Newgrange

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Newgrange
[[Fitxer:Brú na Bóinne|200px|{{{peu}}}]]

Tipus Cultural
Criteris i, iii, iv
ID 659
Regió * Europa
Inscripció 1993 (17a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.

Newgrange (gaèlic irlandès Sí an Bhrú), és un dels passatges funeraris del complex Brú na Bóinne al Comtat de Meath i el jaciment arqueològic més famós d'Irlanda.

Història[modifica | modifica el codi]

53° 41′ 39.4″ N, 6° 28′ 36.6″ O / 53.694278,-6.476833

Newgrange, comtat de Meath, Irlanda.

Va ser originàriament construït aproximadament entre 3300-2900 aC., d'acord amb les dades del carboni 14 (Grogan 1991), això li fa 500 anys més antic que la Piràmide de Kheops de Egipte, i 1000 més que Stonehenge (encara que les primeres etapes de Stonehenge són aproximadament de la mateixa època que Newgrange). Va romandre perdut durant més de 4000 anys a causa d'una disminució del monticle fins que al segle XVII va ser descobert per gent que cercava pedres per a la construcció, i el van descriure com una cova.

Pedra de l'entrada amb art megalític.

Newgrange va ser excavada i restaurada a la seva majoria entre 1962 i 1975 sota la supervisió del professor Michael J O'Kelly, del Departament d'Arqueologia de la University College Cork (O'Kelly 1986). Consisteix en un enorme monticle fet de pedra tallada per l'home i torba a l'interior d'un cercle de 97 grans guardacantons coronat per un mur inclinat cap a endins de quars blanc i granit. La majoria de les pedres procedeixen de les rodalies de la construcció, encara que les pedres de granit i quars de la façana van ser transportades des de llocs més llunyans, segurament des de Wicklow i la badia de Dundalk, respectivament.

Per l'interior del monticle transcorre un passatge de 18 metres que s'endinsa fins a un terç del diàmetre i porta a una cambra cruciforme. La cambra funerària té un sostre en sortint, que s'eleva abruptament fins a una alçada d'uns sis metres. La teulada ha romàs quasi intacta durant més de 5.000 anys.

Detall de la volta de la sala interior del túmul de Newgrange.

Sembla que Newgrange es va usar com una tomba. Els buits a la cambra cruciforme aguanten grans conques de pedra dintre de les quals estaven situades les despulles incinerades d'aquells col·locats per descansar. Durant l'excavació, solament es van trobar les despulles de cinc individus.

Newgrange està orientat astronòmicament: cada any, al matí del solstici d'hivern, el llum del sol penetra en el passatge i il·lumina el terra de la cambra durant 17 minuts. Alguns han especulat per això que el Sol hauria tingut una gran importància en les creences religioses del poble que el va construir, i d'altres han pres la troballa com a referència per a estudis arqueoastronòmics, en altres monuments similars (encara que l'alineació de Newgrange és l'única demostrada i podria ser el fruit de la casualitat).

Antigament el monticle estava envoltat per un anell exterior d'immenses pedres dretes, de les quals n'hi ha dotze, d'unes trenta-set possibles, que romanen. Tanmateix, sembla que el cercle de pedra que envoltava Newgrange no és contemporani amb el monument en si, sinó que va ser situat allà uns 1000 anys més tard a l'Edat del Bronze.

Vegeu També[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Grogan, E. 1991. “Prehistoric and Early Historic Cultural Change at Brugh na Bóinne.” in Proceedings of the Royal Irish Academy 91C, pp. 126-132 (anglès)
  • O’Kelly, M.J. 1982. Newgrange. Archaeology Art and Legend. London: Thames and Hudson (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Newgrange

Coord.: 53° 41′ 39.73″ N, 6° 28′ 30.11″ O / 53.6943694,-6.4750306