TB. «Effect of transcutaneous electrical nerve stimulation on symptomatic diabetic peripheral neuropathy: a meta-analysis of randomized controlled trials». Diabetes Res. Clin. Pract., 89, 1, July 2010, pàg. 10–5. DOI: 10.1016/j.diabres.2010.03.021. PMID: 20510476.
  18. Pieber K, Herceg M, Paternostro-Sluga T. «Electrotherapy for the treatment of painful diabetic peripheral neuropathy: a review». J Rehabil Med, 42, 4, April 2010, pàg. 289–95. DOI: 10.2340/16501977-0554. PMID: 20461329.
  • Latov, Norman; 'Peripheral Neuropathy: When the Numbness, Weakness, and Pain Won't Stop; American Academy of Neurology Press Demos Medical Publishing; N.Y., N.Y.; 2007

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]