Nicèfor III Botaniates

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nicèfor III Botaniates (Nicephorus Botaniates, Nikephóros Botaniátes Νικηφόρος Βοτανιάτης) fou emperador bizantí del 1078 al 1081.

La seva família deia ser descendents dels Fabis romans. Era considerat un general valent però no tenia altres qualitats. Després de diversos èxits sobre els búlgars el general Brienni es va revoltar contra l'emperador Miquel VII Ducas i fou proclamat emperador sota les muralles d'Adrianòpolis. Va enviar al seu germà Joan a assetjar Constantinoble i ell va continuar consolidant el seu poder a Tràcia i Macedònia.

Mentre una altra revolta va esclatar a Orient, on Nicèfor Botaniates es va proclamar emperador deu dies després que Brienni. Amb un exèrcit en majoria format per turcs, va arribar fins a Nicea de Bitínia; ja llavors els homes de Joan Brienni havien abandonat el setge de Constantinoble per manca de disciplina i el seu cap va haver de tornar als quarters del seu germà Brienni. Botaniates va rebre aviat el suport de clergues i generals descontents de Miquel i hostils a Brienni, i el rebel va rebre una invitació per ocupar la ciutat i el tron.

Abandonat per tots menys per Aleix i Isaac Comnè, Miquel va haver d'abdicar el 25 de març de 1078. Botaniates va pujar al tron i va continuar la lluita contra Brienni. Miquel es va retirar a un convent i poc temps després fou nomenat per l'emperador arquebisbe d'Efes (vegeu Miquel d'Efes).

Nicèfor III es va casar amb Maria, esposa de Miquel, del que fou declarada divorciada pel nou emperador. Brienni fou decisivament derrotat i fet presoner a la batalla de Salàbria, sent cegat i poc després assassinat.

Les seves maneres brutals, la seva ingratitud, i la seva disbauxa, van provocar nombroses revoltes en els tres anys que va governar. Les principals rebel·lions foren les de Basiliaci (Basiliacius) que fou derrotada al Vardar per Aleix Comnè; la de Constantí Ducas; i la de Nicèfor Melissè. Aquest darrer encara lluitava quan els dos Comnè, Aleix i Isaac foren obligats a deixar la cort i llavors Aleix fou proclamat emperador i va iniciar una nova revolta. Incapaç de resistir més revoltes, Nicèfor va proposar a Melissè d'abdicar en favor seu, però Aleix Comnè el va obligar aviat a fer-ho al seu favor i fou proclamat emperador (1 d'abril del 1081). Nicèfor va haver d'esdevenir monjo sota l'austera regla de Sant Basili i va morir no massa temps després.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicèfor III Botaniates