Nicòmac de Tebes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nicòmac de Tebes (Nicomachus, Nikómakhos Νικόμαχος) fou un pintor grec que segons Plini el Vell era nadiu de Tebes a Beòcia.

Fou fill i deixeble del pintor Aristodem, germà gran i mestre del gran pintor Aristides de Tebes, i fou també el pare i el mestre d'Arístocles.

Va florir sota Aristrat de Sició i Filip de Macedònia vers el 360 aC. Fou contemporani, encara que més gran, d'Apel·les de Colofó i Protògenes de Rodes.

És molt elogiat pels antics autors. Ciceró diu que les seves pintures eren perfectes en cada detall. Plutarc compara les seves pintures amb els poemes d'Homer. Vitruvi diu que si no fou més famós fou per unes circumstàncies accidentals. Plini diu que usava només quatre colors i l'ocre d'Erètria per les ombres, i que era un pintor molt ràpid (i explica que li fou encarregat de pintar el monument del poeta Telestes i va posposar la feina fins que amenaçat per Aristrat el tirà de Sició, que li havia donat un termini, s'hi va posar i ho va acabar a temps).

Entre les seves obres Plini esmenta la violació de Proserpina penjada al temple de Minerva; una Victòria al Capitoli; Apol·lo i Diana; Cibeles i un lleó; una bacanal de dones sorpreses per sàtirs; Escil·la penjada al temple de la Pau a Roma; i Ulisses; a més esmenta una inacabada pintura de les Tindàrides.

Gran deixebles seus foren el seu germà Aristides, el seu fill Arístocles, Filoxenes d'Erètria i Coribes.