Nicola Cabibbo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 abril 1935 Roma |
| Mort | 16 agost 2010 (75 anys) Roma |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
| Director de tesi | Bruno Touschek |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física de partícules |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | físic teòric, professor d'universitat, físic |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza Universitat de Roma II Organització Europea per a la Recerca Nuclear |
| Membre de | Academia Europaea (2008–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1982–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1971–) Acadèmia Mundial de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei |
| Alumnes | Luciano Maiani i Giorgio Parisi |
Premis | |
Nicola Cabibbo (Roma, 10 April 1935 – 16 August 2010) fou un físic italià, conegut pel seu treball en la interacció feble.[1] Cabibbo fou president de l'Institut Nacional de Física Nuclear (Itàlia) de 1983 a 1992 i de 1993 fins a la seva mort fou el president de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències.[2]
Biografia[modifica]
El treball més important de Cabibbo en la interacció feble va ser motivat per la necessitat d'explicar dos fenòmens experimentals:
- Les transicions amb probabilitats similars (i.e. amplituds similars) entre quarks amunt i avall, electrons i neutrí d'electró, i muons i neutrí de muó; i
- les transicions amb canvi d'estranyesa amb amplituds iguals a un quarta part d'aquelles sense canvi d'estranyesa.
Cabibbo va resoldre aquests dos problemes, a partir del treball de Murray Gell-Mann i Maurice Lévy, postulant la universalitat feble, la qual implica una semblança en la força d'acoblament feble entre diferents generacions de partícules. Va resoldre el segon problema introduint un angle de barreja θC (anomenat l'angle de Cabibbo), entre els quarks avall i estrany.[3] Les mesures modernes indiquen θC = 13.04°. Abans de la descoberta de la tercera generació de quarks, la teoria de Cabibbo fou estesa per Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa mitjançant l'anomenada matriu de Cabibbo–Kobayashi–Maskawa. El 2008, Kobayashi i Maskawa van compartir el Premi Nobel de Física per aquest treball (un premi no compartit, sorprenentment, amb Cabibbo).
Cabibbo va investigar aplicacions de supercomputadors en problemes en física moderna als experiments SIMI 100 i SIMI 1000. Igualment, va donar suport a la rehabilitació del filòsof italià executat Giordano Bruno com a possible model per corregir les errades històriques fetes per l'església catòlica, citant les disculpes pel cas de Galileo Galilei.[4] El 16 d'agost de 2010, va morir de problemes respiratoris a un hospital de Roma a l'edat de 75 anys. El 2011, l'Institut Franklin li va atorgar la Medalla Benjamin Franklin de Física.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Morto il fisico Cabibbo Gli fu negato il Nobel» (en italià). Corriere della Sera, 16-08-2010. [Consulta: 16 agost 2010].
- ↑ Maiani, Luciano (2010).
- ↑ Introduced by Murray Gell-Mann and Maurice Lévy, in M. Gell-Mann, M. Lévy «The Axial Vector Current in Beta Decay». Il Nuovo Cimento, 16, 4, 1960, pàg. 705–726. DOI: 10.1007/BF02859738.
- ↑ «Un scientifique évoque la réhabilitation d'un théologien brûlé pour hérésie» (en francès). Arxivat de l'original el 2009-05-30. [Consulta: 21 novembre 2015].
- ↑ «Benjamin Franklin Medal in Physics». Franklin Institute, 2011. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2012. [Consulta: 23 desembre 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicola Cabibbo |
- Cabibbo Biografia del Istituto e Museo di Storia della Scienza (italià)
- Parisi, Giorgio «Nicola Cabibbo». Physics Today, 64, 2, 2011, pàg. 59. Bibcode: 2011PhT....64b..59P. DOI: 10.1063/1.3554322.Bibcode:2011PhT....64b..59P. doi:10.1063/1.3554322.