Nicea de Bitínia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Nissa (Capadòcia).
La mesquita Yesil Camii.

Nicea (llatí Nicaea, grec Nikaia) fou una important ciutat de Bitínia (Estrabó l'esmenta com a capital) a la costa oriental del llac Ascania o Ascanius, en una plana fèrtil però insalubre a l'estiu.

Es creu que fou una colònia grega que va portar el nom d'Ancore o Helicore, però fou destruïda pels misis.

Després de la mort d'Alexandre el Gran, Antígon, un dels epígons, havent derrotat a Èumenes de Cardia el 316 aC, va reconstruir la ciutat i la va anomenar Antogònia (Antigoneia). Uns anys després, el 301 aC, va caure en mans de Lisímac de Tràcia i la va rebatejar Nicea en honor de la seva dona Nicea, filla d'Antípater. Una altra referència diu que fou fundada per soldats d'Alexandre originaris de Nicea de Lòcrida, cutat propera de les Termòpiles.

Després de Lisímac, la ciutat va esdevenir un centre important sota els reis de Bitínia i Zipetes contava la seva era des l'any 288 aC quan ja governava a Nicea. Va disputar amb Nicomèdia la capitalitat de Bitínia, fins que segons Dion Chrysostomus el títol de metròpoli fou assignat a Nicomèdia.

El 325 fou seu d'un concili ecumènic (Primer Concili de Nicea) contra l'heretgia arriana. L'església on es va fer el concili és probablement la mesquita d'Orkhan.

A mitjan segle fou parcialment destruïda el 358, 362 i 368 per terratrèmols, però la darrera vegada fou restaurada per l'emperador Valent.

El 787 fou la seu d'un altra concili (Segon Concili de Nicea) que va tractar sobre la iconografia.

Va ser conquerida pels turcs seljúcides el 1078, però reconquerida pels bizantins l'any següent. El 1081 la van tornar a conquerir i la van tornar a perdre. El 1086 van tornar o ocupar-la.

El 1097 fou ocupada pels croats durant la Primera Croada i va quedar en mans de l'Imperi Bizantí.[1] El 1205 Teodor I Làscaris, proclamat emperador, la va fixar com a residencia i capital de l'Imperi de Nicea. El 1259 Miquel VIII Paleòleg va usurpar el tron a Joan IV Ducas Làscaris i el 1261 va reconquerir Constantinoble.

El 1331 va tornar a caure en mans dels turcs, aquesta vegada els osmanlis o otomans de l'emir o soldà Orkhan, i des de llavors es va dir Iznik.

A Nicea va néixer l'astrònom Hiparc (194 aC) anomenat Hiparc de Nicea, i l'historiador Dió Cassi.

Correspon a la moderna Iznik

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Madden, Thomas F. Crusades: The Illustrated History (en anglès). University of Michigan Press, 2005. ISBN 0472031279. 

Coord.: 40° 25′ 45″ N, 29° 43′ 16″ E / 40.4292°N,29.7211°E / 40.4292; 29.7211

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicea de Bitínia