Neurulació
La neurulació és un procés embriològic dels animals vertebrats el qual es caracteritza per la formació del tub neural, que acabarà formant el sistema nerviós central (medul·la espinal i el cervell), i la formació de la cresta neural, que és un grup de cèl·lules que migraran per la resta del cos i formaran teixits especialitzats allà on vagin; La neurulació es considera un pas fonamental en la història evolutiva.[1] Els dos mecanismes principals per passar de la placa neural a la formació del tub neural són: la neurulació primària, en la qual les cèl·lules que es troben envoltant la placa neural comencen a dirigir les cèl·lules de la placa neural per a proliferar, invaginar-se i separar-se i la neurulació secundària, on es dona la formació d'un tub buit a partir de la unió de les cèl·lules mesenquimàtiques.[2]
El tub neural es formarà per la unió de dos tubs que es desenvolupen independentment mitjançant diferents processos morfogenètics y moleculars. Generalment, la seva porció anterior es desenvoluparà per neurulació primària i la posterio per neurulació secundària.[3]
Referències[modifica]
- ↑ http://worms.zoology.wisc.edu/frogs/neuru/neurul_intro.html
- ↑ Gilbert, S. F. (2005). Biología del desarrollo (Septima edición ed.). Buenos Aires, Argentina: Editorial Medica Panamericana.
- ↑ LOWERY, L.A. SIVE, H. (2004). Strategies of vertebrate neurulation and a re-evaluation of teleost neural tube formation. Mechanisms of Development. 121: 1189-1197.