Nez percé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nez percé
Niimiipuutímt
Parlat a: Estats Units
Regió: Idaho
Parlants: 597 (2000)[1]
Classificació genètica: Llengües penutianes dels turons (penutià)

   Llengües shahaptianes
   Nez percé

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 nez
ISO 639-3 nez
ISO 639-3 nez
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El nez percé /ˌnɛzˈpɜrs/ o Niimiipuutímt, és una llengua shahaptiana relacionada amb els diversos dialectes del sahaptin. La subfamília shahaptiana és una de les branques de la família de les llengües penutianes dels turons que al seu torn pot estar relacionat amb el penutià. És parlat pels nez percés del nord-oest Estats Units.

El nez percé és una llengua amenaçada. Si bé les fonts difereixen sobre el nombre exacte de parlants fluids, és gairebé segur que estan per sota de 100. El poble Nez Percé està tractant de tornar a introduir la llengua en l'ús natiu a través d'un programa de revitalització lingüística, tot i que actualment el futur de la llengua Nez Perce està lluny d'estar assegurat.[2]

La gramàtica del nez percé ha estat descrita en una gramàtica (Aoki 1970) i un diccionari (Aoki 1994) amb dues dissertacions (Rude 1985; Crook 1999).

Fonologia[modifica | modifica el codi]

La fonologia del nez percé inclou harmonia vocàlica (que fou mencionada per Noam Chomsky & Morris Halle' a The Sound Pattern of English), així com un complex sistema d'accent prosòdic descrit per Crook (1999).

Consonants[modifica | modifica el codi]

Consonants del Nez Percé[3]
Bilabial Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Uvular Glotal
(lateral) central lateral plana lab. plana lab.
Nasal plain m n
glotalitzada
Oclusiva sorda p t c k q ʔ
glotàlica tɬʼ kʷʼ qʷʼ
Fricativa (Sorda) ɬ s ʃ x χ h
Aproximant plain w l j
glotalitzada

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Com a moltes altres llengües ameríndies, el verb nez percé pot tenir el significat d'una frase completa. (Aquesta forma de proporcionar una gran quantitat d'informació en un paraula es diu polisíntesi). Els afixos verbals proporcionen informació sobre la persona i nombre del subjecte i complement directe, així com temps i aspecte (per exemple, si una acció s'ha completat).

paraula: ʔaw̓líwaaʔinpqawtaca
morfemes: ʔew - ʔilíw - wee - ʔinipí - qaw - tée - ce
glossa: 1/2-3OBJ - fire - fly - grab - straight.through - go.away - IMPERF.PRES.SG
traducció: 'Vaig a treure'l en el foc'   (Cash Cash 2004:24)
paraula: hitw̓alapáyna
morfemes: hi - tiw̓ele - pááy - e
glossa: 3SUBJ - in.rain - come - PASSAT
translation: 'Ell va arribar amb la pluja'   (Aoki 1979)

Cas=[modifica | modifica el codi]

En nez percé el subjecte d'una oració, i l'objecte quan no és un, cadascun pot ser declinat pel cas gramatical, un afix que mostra la funció de la paraula. El nez percé empra una estratègia de cas marcat en tres vies: un subjecte transitiu, un objecte transitiu, i un subjecte intransitiu estan assenyalats de manera diferent. El nez percé és, doncs, un exemple del tipus molt rar de llenguatge tripartit s (veure alineament morfosintàctic).

A causa d'aquest cas, l'ordre de les paraules pot ser molt lliure. Una ordre de paraules específica li diu a l'oient el que és informació nova (focus) versus informació antiga (tema), però no marca el subjecte i l'objecte.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cens dels Estats Units del 2000 relacions 382 parlants a Idaho, 110 a Oregon i 105 a Washington
  2. «Nimiipuu Language Teaching and Family Learning». NILI Projects. [Consulta: 2012-09-02].
  3. Consonant Systems of Nez Perce on www.u.arizona.edu

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aoki, Haruo. (1994). Nez Perce dictionary. University of California publications in linguistics (Vol. 112). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09763-7.
  • Aoki, Haruo. (1970). Nez Perce grammar. University of California publications in linguistics (Vol. 62). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09259-7. (Reprinted 1973, California Library Reprint series).
  • Aoki, Haruo. (1979). Nez Perce texts. University of California publications in linguistics (Vol. 90). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09593-6., 2, 3
  • Aoki, Haruo; & Whitman, Carmen. (1989). Titwáatit: (Nez Perce Stories). Anchorage: National Bilingual Materials Development Center, University of Alaska. ISBN 0-520-09593-6. (Material originally published in Aoki 1979).
  • Aoki, Haruo; & Walker, Deward E., Jr. (1989). Nez Perce oral narratives. University of California publications in linguistics (Vol. 104). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09593-6.
  • Cash Cash, Phillip. (2004). Nez Perce verb morphology. (Unpublished manuscript, University of Arizona, Tucson).
  • Crook, Harold D. (1999). The phonology and morphology of Nez Perce stress. (Doctoral dissertation, University of California, Los Angeles).
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Rude, Noel E. (1985). Studies in Nez Perce grammar and discourse. (Doctoral dissertation, University of Oregon).

Harmonia vocàlica[modifica | modifica el codi]

  • Aoki, Haruo. «Nez Perce vowel harmony and proto-Sahaptian vowels». Language, vol. 42, 4, 1966, pàg. 759–767. DOI: 10.2307/411831. JSTOR: 411831.
  • Aoki, Haruo. «Toward a typology of vowel harmony». International Journal of American Linguistics, vol. 34, 2, 1968, pàg. 142–145. DOI: 10.1086/465006.
  • Chomsky, Noam; & Halle, Morris. (1968). Sound pattern of English (pp. 377–378). Studies in language. New York: Harper & Row.
  • Hall, Beatrice L.; & Hall, R. M. R. (1980). Nez Perce vowel harmony: An Africanist explanation and some theoretical consequences. In R. M. Vago (Ed.), Issues in vowel harmony (pp. 201–236). Amsterdam: John Benjamins.
  • Jacobsen, William. «On the prehistory of Nez Perce vowel harmony». Language, vol. 44, 4, 1968, pàg. 819–829. DOI: 10.2307/411901. JSTOR: 411901.
  • Kim, Chin (1978). 'Diagonal' vowel harmony?: Some implications for historical phonology. In J. Fisiak (Ed.), Recent developments in historical phonology (pp. 221–236). The Hague: Mouton.
  • Lightner, Theodore. «On the description of vowel and consonant harmony». Word, vol. 21, 1965, pàg. 244–250.
  • Rigsby, Bruce. «Continuity and change in Sahaptian vowel systems». International Journal of American Linguistics, vol. 31, 4, 1965, pàg. 306–311. DOI: 10.1086/464860.
  • Rigsby, Bruce; & Silverstein, Michael. «Nez Perce vowels and proto-Sahaptian vowel harmony». Language, vol. 45, 1, 1969, pàg. 45–59. DOI: 10.2307/411752. JSTOR: 411752.
  • Zimmer, Karl. «A note on vowel harmony». International Journal of American Linguistics, vol. 33, 2, 1967, pàg. 166–171. DOI: 10.1086/464954.
  • Zwicky, Arnold. «More on Nez Perce: On alternative analyses». International Journal of American Linguistics, vol. 37, 2, 1967, pàg. 122–126. DOI: 10.1086/465146.

Material d'aprenentatge de la llengua[modifica | modifica el codi]

Diccionaris i vocabularis[modifica | modifica el codi]

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

  • Aoki, Haruo. (1970). Nez Perce grammar. University of California publications in linguistics (Vol. 62). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09259-7. (Reprinted 1973, California Library Reprint series).
  • Missionary in the Society of Jesus in the Rocky Mountains. A Numipu or Nez-Perce grammar. Desmet, Idaho: Indian Boys' Press [Consulta: 21 setembre 2013]. 

Texts i cursos[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]