Nicolás Bravo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nicolás Bravo
Nicolás Bravo

Mandat
11 de juliol de 1839 – 19 de juliol de 1839
Precedit per José Justo Corro
Succeït per Anastasio Bustamante
Mandat
26 d'octubre de 1842 – 14 de maig de 1843
Precedit per Antonio López de Santa Anna
Succeït per Antonio López de Santa Anna

Naixement 10 de setembre de 1786
Chilpancingo, Estat de Guerrero
Mort 22 d'abril de 1854 (als 67 anys)
Chichihualco, Estat de Guerrero
Partit polític Conservador
Professió Militar
Nacionalitat Mexicà

Nicolás Bravo Rueda (10 de setembre de 1786 - 22 d'abril de 1854) fou un polític i soldat mexicà. Fou president en dues ocasions durant la invasió dels Estats Units a Mèxic.

Durant la Guerra d'independència de Mèxic (1810-1821), Bravo lluità al costat de l'insurgent José María Morelos en la campanya del sud. El 1811, s'uní a les forces d'Hermenegildo Galeana i obtengué el control militar de Veracruz. També participà en la defensa del Congrés de Chilpancingo. El 1817, l'Exèrcit Reialista el féu presoner, i no seria alliberat sinó fins al 1820. S'afegí al Pla d'Iguala i el 27 de setembre de 1821 entrà a la ciutat de Mèxic amb l'Exèrcit Trigarant. Fou designat conseller d'Estat pel Congrés Constituent.

Quan Agustín de Iturbide fou coronat emperador, prengué les armes en oposició i formà un govern a Oaxaca. Bravo creà un exèrcit i marxà cap a la ciutat de Mèxic des de la ciutat de Puebla. Quan l'Imperi caigué, Bravo fou vicepresident del govern de Guadalupe Victoria de 1824 a 1829.

Encara no es formaven els partits polítics a Mèxic; els polítics s'associaven amb el ritu de les lògies francmaçones: el ritus escocès (conservador) i el ritus de York (liberal). Bravo fou Gran Mestre del ritus escocès a Mèxic entre 1823 i 1827 època en què la seva lògia tenia la majoria dels càrrecs d'influència al país. El 1827, tanmateix, els polítics del Ritus de York havien començat a guanyar influència i poder. Amb por de perdre la seva posició privilegiada, Bravo encapçalà una insurrecció militar, que no reeixí. Bravo fou capturat el 7 de gener de 1828. Bravo s'exilià a l'Equador i retornà a Mèxic el 1829, quan fou elegit un nou president.

Ocupà diversos càrrecs, i el 1839 fou designat president interí de la República. Durant la Intervenció Nord-americana a Mèxic lluità contra l'exèrcit invasor. El 13 de setembre de 1847 fou empresonat en la Batalla de Chapultepec. El 22 d'abril de 1854 morí a Chichihualco, Estat de Guerrero.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolás Bravo Modifica l'enllaç a Wikidata