Nicola Vaccai
  |
||
|---|---|---|
 Retrat de Nicola Vaccai |
||
| Estil: | Clássic | |
| Naixença: | 15 de març de 1790 Tolentino |
|
| Defunció: | 6 d'agost de 1848 (als 58 anys) Pesaro |
|
| Nacionalitat: |  Itàlia |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
Nicola Vaccai (Tolentino, 15 de març de 1790 - Pesaro, 6 d'agost de 1848) fou un compositor italià.
A l'edat de tres anys es traslladà amb el seus pares a aquesta última ciutat i en aquesta començà els seus estudis musicals, sent més tard enviat a Roma per a cursar Dret, però no tardà a dedicar-se per sencer a la música i tingué per mestre en Jannanconi, i més tard es traslladà a Nàpols, on va rebre lliçons de Paisiello.
Al poc temps va compondre les cantates L'omaggio della Gratitudine i Andromeda, i el 1814 estrenà la seva primera òpera I solitari di Scozia, seguida d'altres que assoliren poc èxit, pel que es decidí a deixar la composició per a dedicar-se a l'ensenyança, que exercí successivament a Venècia, Trieste i Viena.
Nous assaigs de composició en els principals teatres d'Itàlia, que li havien obert les seves portes a causa de la seva reputació com a professor, no foren gaire afortunats, malgrat que una de les seves òperes, Giulietta e Romeo, estrenada a Milà el 1825, assolí un bon èxit.
De 1829 a 1832 residí a París i Londres, on s'acredità com a mestre de cant, però no com a compositor. Anys més tarda Itàlia i estrenà més òperes, algunes amb un èxit regular, i el 1838 succeí a Basili com a professor de composició i inspector del Conservatori de Milà, càrrec que desenvolupà fins la seva mort.
Obres [modifica]
17 òperes, 4 balls, cert nombre de cantates, entre elles la escrita en col·laboració amb Coppola, Donizetti, Mercadante i Pacini a la mort de la Malibran, música religiosa, romances i les obres didàctiques, Metodo pratico di canto italiano per camera i 21 ariette per camera, per l'insegnamento del bel canto italiano, les dues molt difoses.
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 66, pàg. 255 (ISBN 84-239-4566-9)
