Niceti de Remesiana
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Νικήτίος (Nikétios); Nicetius, Nicaeas, Niceas, Nicetus o Nicetas p. 335  Grècia o Dàcia |
| Mort | p. 414 (78/79 anys) |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, bisbe, sacerdot, bisbe catòlic romà |
| bisbe i màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 22 de juny |
| Iconografia | Robes de bisbe |
  | |
Niceti o Nicetes (llatí: Nicetius o Nicaeas i també Niceas, Nicetus o Nicetas; grec antic: Νικήτίος) va ser un religiós daci de naixement, que va viure al segle iv. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia[modifica]
Nascut a la Dàcia, va visitar Itàlia a finals del segle iv, i a Nola es va fer amic de Paulí; Niceti va tornar a Nola l'any 402 i encara vivia el 414. Cap al 365 va ser nomenat bisbe de Remesiana, una ciutat que els escriptors eclesiàstics anomenen Civitas Romatiana o Civitas Remessilanesis, a Mèsia, entre Naïssus i Sàrdica), l'actual Bela Palanka (Pirot, Sèrbia), i va treballar activament per l'evangelització de la regió.
Segons Gennadi de Marsella, va escriure unes instruccions senzilles però elegants sobre el baptisme en sis llibres, dels que dona els aguments; un d'ells es deia Ad Lapsam Virginem Libellus. Jeroni d'Estridó (Objurgatio ad Susannam Lapsam) i Ambròs de Milà (Tractatus ad Virgi nem Lapsam) reprodueixen un text que probablement va ser copiat del de Niceti. Va promoure l'ús de la música en la litúrgia i va compondre himnes litúrgics, entre els quals el Te Deum, que tradicionalment s'ha atribuït a Ambròs de Milà i a Agustí d'Hipona.[1]
És considerat màrtir i la seva festa se celebra el 22 de juny, amb la del seu amic Paulí.
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). «16. Nicetas». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 21 maig 2023].