Niccolò de' Conti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Niccolò de' Conti

Els apunts de Niccolò de' Conti influenciaren a l'hora de fer el mapa genovès de 1457.[1]
Naixement 1385
Chioggia, Vèneto
Defunció 1469
Venècia
Nacionalitat República de Venècia República de Venècia
Conegut per viatger i explorador de l'Àsia
Fills/es 4 fills

Niccolò de' Conti (Chioggia, Vèneto, 1385Venècia, 1469) [2] fou un mercader i explorador de la República de Venècia, que va viatjar a l'Índia, el sud-est asiàtic, i possiblement el sud de la Xina, a començaments del segle XV. Després del retorn de Marco Polo, no hi ha constància que cap altre mercader italià tornès a la Xina fins que ho feu Niccolò de' Conti per mar el 1439.[3]

Niccolò va partir de Venècia al voltant del 1419, per establir-se a Damasc, Síria, on estudià àrab. Durant uns 25 anys va viatjar com un mercader musulmà per nombrosos indrets d'Àsia gràcies a la seva familiaritat amb les llengües i cultures del món islàmic.

Els viatges de Niccolò es van produir gairebé simultàniament a les expedicions de l'almirall xinès Zheng He. Els seus relats són contemporanis i coincideixen amb els dels escriptors xinesos que es trobaven en els vaixells de Zheng He, com Ma Huan (escrit el 1433) i Fei Xin (escrit sobre el 1436).

Viatges[modifica | modifica el codi]

Des de Damasc Niccolò de' Conti va creuar el desert per arribar a Bagdad, i seguint Tigris arribà fins a Bàssora. Navegant pel golf Pèrsic va arribar a l'Iran, on va aprendre persa.

Llavors va travessar el mar d'Aràbia fins a Cambay, al Gujarat. Va viatjar fins a l'Índia, a "Pachamuria", "Helli" i Vijayanagar. Va anar cap a "Maliapur" a la costa est de l'Índia, probablement a l'actual Mylapore, a Chennai, on visità la tomba de sant Tomàs, que en la tradició cristiana es recorda com a fundador d'una comunitat cristiana a la zona.

Al voltant del 1421, Niccolò arribà fins al nord de Sumatra, on va passar un any, adquirint coneixements de la zona, en especial sobre el comerç de l'or i les espècies. Després va continuar navegant durant 16 dies fins a arribar a Tenasserim, a la península Malaia. D'allí navegà cap a la desembocadura del Ganges, visitant Bardhaman, a la Bengala Occidental, i després per terra fins a Arakan, a Birmània. Després de viatjar a través de Birmània arribà fins a Java, on va passar nou mesos, abans d'anar a Txampa, actual Vietnam.

A la dècada de 1430 retornà cap a l'Índia (Quilon, Kochi, Calicut, Cambay) i l'Orient Mitjà (Socotra, Aden, Berbera, a Somàlia, Jiddah), i d'aquí per terra fins a la península del Sinaí, on es trobà amb Pedro Tafur, un viatger hispà que l'acompanya fins al Caire, on s'instal·la.

Va viatjar sempre acompanyat per la seva família, però la seva dona, a qui havia conegut a l'Índia, i dos dels seus quatre fills van morir a Egipte durant una epidèmia. Niccolò continuà fins a Itàlia amb els altres fills, arribant a Venècia el 1444, on s'instal·là com un comerciant respectat.

Durant el seu viatge Niccolò s'havia vist obligat a convertir-se a l'islam per salvar la seva vida i la de la seva família. En tornar va demanar audiència al Papa Eugeni IV per demanar perdó per la seva apostasia forçada. El Papa, venecià com ell, l'absolgué imposant-li com a penitència relatar el seu periple al seu secretari personal, Poggio Bracciolini. El relat fou publicar com un capítol de l'obra De Varietate Fortunae de Bracciolini.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Peter Whitfield New Found Lands: Maps in the History of Exploration. Routledge, 1998 ISBN 0415920264, p.36
  2. Finlay, R. «How Not to (Re)Write World History: Gavin Menzies and the Chinese Discovery of America». Journal of World History, vol. 15, 2, 2004, pàg. 229–242. DOI: 10.1353/jwh.2004.0018.
  3. Leonardo Olschki, "Asiatic Exoticism in Italian Art of the Early Renaissance" The Art Bulletin 26.2 (juny de 1944), pp. 95-106) p. 103 and note 53, noting M. Longhena, Viaggi in Persia, India e Giava di Niccolò de' Conti (Milan, 1929).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bracciolini, Poggio: De varietate fortunae, llibre iv [c.1445] (ed. per Abbé Oliva, París 1723).
  • Major, R.H. (ed.). India in the fifteenth century: Being a collection of narratives of voyages to India in the century preceding the Portuguese discovery of the Cape of Good Hope, (Works issued by the Hakluyt Society) (trad. anglesa per J. Winter Jones, Hakluyt Society, Londres 1857). Reeditat per Asian Educational Services (30 de juny de 1992) ISBN 81-206-0768-6
  • J. H. Parry, The European Reconnaissance: Selected Documents. Londres, Macmillan, 1968
  • Niccolò de' Conti, Chandeigne (ed.), Le voyage aux Indes, 2004, ISBN 2-906462-86-1 (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]