Nicolás Ruiz Espadero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Nicolás Ruiz Espadero
Panorama de la ciutat de L'Havana on va néixer Nicolás Ruiz Espadero
Panorama de la ciutat de L'Havana on va néixer Nicolás Ruiz Espadero
Estil: Romanticisme
Naixença: 15 de febrer de 1832
L'Havana
Defunció: 30 d'agost de 1890 (als 58 anys)
L'Havana
23° 8′ N, 82° 23′ O / 23.133°N,82.383°O / 23.133; -82.383Coord.: 23° 8′ N, 82° 23′ O / 23.133°N,82.383°O / 23.133; -82.383
Nacionalitat: Cuba Cuba
Activitat principal: Pianista
Altres activitats: Compositor

Nicolás Ruiz Espadero (L'Havana, Cuba, 15 de febrer de 1832 - 30 d'agost de 1890) fou un pianista i compositor cubà.

Fill d'una pianista semi-professional Dolores Espadero (1790-1885), des de ben infant manifestà gran afició a la música, component acceptables peces musicals, però els seus pares, contrariats per les seves inclinacions filharmòniques, el dedicaren a les lletres, no permetent que estudiés el piano més de mitja hora diària. Als setze anys, havent mort el seu pare, prengué per mestre a Miró, distingit pianista establert llavors a L'Havana, i després al cèlebre Fernando Aristi, del qual rebé lliçons per espai de tres anys.

Després estudià tots els clàssics i travà amistat amb tots els pianistes notables que visitaren L'Havana, entre ells Gottschalk, Fontana i Strakosch. Al primer d'aquests, el seu amic més íntim, li sorprengué el secret del seu mecanisme brillant i del seu elegant i grandiós estil, i amb el segon féu un estudi profund de Frédéric Chopin, identificant-se amb les composicions del mestre immortal.

Espadero fou un pianista eminent, a la seva ciutat natal exercí de professor, tenint entre els seus alumnes, el que després seria compositor molt reconegut en Gaspar Villate y Montes. Fou un compositor original, fresc, elegant; el seu estil recorda el sabor de la música de Gottschalk, però amb quelcom més poderós i més profund, segons diu la Biographie Universelle des Musiciens, que li assegurà un lloc preeminent entre els compositors contemporanis. La casa Escudier de París publica les obres següents d’Espadero:

  • Souvenir d'autrefois,
  • Chant de l'âme,
  • Cantinèle,
  • La plainte du poète,
  • Partez ingrate,
  • Ossian,
  • La chute des feuilles,
  • Sur la tombe de Gottschalk,
  • Plainte de l'esclave,
  • Innocence,
  • Tristesse,
  • Deuxième ballade,
  • Scherzo,
  • Vals ideale,
  • Chants de Guagiro

A més compongué una ave maria, una gran sonata per a piano, un quintet instrumental, un gran vals satànic per a dos pianos, barcaroles, nocturns i gran nombre de melodies.

El 1876 col·leccionà i classificà les obres de Gottschalk que havien quedat inèdites.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]