Nicetes Coniates

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nicetes Coniates o Nicetes Acominat (Nicetas Choniates o Nicetas Acominatus, Νικήτας Ἀκομινάτος) fou un historiador bizantí nadiu de Chonae (l'antiga Colosses) a Frígia, que va néixer vers la meitat del segle XII. Era descendent d'una família noble.

Fou governador de Filipòpolis, nomenat el 1189 per l'emperador Isaac II Àngel (1185-1195) quan els búlgars estaven revoltats i l'emperador Frederic I del Sacre Imperi s'acostava amb un exèrcit de cent cinquanta mil homes. També va ser logoteta, praefectus sacri cubiculi, i altres, i va portar el títol de senador.

Era a Constantinoble el 1204 quan fou ocupada pels llatins i en va fer una esplèndida narració. El seu palau fou cremat en la lluita però va poder escapar amb la seva família cap a Nicea de Bitínia amb l'ajut d'un mercader venecià. A Nicea va seguir escrivint història. Va morir a Nicea probablement després del 1216.

La seva obra bàsica és "Història", corol·lari de deu obres d'un o més llibres cadascuna (21 en total) entre 1118 i 1206. També va escriure Θησαυρὸς ὀρθοδοξίας en 27 llibres i algunes produccions menors. El seu germà gran Miguel Coniates va escriure Μονοδία sobre la vida de Nicetes, en vers bombàstic.